Entendre les dimensions del treball sexual, la influència que ha tingut en l’expansió i la configuració de la ciutat de Barcelona, en la vida dels barris, en les lleis i en els interessos polítics. Amb un element diferenciador, coneixem i viatgem per la història a través de la putivuelta trans conduïda per Violet Ferrer, dona trans, membre de la companyia de teatre Tirititranstrans que ha exercit el treball sexual a peu de carrer durant diversos anys. Així, sap de què parla.
Fem un salt al segle XVII, i ens trobem en el carrer més estret de la ciutat. El carrer de les Mosques, a tocar del passeig del Born, al Casc Antic. Violet ens introdueix amb refranys de l’època. “Si jo dic, al Carrer de les Mosques hi ha un espectacle a les fosques. Què us suggereix? Que hay cancaneo, muy bien“, diu amb desimboltura. I és que, en aquest mateix carrer, hi havia un bordell d’alt nivell, conegut per molta gent. Però fins aquí, frenarem l’espòiler.
“Tropes castellanes, franceses i un dels ports més importants del Mediterrani. Ja ho tens, la ciutat estava plagada de soldats i mariners, els principals clients de les treballadores sexuals del moment”, explica Violet Ferrer
En aquesta putivuelta trans Violet parla d’anècdotes, curiositats i paranys que fan un dibuix de la ciutat i el treball sexual de l’època -perquè te la imaginis- fins a l’actualitat. I contextualitza històricament i geogràficament. “La guerra dels trenta anys. I les principals monarquies europees donant-se d’hòsties per conquistar territoris. Tropes castellanes, franceses i un dels ports més importants del Mediterrani. Ja ho tens, la ciutat estava plagada de soldats i mariners, els principals clients de les treballadores sexuals del moment”, explica. Per això té el seu sentit que el recorregut sigui pel Casc Antic, un barri que es troba a prop del Port de Barcelona.
No es pot entendre el treball sexual d’una sola tirada perquè “és més antic que Matusalem” diu Ferrer. Cal situar-lo en contextos i moments històrics. I és aquí on Violet posa tots els seus esforços (i tota la seva gràcia). També en explicar sobre els vincles i la relació de l’Església, la Monarquia i les grans esferes del món artístic amb la prostitució. El Convent de les Egipcíaques, Alfons XIII, Picasso, Jean Genet, són alguns dels noms que apareixen durant la putivuelta trans. Tot el que no t’explicarien mai en una classe d’història, t’ho explica ella en un recorregut que et fa veure una altra ciutat.
La putivuelta trans també mostra com “hi ha molts agents que s’han apropiat d’elements propis de la prostitució per treure’n rèdit”, assegura Violet, i s’atura en llocs estratègics. Com, per exemple, el Restaurant La Carassa. I és que les carasses són caretes de pedra que marcaven a on es trobaven els bordells al segle XVII. “Debatem si em puc prostituir o no dins de la meva llibertat, però la gent si té la llibertat de posar-li al nom del seu bar un símbol de la prostitució per fer diners”, reflexiona i denuncia. I al llarg de la ruta, Violet demostra que es tracta d’una pràctica que es repeteix sistemàticament.
D’altra banda, també parla de la importància que ha tingut i té el mobiliari urbà i els carrers per a les treballadores sexuals, des del segle XVII fins a l’actualitat. “Els carrers són espais que hem conquistat i han estat el nostre refugi. Els carrers estrets ens serveixen per guarir-nos del fred, però també per a escapar de la policia o fer serveis sense cridar gaire l’atenció”, explica. I, davant els constants canvis legals, lligats a certs interessos polítics, “al final sempre acabem al carrer”, assegura.
La ‘putivuelta trans’ mostra com “hi ha molts agents que s’han apropiat d’elements propis de la prostitució per treure’n rèdit”
Una altra qüestió en la qual reflexiona Ferrer al llarg de la putivuelta i amb una perspectiva històrica és en la importància que existeixin vincles entre els agents comunitaris que treballen per prevenir i guarir la salut de les treballadores sexuals i les mateixes. “Que siguin les treballadores sexuals les que fan de pont entre una entitat i el col·lectiu”, explica. En la seva experiència com a tècnica de projectes per a entitats i associacions repartint material preventiu al Camp Nou assegura que “a mi se m’obrien les aigües quan arribava amb condons al Camp Nou. Perquè ens coneixíem i havíem passat fred juntes”, explica, davant el treball que fan algunes entitats que, sovint, considera allunyades de la realitat del col·lectiu.
Durant gairebé més de dues hores trepitjant carrerons que poques vegades es trepitgen si vius a Barcelona, Violet fa presents històries de resistència i sororitat. Una proposta que neix de la voluntat de transformar consciències i des de l’experiència en primera persona, com a forma d’apoderament personal i col·lectiu. “Que les persones que no són trans ni prostitutes deixin de robar-nos el discurs. No necessitem que parlin per nosaltres”, assegura. Amb la putivuelta trans Violet explica una ciutat que no es troba ni als mitjans de comunicació ni als llibres d’història perquè les històries de resistència i de lluita de les treballadores sexuals, tal com demostra amb aquest recorregut, s’expliquen a peu de carrer.
