El control parlamentari dels mitjans públics és una condició necessària per garantir el seu funcionament democràtic. Però no és una garantia suficient de més pluralitat i de respecte als criteris professionals sobre els seus continguts. El control parlamentari no pot duplicar o usurpar les funcions que haurien de fer els consells d’administració –o de govern, en el cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals– formats per persones professionals i independents que, naturalment, han d’estar avalats parlamentàriament i amb ple respecte a la seva autonomia professional. Malauradament, amb el que ens trobem a Catalunya i també a l’Estat espanyol és que aquest control parlamentari està totalment polititzat i marcat pels interessos dels partits polítics majoritaris.
La composició per quotes de poder institucional dels consells d’administració els converteix en una estructura progovernamental o de les majories polítiques. El Consell de Govern de la CCMA n’és un cas paradigmàtic. Venim d’un període de deu anys de control per part del govern català que ha abonat la tesi de l’exdirector de TV3, Vicent Sanchis, segons la qual els continguts havien de respondre preferentment a la “majoria social i política”, amb l’argument que per això es guanyen unes eleccions. Sanchis no és el primer que fa servir aquesta excusa i oblida que els mitjans públics pertanyen a la ciutadania, i no als governs o als representants polítics. També ho hem sentit dir a directius d’RTVE i a altres de la mateixa Corporació. Cal recordar que els mitjans públics, per definició, han de ser independents del poder polític i de les majories parlamentàries. I neutrals.
La composició per quotes de poder institucional dels consells d’administració els converteix en una estructura progovernamental o de les majories polítiques
Els mitjans públics tenen per llei un mandat de respecte a tots els col·lectius socials, ètnics, culturals, polítics… Això també afecta els programes d’humor. La llibertat d’expressió és un bé que cal protegir, però hi ha una frontera difusa amb els límits que tenen els mitjans públics quan tracten segons quines temàtiques. Darrerament, hi ha hagut polèmiques pel tractament que se n’ha fet en alguns programes d’aquestes característiques a TV3. La qüestió és si les decisions preses o que es prenguin són degudes a pressions polítiques en funció de les conveniències partidistes del moment o en clau professional. Tot indica que les respostes es prendran en clau política, perquè es faran a la comissió del Parlament de control de la CCMA.
Pel que fa als blocs electorals, segurament, de cara a les eleccions del pròxim 28M s’aplicarà la llei general de règim electoral (LOREG), que els estableix en l’article 66. S’haurà de respectar el principi de “proporcionalitat”, que es tradueix en l’estricta aplicació del cronòmetre en la informació electoral dels noticiaris, en funció de l’anterior representació obtinguda, i també de l’ordre de presentació. Aquests criteris no s’apliquen, en canvi, a l’hora dels debats o de les entrevistes. Tot molt arbitrari, però del que n’és responsable la LOREG que els partits catalans acaten, tot i que Catalunya és l’única comunitat sense llei electoral pròpia. Cal recordar que el projecte de llei electoral de Catalunya (LEC) aprovat en comissió parlamentària el 2005 i aturat a la cambra, es va aconseguir, gràcies a entitats com l’SPC i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que no inclogués el principi de “proporcionalitat” en el tractament informatiu de les campanyes electorals, sinó que es referís només al pluralisme, la imparcialitat i la neutralitat.
