Sant Joan de la Penya és un carrer viu, a qualsevol hora del dia hi ha gent comprant als comerços, enraonant sobre la vida o senzillament passejant. Es troba en el mig d’Orriols, barri al nord de València i és el que té major presència de població migrada de tota la ciutat. Com mostren les dades del padró municipal de l’Ajuntament, Orriols té 16.743 habitants i 5.961 d’elles són estrangeres, el 35,6 %, amb 35 nacionalitats diferents.
El 7 de juny de 2021 una baralla multitudinària va acabar amb dos persones ferides i sis detencions. Segons les diverses associacions de veïnes, les les més de 25 entitats i col·lectius que hi desenvolupen la seua activitat, els consistoris de la ciutat mai han pres massa en consideració les necessitats del barri, malgrat les diferents manifestacions que hi han tingut lloc reclamant més atenció de les institucions. En febrer de 2022 el regidor de Protecció Ciutadana de València, Aarón Cano, va anunciar un increment de les dotacions policials pels carrers d’Orriols “a cada hora, cada dia”. Aquestes mesures no van ser rebudes en la mateixa forma per tot el teixit associatiu, que de llavors ençà s’ha dividit entre sectors partidaris d’un augment substancial de la presència policial per a garantir la seguretat i lluitar contra la delinqüència i els que la consideren ineficaç i problemàtica, mentre argumenten que les solucions demanen dissenyar noves polítiques en diversos àmbits.
“Cadascú veu les coses segons el seu propi interés, en comptes d’intentar arribar a un consens”, explica Jesús Saiz, president de l’Església Evangèlica de Barona, una congregació que promou campanyes de lliurament d’aliments entre famílies amb necessitat i, ara mateix, segons les seues dades, ajuda a 112 famílies del barri, un total de 291 persones. Entre les organitzacions partidàries de la mesura del consistori hi ha Orriols en Lluita, associació que va sorgir per a denunciar la manca de seguretat i va començar la campanya “Amb la delinqüència no hi ha convivència”. Les persones més actives d’aquest col·lectiu han donat sempre suport a les mesures policials, com es pot anar resseguint a les seues xarxes socials.
“Hem vist que la resposta policial ràpida i eficaç és crucial per a abordar situacions d’emergència i comportaments criminals, protegir els residents locals i mantenint la pau i l’ordre públic”. Ho afirma Mar Cantador, membre del Centre Cultural Islàmic del barri, una altra organització partidària de l’increment policial com a estratègia pacificadora. Tanmateix, hi ha veïnes que consideren que la policia no és una solució eficaç per abordar les causes fonamentals de la delinqüència i la inseguretat. “Aquests problemes existeixen, però la mesura d’augmentar la seguretat no és efectiva. Sí que és veritat que quan va acabar el confinament es van donar diversos focus de problemes de convivència al barri, però ara la situació està molt més tranquil·la”, relata Pablo Barbero, membre del Sindicat de Barri d’Orriols. Segons aquest col·lectiu, algunes plataformes veïnals com Orriols en Lluita han virat el seu discurs cap a un problema de degradació estètica del barri o de l’incivisme. “Però la seguretat no és només eixir al carrer i que no et passe res, sinó també tenir cobertes les necessitats materials més bàsiques, l’accés a l’habitatge, l’educació, la sanitat, l’alimentació o l’accés a l’esport i la cultura”, explica Barbero.
En febrer de 2022, la Regidoria de Protecció Ciutadana va anunciar un increment de dotacions policials, mesura demanada des de fa anys per entitats veïnals com Orriols en Lluita
A més, les veus crítiques amb l’augment de la presència policial argumenten que aquesta estratègia pot tenir conseqüències negatives, sobretot en el cas de les comunitats socialment racialitzades, que les forces policials sovint discriminen pel seu perfil. “Nosaltres valorem que quan es parla de seguretat policial hi haja també una seguretat en drets, que la gent puga viure dignament amb els seus salaris, sense discriminació”, assenyala Mauricio Pinto, tècnic de Participació i Acció Comunitària de València Acull, una ONG que treballa a Orriols des de fa trenta anys. Va ser des d’aquesta entitat que es van denunciar que els controls policials que hi havia pel barri comportaven una identificació amb criteris racistes, amb la consegüent expulsió si les identificades no tenien permís de residència.
El 6 de maig de 2022, un operatiu del Cos Nacional de Policia espanyol desplegat a Orriols es va saldar amb cinc persones detingudes, totes elles d’origen magribí –d’entre 19 i 32 anys– “per infracció de la llei d’estrangeria” i 194 identificacions. Arran d’aquest episodi, València Acull va advertir el fet que la major part de les detencions es van dur a terme segons el perfil ètnic de les identificades. “Ara mateix, hi ha més inseguretat per a la gent racialitzada que no pot eixir al carrer perquè té por que la puguen parar i no tenen papers”, remarca Inés Gisbert, treballadora social d’Orriols Conviu, associació present al barri amb activitats setmanals, com tallers, classes de reforç, classes de llengua castellana, entre altres. Des d’Orriols Conviu no es creu en el relat que siga un barri més perillós que altres, sinó que ha patit molts anys l’abandonament per part de les institucions. “Hi ha famílies que no poden donar menjar a les seues filles, i moltes joves sense formació que no tenen futur. Necessitaríem una intervenció integral quant a la salut global del barri”, remarca Maria Ángeles Montesinos, membre de l’associació.
En gener, l’Ajuntament de València va anunciar la posada en marxa d’un pla d’acció dirigit a donar solucions als problemes de convivència que es registren en determinats edificis del barri d’Orriols. El projecte compta amb la implicació de les àrees municipals de Salut, Protecció Ciutadana, Serveis Socials i Residus Sòlids. Fins ara s’han netejat uns patis d’edificis propietat de fons d’inversions que els tenien desatesos, s’ha implementat un servei de policia local al barri i s’ha dotat els Serveis Socials de més personal. El 26 de març, el Sindicat de Barri d’Orriols va okupar un espai propietat d’una entitat bancària: “Per a nosaltres, aquests espais populars han de configurar un nou món que volem pel barri, que la gent puga conviure, que respecte el descans, eliminar les actituds masclistes, LGBTBI-fòbiques i racistes per a crear un espai segur i evitar els problemes de convivència”, conclou Pablo Barbero.
