Un gegantí dispositiu policial “ha parat els peus a uns i altres”, han titulat alguns mitjans. I, tanmateix, ahir al vespre el miler de manifestants convocats en solidaritat amb El Kubo i La Ruïna van aconseguir el que pretenien: arribar fins als dos edificis okupats de la Bonanova, que per ara no seran desallotjats per ningú, per demostrar el seu suport davant els atacs que han rebut els darrers dies amb coets, artefactes incendiaris i projectils.
La manifestació antifeixista es posa en marxa a quarts de vuit a la plaça de Lesseps, allà on acaba el districte de Gràcia i comença el de Sant Gervasi, a una de les fronteres urbanes més significades de Barcelona. Al fons de la ronda de General Mitre, davant de la capçalera de la marxa que vigila mitja dotzena de furgonetes policials, s’albira un territori estrany, esquerp a la petjada habitual del moviment okupa. Altres maneres de vestir, altres maneres de caminar. I en girar amunt per Balmes, a poc a poc van sortint caps pentinats i telèfons mòbils de les porteries règies per tafanejar què passa al seu carrer. Un fenomen exòtic, sens dubte. Quan va ser l’últim cop que una manifestació creuava la plaça Kennedy? De quin tanatori s’ha escapat tota aquesta gent vestida de negre? Per què alguns van amb la cara tapada si la Covid ja s’ha acabat? Molts veïns no entenen, i els que creuen entendre esmenten indignats destrals i elements llancívols que han vist a un vídeo de Tiktok.
En girar amunt per Balmes, a poc a poc van sortint caps pentinats i telèfons mòbils de les porteries règies per tafanejar què passa al seu carrer. Un fenomen exòtic, sense dubte. Quan va ser l’últim cop que una manifestació creuava la plaça Kennedy?
En girar a l’esquerra pel passeig de Sant Gervasi i ja a prop de la plaça Bonanova, fileres d’antidisturbis bloquegen els carrers circumdants per tal que no hi hagi sarau amb alguns veïns que no toleren la presència dels manifestants vinguts de fora. “No, no, nazis no”, criden els manifestants. “Fills de puta”, se sent que contesta ras i curt un d’aquells senyors. Una manera d’esmentar la mare dels manifestants que condensa tota la paradigmàtica sofisticació de l’alta societat barcelonina. Al fons del passeig, el cordó policial bloqueja el pas a la plaça de la Bonanova, epicentre del conflicte potencial. Només se sent una remor, la del carrer Muntaner, on s’han anat aplegant ja els altres manifestants, els antiokupes convocats per l’associació Mi barrio seguro i Desokupa.
Més a prop, però, a la cantonada de l’estret carrer Jesús Maria per on es desviarà amunt la manifestació en suport al Kubo i a La Ruïna, un noiet barbut envoltat de la seva família pretén enfrontar-se a una marxa que l’ignora. “Que vinguin, que vinguin”, diu panteixant. Naturalment ningú no hi va. “No sabia que hi havia tanta púrria”, li fa notar la que potser és la mare, o la sogra, o la tieta Cuca. “Aquí no es dutxa ni un”. Davant de tot plegat, quan els manifestants criden “fora feixistes dels nostres barris”, hom es pregunta si realment aquest gueto de rics podrà ser-ho, de seu. O d’algú altre que no sigui la família del noi barbut que panteixa.
Hi haurà una càrrega policial amb desproporcionats cops de porra. Un dels manifestants ha de marxar d’urgència per una ferida al cap
Uns carrers més amunt, a tocar del campus de La Salle, la marxa es concentra i gira avall pel carrer Lluçanès. Allà, davant d’unes casetes baixes al carrer Alcoi que contrasten molt amb la resta d’edificis de la zona, una altra família mira la marxa de braços plegats. Pablo Domínguez, es diu l’home. Baixet i de posat humil, des dels anys seixanta al barri. Pateix pel seu cotxe, que ha hagut de moure aquest matí a una altra banda. Fa cara d’incomoditat, però quan parla de les cases diu que en tots aquests anys, de problemes, ni un. “Fins que va arribar tota aquesta merda de les eleccions, ara fa unes setmanes”.
La manifestació de suport a les cases okupades ja ha arribat a La Ruïna, al xamfrà des del qual es veuria l’altre cantó de la plaça de la Bonanova si no fos pel monumental cordó policial. La trajectòria ha arribat al seu final i la gent aplaudeix amb eufòria i piquen les tanques per fer soroll els habitants de les dues cases. De darrere d’aquestes tanques amb funció de mur, surten alguns habitants de La Ruïna que donen la mà en senyal d’agraïment i aixequen, a tall de salutació, alguns dels estris d’autodefensa que duien a sobre per si les coses venien mal dades.
Al voltant de Daniel Esteve, joves amb ganes de córrer i cridar “guarros” i vuit persones amb capa vermella que es presenten com Espartanos 300 i que afirmen lluitar contra l’Agenda 2030
Hi haurà una càrrega policial amb desproporcionats cops de porra. Un dels manifestants ha de marxar d’urgència per una ferida al cap. Al cap de poc, però, torna la calma tensa al carrer Lluçanès.
Uns metres més enllà, passat El Kubo, una dona i un home que viuen a les finques adjacents parlen amb indignació de tot plegat. Són la Cristina i el Javier. Ell és arquitecte i parla amb efusivitat de la cèdula d’habitabilitat que li cal a qualsevol finca on viu tanta gent com en aquestes dues cases. Lamenten la “insalubritat”, perquè fins no fa massa “els okupes anaven a buscar aigua a una font i això no són formes de viure”; lamenten la qüestió estètica, perquè la façana és “molt lletja”; lamenten alguna festa de tant en tant… Però no parlen d’agressions, ni de cops de pedra, ni d’armes blanques; de tots els arguments amb què l’extrema dreta s’ha fet forta en els darrers dies. Perquè “no n’hi ha hagut, de violència física”, reconeix en Javier.
A un quart de deu, la manifestació en suport als okupes comença a retrocedir per on ha vingut, carrer Lluçanès amunt. Han cridat contra el capitalisme i contra els nazis que amb tota seguretat hi havia a l’altra banda de la plaça. Han celebrat la resistència d’El Kubo i de La Ruïna. Però què hi ha dels altres? La policia ha parat els peus a l’empresa Desokupa i al seu líder messiànic, com alguns mitjans han anunciat? Efectivament, aquesta organització cada cop més vinculada a l’extrema dreta no ha dut a terme la fanfarronada amb què Daniel Esteve ha marcat pit els darrers dies: ni pallisses, ni expulsions, ni desokupació. La demostració de força bruta ha quedat diluïda en la marea de sobreinformació digital.
Però Esteve no ha marxat derrotat. Ben al contrari, amb la seva arribada al carrer Muntaner envoltat de la seva guàrdia pretoriana, amb les cames ben obertes per demostrar ves a saber què, com un lluitador de wrestling o un Juli Cèsar de rebaixes, ha aconseguit protagonitzar la vetllada al cantó sud del conflicte i centrar l’atenció del veïnat que vol ordre, però alhora crida “puta” a l’alcaldessa. En el paroxisme del bon gust, ha acabat portant pizzes en un taxi per convidar tots els simpatitzants de la seva causa i demostrar que sí, que ell també pot ser un bon líder. Al seu voltant, joves amb ganes de córrer i cridar “guarros” i vuit persones amb capa vermella que es presenten com Espartanos 300 i que afirmen lluitar contra l’Agenda 2030. Un d’ells afirmava que això de l’okupació estaria molt bé si els okupes entressin a les cases dels bancs enlloc de “la que t’has guanyat tu amb el teu esforç”, tot obviant amb la santa innocència d’un conspiranoic que tant El Kubo com La Ruïna són propietat de la Sareb, un dels grans propietaris del sector bancari de l’Estat espanyol. I entre els feixistes del Club Empel, l’aprenent de candidat a ministre de l’Interior i les capes vermelles espartanes, altres veïns del barri que potser a priori tampoc no estan en contra de què s’ocupin immobles de fons voltors, però no toleren “la delinqüència” que van veure abans-d’ahir en un clip de Tiktok a l’atzar.
