L’avantsala a petita escala del Festival Grec a Barcelona és la porta d’entrada a l’estiu de les arts escèniques més poca-soltes de la ciutat amb l’efervescència d’una fàbrica de fil i cotó; en plena sintonia entre l’espai, la matèria i allò viu compartint el que ens diverteix; recordant la cura de passar temps amb l’altre; subvertint els codis… Cita ineludible de la simbiosi entre arts escèniques, la inclusió i el benestar vinculat a la salut mental, L’Altre Festival celebra la novena edició aquest pròxim cap de setmana al recinte de la Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona) amb la presentació de trenta propostes, des de creacions de teatre i dansa, trobades professionals, activitats familiars, espais radiofònics i laboratoris escènics. La inauguració oficial de la cita és prevista per aquest divendres 9 juny a a 2/4 de 9 del vespre amb un recorregut sensorial a càrrec de Teatre de Pacotilla, Fito Conesa, el Col·lectiu Estampa, la Cia Sílvia Batet, Pensativos en Equilibrio i SomSonors (Laura Llaneli + Efectos Secundarios). Es tracta d’una proposta híbrida que aplega música, dansa, audiovisual, i intel·ligència artificial. Les entrades fa dies que estan exhaurides, s’assenyala des de l’organització. Però més enllà de l’espectacle inaugural, la mostra ofereix un munt de propostes on triar.
Enguany, seguint la política d’internacionalització de les últimes edicions, el festival ha teixit ponts amb Ucraïna i la República Txeca. En aquesta línia. el matí del mateix divendres la peça de dansa Together Alone, on cinc joves ballarines confronten el trauma a través de la dansa. La peça es representarà de nou dissabte dia 10 a la tarda en el bloc Temps de dansa. Abans, dissabte al matí, la companyia ucraïnesa Yana Reutova Dance convida a famílies i infants de diverses procedències a una experiència artística singular; l’activitat serà conduïda per l’Associació Djerelo. I l’últim espectacle programat pel festival és una coproducció entre Barcelona i Ucraïna que se situa entre el teatre document i de guerrilla, una obra sobre les supervivents de l’holocaust ucraïnès, En vísceras de la primavera, que es podrà veure el diumenge a la tarda a l’espai Bota 2 de la Fabra i Coats.
Per a les interessades en la inserció laboral de persones amb trastorn mental en l’àmbit cultural, divendres al matí la Compagnie Quanta presenta l’espectacle Café Poubelle, que anirà seguit d’un col·loqui amb representants d’Escenaris Especials, Femarec i l’artista Francesc de Diego Fuentes
Per a les professionals interessades en la inserció laboral de persones amb trastorn mental dintre del món cultural, divendres al matí la Compagnie Quanta presenta l’espectacle Café Poubelle. Després de l’espectacle hi haurà un col·loqui sobre les diferents experiències i models d’inserció tant d’àmbit local com internacional; en aquest debat és prevista la participació d’integrants d’Escenaris Especials, un projecte que va engegar l’any 2006 Clàudia Cedó –una de les dramaturgues més prolífiques del panorama català– així com Femarec, associació que treballa des de l’any 1997 per la integració persones amb discapacitat en l’àmbit de la cultura i que ha format la companyia POT Teatre, i també, a títol individual, el santboià Francesc de Diego Fuentes, col·laborador habitual de Can Castells Centre D’art (CCCA) i que actualment té una exposició en el hall de Sant Joan de Déu dins del programa Torrents d’art.
Entre els plats forts del Festival, la programació inclou també, durant la jornada de dissabte, la peça Descabelladas (de la companyia del mateix nom) i tres blocs diferents de Temps de Dansa. Mentre que el diumenge dia 11 el programa es completa amb les propostes de La Trifulga dels Fútils, la Cia Brots/ uTOpia, i el bloc centrat en Dones i salut mental amb colofó i fi de festa de Somsò Batucada. I banda de tot això, qui passegi pels diferents espais del festival es trobarà al llarg dels tres dies del festival amb Pep Callau i el seu patinet en funció de mestre de cerimònies de la degustació teatral.
Les entrades per a l’Altre Festival es poden adquirir a través de la plataforma Entràpolis. Com a novetat, en aquesta edició l’equip del festival ha fet un pas endavant per acostar el teatre a tothom i, en col·laboració l’associació ActivaMent, ha posat en marxa un itinerari escènic anomenat la ruta de Les Utopistes. S’hi pot participar de forma gratuïta, enviant un correu a cultura@activament.org indicant en l’assumpte “Ruta de les Utopistes” o afegint-s’hi en el punt de trobada.
Humor i transgressió contra l’estigma
La proposta de fer un festival amb l’objectiu de treballar pel benviure i la inclusió de persones amb patiment mental, i basat en el concepte de contacte social, es remunta a l’any 2015. Mentre algunes posaven el crit al cel, a poc a poc, aquesta bogeria escènica ha esdevingut l’avantsala a Barcelona del Festival Grec i una proposta per viure l’entrada d’estiu des de les arts escèniques més poca-soltes de la ciutat. I una plataforma que ha servit per fer debutar joves companyies acompanyades d’artistes de llarga trajectòria com Joan Manuel Serrat, James Rhodes, Marta Carrasco, Toni Mira, Cabo San Roque o Escarlata Circus, entre altres.
Cal destacar el sentit de l’humor de l’equip de L’Altre com una declaració de principis. Per exemple, amb la imatge de cada edició que reflecteixen les samarretes i bosses del marxandatge que es poden adquirir a la carpa instal·lada davant de l’Ateneu l’Harmonia. Aquesta proposta anual es configura com un historial de narrativa gràfica que transgredeix els codis: embuts coronant la closca, regadores, caragols (aquests que a vegades ens falten), peixos-pardal, cabres i altres espècies. Amb la seva la comunicació de guerrilla –la insígnia de Roland Barthes que proclamava la subversió més gran de totes, s’alteren els codis en lloc de destruir-los, tot retornant-los, així, a l’esfera pública per a construir un diàleg i esdevenir un dispositiu per a la transformació social.
La proposta de fer un festival amb l’objectiu de treballar pel benviure i la inclusió de persones amb patiment mental, i basat en el concepte de contacte social, es remunta a l’any 2015
Em sorprenc com una flâneur cada any vagabundejant per aquest festival amb reminiscències a la meva joventut, quan contemplava l’espectacle improvisat de les joves companyies del Festival Off d’Avinyó a la rodalia de la plaça del Palau dels Papes. Le Corbusier apuntava que la paradoxa de l’arquitectura teatral resideix a la praxi entre teatre-acció- testimoni, fet que no ha canviat amb el temps: el programa essencial del teatre passa per la trobada, la narració i el ritual.
El Festival d’Avinyó, impulsat per Jean Vilar, es basava en un ideari centrat a acostar el teatre a un públic popular, mitjançant una sèrie d’iniciatives com els caps de setmana teatrals, el contacte directe amb les companyies i altres maneres d’introduir l’espectador en l’esperit de l’obra que es representava. Jean Vilar va renovar la idea del teatre. El director francès partia de la consideració que la necessitat social del teatre és un dret, el dret a la cultura. El teatre entès com un servei públic, un aliment indispensable, com ara l’aigua o el vi. L’ambició de Vilar era que igual que el gas, l’aigua o l’electricitat, el teatre fos un servei públic per compartir amb la majoria allò que fins aleshores s’ha reservat a una elit.
