El passat dissabte, 10 de juny, es va fer la primera Trobada de Lluites en Defensa del Territori a Gelida, on ara mateix hi ha una intensa lluita contra el projecte d’Agroparc del grup Ametller. Un grup motor va treballar mesos enrere per fer possible aquesta trobada. De fet, des de Mallorca, tenguérem coneixement de la feina ja iniciada pel grup motor el dia 4 de març, que vàrem assistir a la manifestació a Barcelona convocada per Campanya Contra el 4t Cinturó, Zeroport, Aturem Hard Rock, StopJJOO, SOSBaixLlobregat i l’Hospitalet i les entitats en defensa del territori de tot el Principat i moviments ecologistes i socials sota el lema “Defensem la terra, construïm el futur”.
El manifest d’aquella manifestació massiva a Barcelona ja ho deia clar: “Les nostres lluites potser estan separades territorialment, però responen a un denominador comú: el sistema econòmic depredador i extractiu en el qual vivim, des dels jocs olímpics del Pirineu, a la lluita per l’horta valenciana, passant per la massificació turística de les Illes Balears, l’ampliació de l’aeroport del Prat, el megacasino de Hard Rock, la construcció del 4t Cinturó, destruir la terra amb línies d’alta tensió, MATS, gasoductes, macroplantes solars i eòliques, abocadors, espoli i destrucció de rius i rieres, plans urbanístics especulatius o projectes que ataquen les condicions de vida de les veïnes o la natura. Diferents territoris, diferents atacs, però la mateixa problemàtica i la mateixa solució: l’organització popular per a canviar el model econòmic en què vivim”.
En el context en el qual ens trobem –i molt més ara, després dels resultats de les eleccions autonòmiques i locals del passat 28 de maig– sabem que és essencial la coordinació i unir forces
En el context en el qual ens trobem –i molt més ara, després dels resultats de les eleccions autonòmiques i locals del passat 28 de maig– sabem que és essencial la coordinació i unir forces, i Gelida va ser l’escenari d’aquesta primera trobada de multitud de plataformes en defensa del territori, col·lectius diversos i entitats de llarg recorregut en l’àmbit de l’ecologisme, per situar la realitat actual i debatre sobre les eines, les estratègies, els relats i l’organització col·lectiva que ens permeti ser una sola lluita en defensa de la vida.
Cal entendre que la diversitat de moviments, grups i plataformes són diferents expressions territorials i temporals d’un mateix problema arran de tota la destrucció: el capitalisme desbocat que en la seva decadència està començant a mostrar la seva cara més agressiva i violenta. En aquest sentit, la trobada va començar amb una ponència plenària que pretenia determinar el marc comú de totes aquestes lluites, a càrrec de l’economista i pastisser Josep Manel Busqueta. Una ponència que va plantejar un recorregut pels darrers anys de la reconversió capitalista després de la crisi de 2008. De llavors ençà, l’operació de financerització capitalista ha pres força i ha convertit el procés de globalització de l’economia en una abstracció deslocalitzada del territori, que hi incideix de manera cada cop més violenta precaritzant de forma massiva els horitzons vitals. El capitalisme s’ha introduït de ple en la trama de la vida, intensificant l’espoli i explotació dels béns naturals i la força de treball, i mercantilitzant les qüestions essencials relatives al sosteniment de la vida interdependent i les cures.
La diversitat de moviments, grups i plataformes són diferents expressions territorials i temporals d’un mateix problema arran de tota la destrucció: el capitalisme desbocat que en la seva decadència està començant a mostrar la seva cara més agressiva i violenta
Malgrat les evidències cada cop més clares dels desequilibris, desigualtats i injustícies que tot això comporta, les dinàmiques econòmiques –i les polítiques que les acompanyen– no fan cap pas enrere. Ans al contrari, es rearmen i reforcen per envestir més i pitjor, amb falses solucions, falsos relats, discursos de l’odi, guerra, feixisme i dinàmiques globals d’acaparament dels recursos que s’exhaureixen, caigui qui caigui, i caigui el que caigui: diguem-li vides, diguem-li vida.
La voluntat comuna que ens va aplegar dissabte era com fer front a aquesta realitat, i no només per resistir, sinó per ser capaços de passar a l’ofensiva (com deia Busqueta) i generar la nostra pròpia proposta que confronti aquesta realitat i aquest model i es dibuixi com a alternativa possible i real, teixida des de baix, partint d’una altra manera de viure i relacionar-nos amb una mirada interseccional que sigui escalable i universalitzable, que polititzi allò quotidià, i que faci visible la seva capacitat transformadora. Seguirem resistint i plantant cara des dels territoris a les agressions socials i ambientals que amenacen la vida, compartint eines i coordinant i transversalitzant estratègies –relat, acció jurídica, organització col·lectiva…– i alhora, ens reforçarem construint comuns com espais i valors de base que subverteixin l’ordre de no-vida imposat pel necrocapitalisme. Tenim clar contra què, tenim clar cap a on, tenim clar com, tenim clar que ha de ser de totes i per a totes, i seguirem vivint i empenyent amb la força de voler-ho possible.
