El concepte d’infraestructures populars s’ha popularitzat recentment en els moviments de base als Països Catalans per designar aquells espais, recursos i relacions d’especial importància en la construcció d’alternatives socioeconòmiques. Aquest terme ha estat utilitzat en diversos contextos que van des d’espais ocupats i autogestionats com Can Sanpere (Premià de Mar, el Maresme); fins al moviment per la democràcia comunal, que busca teixir aliances entre el que és públic, cooperatiu i comunitari com a resposta al model de producció i gestió capitalista.
Aquest interès en les infraestructures populars al nostre territori s’emmarca dins d’una creixent popularitat dels béns comuns (o comuns). En les darreres dècades, els comuns han deixat de ser relíquies pròpies de societats precapitalistes per a postular-se com una alternativa real d’organització social i econòmica basada en l’autogestió, la cooperació i la solidaritat. Una lectura de les infraestructures populars com a béns comuns ens pot ajudar a entendre més en detall la seva funció en processos de reproducció social que mantenen i expandeixen els moviments antihegemònics. Més en concret, ens permet superar la visió sectorial d’aquestes infraestructures que les connecta a lluites concretes –per exemple, la lluita veïnal o el moviment de democràcia comunal– i apreciar el seu caràcter transversal com a eixos multidimensionals dels moviments de base.
Podem entendre les infraestructures populars com a comuns reproductius o centres neuràlgics que contribueixen a la subsistència i el benestar de les classes populars en diversos àmbits
Un bon exemple és el Bloc La Bordeta, un bloc ocupat des del 2015 que ha esdevingut una llar per a una dotzena d’unitats de convivència al llarg dels anys. El 2017, les veïnes del bloc van decidir obrir els baixos al barri, convertint-los en un centre social que ha esdevingut un espai de confluència per a diferents col·lectius de la zona. Més enllà de la seva funció òbvia com a alternativa habitacional desmercantilitzada, la decisió de crear un espai autogestionat obert a la planta baixa ha fet del Bloc La Bordeta un eix en la consolidació de xarxes reproductives al barri. Aquest espai ha sigut lloc habitual de trobada de diferents grups com l’Escola Popular de La Bordeta, el Grup d’Habitatge de Sants, la Xarxa d’Aliments o la Xarxa Feminista entre d’altres. Per tant, podem entendre les infraestructures populars com a comuns reproductius o centres neuràlgics que contribueixen a la subsistència i el benestar de les classes populars en diversos àmbits (educació, alimentació, habitatge, etc.).
Tanmateix, les infraestructures populars s’enfronten a desafiaments clau. Internament, aquests s’escenifiquen en forma de conflictes de convivència i alts i baixos en la implicació i participació de les veïnes i persones afins. Això respon a les múltiples realitats personals i sentits comuns que s’entrelliguen en l’autogestió diària d’aquests espais, i és inevitable en un món on la nostra subsistència depèn de l’obtenció d’un salari. Aquí precisament radica la importància dels comuns reproductius, ja que si som capaces de construir formes alternatives d’accés a béns bàsics i espais de cures podrem reduir la nostra dependència dels circuits capitalistes. Una altra reflexió és que aquesta dependència no és només material, sinó també subjectiva. És important que les infraestructures populars serveixin com a espais on valors com l’individualisme i la competitivitat siguin problematitzats, ajudant a construir sentits comuns basats en la col·lectivitat i el suport mutu.
Les estratègies de lluita col·lectiva que aquests espais utilitzen per a fer front als intents de criminalització i de privatització confirmen la seva funció com a comuns reproductius urbans
Quant a conflictes de caràcter extern, les infraestructures populars pateixen la repressió de l’estat policial o la pressió urbanística capitalista, entre d’altres. Les estratègies de lluita col·lectiva que aquests espais utilitzen per a fer front als intents de criminalització i de privatització confirmen la seva funció com a comuns reproductius urbans. I és que, més enllà de lluites sectorials, la subsistència de les infraestructures populars depèn en gran part del suport actiu de les xarxes alternatives extenses que es formen al seu voltant. Podem observar, doncs, que al voltant d’aquests espais es formen relacions de dependència mútua basades en la cooperació i el suport mutu. Els col·lectius depenen de les infraestructures populars per a dur a terme les seves activitats, i aquestes depenen de la implicació popular per a fer front a les amenaces externes.
Actualment, estem en un moment de reflux polític on és important apostar per la recuperació del comú i deslligar-lo del seu vessant institucional. Apostem per caminar cap a la construcció de comuns reproductius i d’ecologies del comú als barris: xarxes d’infraestructures populars que estableixin una base des d’on construir alternatives emancipadores a diferents nivells de la vida diària. Aquestes xarxes, que caminen cap a l’autonomia i la reproducció de persones, recursos, coneixements i afectes, són fonamentals en el desenvolupament de formes d’habitar i estar a la ciutat basades en el poder popular.
