La lluita ecologista es va anar conformant històricament, a les Illes, com un moviment de reaccions a les agressions territorials i ambientals del model de desenvolupament. Les campanyes sota el lema de “Salvem…” varen marcar un període important de les principals lluites ecologistes a les Illes: un indret amenaçat, una alarma, la denúncia pública, la generació i difusió d’arguments contraris i la mobilització —a vegades també la batalla jurídica si ja s’havien atorgat llicències— varen ser les passes de moltes de les lluites més significatives de l’ecologisme a les Illes.
Aquestes es complementaven per la reacció —també a la contra— a les grans infraestructures que possibilitaven el desenvolupament turístic i immobiliari: incineradora, autopistes i carreteres, dessaladores, centrals elèctriques, etc. En algunes d’aquestes denúncies s’apuntava, tímidament, el motiu primer i comú a tots aquests problemes: la transformació territorial del model econòmic enfocat a l’especialització turística per damunt de les possibilitats del mateix territori.
Així, durant anys, l’ecologisme ha fet d’observador a través de les seves denúncies i campanyes, d’una transformació que ha anat afegint elements —financerització mundial, falses solucions tecnològiques, l’escassetat com a negoci, la crisi climàtica…— que fan cada cop més complex encertar on posar el focus i quines estratègies fer servir per obtenir una resposta social. Sobretot, per aconseguir paralitzar l’avanç d’un model que fagocita les seves pròpies possibilitats de sostenir-se, deixant un territori devastat i una societat exhausta.
Són tants els fronts de lluita pel territori i tan complexos els entramats econòmics i financers que sovint sentim que desborda la nostra capacitat d’incidència
Per contra, i paradoxalment, cada cop són més clars i més evidents els objectius i interessos reals que s’amaguen rere les noves envestides del capital sobre el territori. Però són tants els fronts, tanta la perversió del relat, tan complexos els entramats econòmics i financers, ara ja globals, que operen sobre el nostre territori, i tanta la dependència econòmica de la societat, cada cop més precaritzada, que sosté aquest model, que sovint sentim que desborda la nostra capacitat d’incidència. I malgrat tot, el que tenim vertaderament clar és que no podem amollar la resistència, intentar entendre per explicar i desemmarcar, provocant la indignació que mobilitza i organitzant col·lectivament aquesta ràbia per enfrontar tant despropòsit.
A més, però, no ens conformem només a resistir, volem dir que “un altre món és possible” i que el cridam tant urgent com necessari si pretenem que la vida en uns anys sigui encara possible. L’escenari global en què batallem contra els impactes socials, territorials i ambientals en un territori i una societat concreta, ha extremat la urgència pels desequilibris i caos generats tant des del punt de vista ecosistèmic, com des del punt de vista dels ordres globals imposats. En el seu declivi, arrosseguen el món sencer amb guerres i una violència extrema sobre les parts del món i de les nostres pròpies societats sotmeses als interessos de les grans potències mundials i excloses de qualsevol possibilitat de ser i esdevenir per ells mateixos.
L’esdevenir caòtic ens fa aixecar la veu contra les guerres, els genocidis, els migrants que moren a la mar, el racisme i el masclisme creixent, l’extrema dreta i la militarització. Quan el món sembla necessita societats que reaccionin per fer front a la desfeta, ens trobem en un aprofundiment de les opcions més contràries a qualsevol possibilitat de revertir col·lectivament aquesta deriva. La radicalització i polarització dels extrems més posicionats contra la vida semblen agafar força i el monstre se’ns fa cada cop més gran, violent i devastador.
La disputa està en la possibilitat existent i real que les coses siguin d’una altra manera, en la convicció profunda que no hi renunciarem
Però seguim, perquè la disputa està en la possibilitat. La possibilitat existent i real que les coses siguin d’una altra manera. La convicció profunda que no renunciarem a la possibilitat de continuar pensant i construint com podem revertir el que ens volen fer creure que és inevitable. Per això, la lluita ecologista enfoca de manera clara i decidida en els darrers anys els escenaris de decreixement just i planificat, de definir i posar sobre la taula del debat polític i social el full de ruta de la transició ecosocial.
Fer propostes per desbordar els marcs legals que ja no serveixen per preservar la vida, com per exemple la ILP aprovada a les Illes a proposta del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) per garantir el benestar de les generacions presents i futures, o la del Mar Menor, que per primera vegada dona entitat jurídica a un ecosistema. Transversalitzar les lluites i generar sinergies amb altres moviments i lluites socials que són clau en aquests plantejaments del canvi radical i urgent que requerim, amb la convicció de què la possibilitat hi és, i la volem nostra.
