La recent aprovació i publicació de la llei d’amnistia ha impactat fortament en l’escenari polític, pel seu contingut i pel seu procés d’aprovació. Ara, s’obre el període de dos mesos per aplicar-la a les 1.616 persones afectades per la repressió al moviment independentista català segons Òmnium Cultural, de les quals 419 ho són en l’àmbit penal amb dades d’Alerta Solidària. Conversem i analitzem les implicacions d’aquesta llei amb Javier Mira (Monòver, 1959), director del Departament de Dret Penal de la Universitat de València, especialitzat en l’esquerra abertzale i assessor en la redacció de la llei d’amnistia.
La llei d’amnistia va ser aprovada al Congrés i la seua publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va arribar dotze dies més tard. S’ha apuntat que el retard podia ser una anomalia. Què és el que ha passat?
En la meua opinió, hi ha hagut certa intencionalitat degut a la campanya electoral de les europees. Volien evitar la foto de Puigdemont en territori de l’estat espanyol detingut i traslladat a presó provisional o que s’haguera quedat en llibertat perquè la llei d’amnistia ja estava en vigor, dos escenaris greus per a l’Estat. Normalment, les lleis penals com aquesta entren en vigor mesos després de publicar-se, però en el cas de l’amnistia hauria d’haver estat publicada l’endemà de l’aprovació al Congrés. Té sentit que una llei d’amnistia entre en vigor el mateix dia perquè els seus efectes signifiquen oblidar com més aviat millor.
En el text de la llei d’amnistia s’assenyala que és necessària per a abordar i superar aquests conflictes polítics i socials arrelats. Però hi ha jutges que estan fent interpretacions totalment contràries i ara són ells que l’han d’aplicar. Això quines garanties dona?
“El terrorisme s’ha definit pels mitjans que utilitzes per assolir uns objectius polítics, però els mateixos objectius polítics perseguits sense violència són perfectament legítims”
En un estat de dret, amb divisió de poders, no n’hi ha un altre organisme que puga aplicar la llei. El poder legislatiu ha complit el seu paper que és l’aprovació d’una llei que és constitucional i no entra en contradicció amb la normativa espanyola ni europea. Una altra cosa és que un sector del poder judicial espanyol no aplique la llei o l’aplique d’una manera contrària al que diu la mateixa llei. Els jutges s’han pres com una qüestió personal la defensa del principi de la unitat d’Espanya i s’han encarregat indegudament del paper de vigilància i de garants. Ja va passar en el cas de l’esquerra abertzale quan van il·legalitzar parts de l’anomenat entorn d’una organització terrorista, i eren partits totalment legals. El terrorisme s’ha definit pels mitjans que utilitzes per assolir uns objectius polítics, però els mateixos objectius polítics perseguits sense violència són perfectament legítims. El tema territorial de Catalunya no agrada a determinats jutges, aleshores interpreten la llei d’una forma que no és l’habitual. Hi ha una clara intencionalitat política perquè això dona vots, no a Catalunya, però sí a algunes parts de la resta de l’estat espanyol. Hi ha un determinat sector polític de l’estat espanyol que contamina un determinat sector judicial, i com més alta és la magistratura més gran és la contaminació.
Davant d’aquests possibles bloqueigs o no aplicacions de la llei, quin escenari preveus que es puga donar?
En el termini de dos mesos la llei s’ha de resoldre i aplicar de manera immediata. Les persones que estiguen en presó han d’eixir, s’ha de suspendre l’execució de les penes que n’hi haja (penes d’inhabilitació, penes accessòries, etc.), s’han d’aixecar totes les mesures cautelars i totes les ordres de detenció estatals i internacionals. L’article 4 de la llei és important perquè diu que en cap cas es deixarà d’aplicar la llei malgrat que s’interposen recursos d’inconstitucionalitat. Sembla com si la mateixa llei s’avançara a la possibilitat que els jutges o els partits polítics pogueren fer-ho i diu que la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat no paralitzarà l’aplicació de la llei. L’única incògnita és la qüestió prejudicial que es pot interposar en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), on trobem una contradicció normativa perquè la llei d’amnistia diu que no es paralitzarà la seua aplicació en cap cas de qüestió prejudicial, però la normativa europea sí que diu que la interposició d’una prejudicial paralitza el procediment fins que el TJUE dicte una resolució. Davant d’aquest possible escenari, el jutge igualment haurà d’aplicar d’ofici la llei i en tot cas no es paralitzaria l’aplicació de la llei en bloc. Solament es paralitzaria l’aplicació del procediment concret en què el jutge entenga que per a aquest cas no és aplicable. En la causa de Tsunami Democràtic la llei d’amnistia s’aplicarà a les dotze persones imputades pel delicte de terrorisme en un termini de dos mesos llevat que el jutge García-Castellón interpose una prejudicial al TJUE.
Com a professor de Dret Penal, quins són els punts més controvertits en l’aplicació d’aquesta llei?
Bàsicament dos: el delicte de terrorisme i el de malversació de cabals públics. Però, principalment, distingiria entre l’aplicació de la llei d’amnistia, per una banda, a les persones anònimes que han patit processos penals i que estan esperant o que ja han estat condemnades on la llei s’aplicarà per part dels tribunals ordinaris sense problema, i per una altra, les persones que encara queden per jutjar i condemnar, els exiliats i inhabilitats fonamentalment. La llei és molt clara en la seua aplicació, no hi ha qüestions controvertides perquè ha passat un procés de molts mesos d’esmenes i debats. Però sí que hi ha aspectes que serien més complexos, com ara tota la gent que va ser identificada pels cossos de seguretat de l’Estat i van ser sancionats amb multes administratives. Els diners de les multes ja pagades no es retornaran i, aleshores, la llei d’amnistia per a aquesta gent no té pràcticament cap efecte. Malgrat això, sí que se’ls esborraran els registres del llibre d’antecedents per multes de la llei mordassa.
Per què creus que s’ha decidit imputar el delicte de terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic?
“La causa del Tsunami Democràtic era un procediment penal que estava dormint i el jutge García-Castellón és molt aficionat a obrir causes prospectives segons li interessa”
Era un procediment penal que estava dormint i el jutge García-Castellón és molt aficionat a obrir causes prospectives segons li interessa. Quan comença a tramitar-se la llei d’amnistia, en els primers esborranys s’exclou el delicte de terrorisme, però García-Castellón diu que sí que és delicte de terrorisme i va estar a punt d’aconseguir boicotejar la tramitació de la llei. Això té un efecte penal directe, on podria ser que els imputats de la causa de Tsunami Democràtic no siguen amnistiats. Però també té un efecte polític col·lateral molt greu per a les parts que estaven negociant. Junts i Esquerra Republicana van arribar a dir que també s’hauria d’incloure en l’amnistia el terrorisme en tots els seus supòsits, i això sí que va en contra dels pactes internacionals.
En la interlocutòria es compara l’activitat de Tsunami Democràtic amb la kale borroka. Quina relació té aquesta comparació amb el que anomenes botó nuclear del terrorisme?
En la reforma del Codi Penal de 2015 que van dur a terme entre PP i PSOE es regula el delicte de terrorisme i és tan ample que hi entra tot. Però el terrorisme és una cosa molt greu i té unes conseqüències importants, no només en la magnitud de les penes i les conseqüències jurídiques, sinó que també té un vessant internacional que no es pot amnistiar. Si comences a dir que “tot és terrorisme”, inclús una baralla en un bar, ho desvirtues tot. Però en el cas espanyol el terrorisme sempre ha tingut aquesta funció de botó nuclear, fins i tot davant de protestes de desobediència civil. La interlocutòria de la sala segona del Tribunal Suprem dedica moltes pàgines a insistir que la dinàmica comissiva dels actes de l’ocupació de l’Aeroport del Prat eren kale borroka citant moltes sentències de fa vint anys. No tenen vergonya en dir que llançar un carretó portaequipatges té una potència destructiva similar a un explosiu o a tirar un còctel Molotov. Però ho estan fent i ja tens el relat muntat, perquè una interlocutòria té efectes jurídics però també efectes en l’opinió pública. En general, se sap què era ETA i la Kale Borroka, i si tu dius en un Telenotícies o en el programa d’Ana Rosa que Tsunami Democràtic és el mateix que la kale borroka, automàticament estàs en contra de Tsunami Democràtic i de nou funciona a la perfecció el botó nuclear del terrorisme.
Com interpretes que Arnaldo Otegi aparega en la interlocutòria d’imputació de la causa del Tsunami Democràtic i se’l cite a declarar com a testimoni?
És un complement més del vestit, per fer-lo tot més atractiu. Arnaldo Otegi representa un terrorista en l’imaginari públic del ciutadà espanyol. Tu poses que Arnaldo Otegi, com a representant d’un partit legal, com és EH Bildu, es va reunir a Suïssa amb representants d’altres partits, i és un argument que cala i que reforça la idea que la causa de Tsunami és terrorisme.
L’Oficina Federal de Justícia del govern de Suïssa ha afirmat fins a tres vegades que la causa Tsunami Democràtic no és terrorisme. Podríem parlar obertament d’un cas de persecució política?
“No s’ha vist mai que els jutges es manifesten a la porta de palaus de justícia vestits amb les togues contra una llei que aprova el poder legislatiu. És inaudit”
Clarament, són casos d’utilització de la via judicial amb finalitats polítiques. El jutge García-Castellón ja té antecedents de persecució política on aplica, per una banda, el dret penal de l’enemic (en els casos de l’independentisme o en el cas del mòbil de Podemos) i per una altra aplica el dret penal de l’amic (en el cas de la caixa B del PP de Bárcenas). Aquest jutge ha mostrat intencionalitat durant tot el procediment, incloent en la causa a Vox i Dignitat i Justícia [com acusacions populars] o expressant opinions polítiques públicament respecte a la causa en curs. No s’ha vist mai que els jutges es manifesten a la porta de palaus de justícia vestits amb les togues contra una llei que aprova el poder legislatiu. És inaudit. No respecten cap poder. De fet, la no aplicació de la llei d’amnistia a la causa del Tsunami Democràtic seria un exemple de dret penal de l’enemic, perquè són interpretacions en contra del reglament i en contra dels acusats. Sempre s’han d’aplicar aquelles interpretacions de la llei penal que siguen més beneficioses per a l’acusat, sabent que no sempre s’ha d’absoldre. El dret penal de l’enemic seria l’aplicació laxa que tot és terrorisme i va en contra d’interpretar els tipus penals de forma restrictiva, ja que parlem d’un delicte molt greu i que comporta penes privatives de llibertat. En aquest sentit, té responsabilitat el legislador que crea els tipus penals i els jutges que fan les interpretacions. El que hauria de fer el jutge davant d’una interpretació tan àmplia com aquesta és reduir el delicte de terrorisme al més greu possible, que és assolir objectius polítics amb violència greu. Aldarulls en una manifestació no és el mateix que un grup terrorista armat. Ja ho van fer en el cas de l’esquerra abertzale i ho estan fent ara amb l’independentisme català.
En el cas de les persones exiliades, la llei d’amnistia els proporcionarà protecció suficient per a tornar a l’Estat espanyol sense represàlies legals? Com hauria de plantejar-se la situació per a què així fora?
Si s’aplica la llei, s’hauran d’alçar totes les mesures i podran tornar a l’Estat espanyol sense cap problema. En principi, no hauria d’haver-hi represàlies. S’obliden els fets, els antecedents penals i les conseqüències jurídiques. S’ha de diferenciar dels indults, on s’esborra la pena però no els antecedents penals. L’amnistia ho esborra tot. És el què s’ha aconseguit, però evidentment no et reparen res si has estat sis anys exiliat, ni t’indemnitzaran ni et tornen les multes ja pagades.
En la causa del Tsunami Democràtic hi apareixen els noms i les comunicacions de més de 300 persones, incloses 27 periodistes. Dels dotze imputats, l’únic periodista és Jesús Rodríguez. Quin és el precedent que estableix aquest cas per a altres periodistes?
“Estan dient que els imputats en la causa del Tsunami responen pel que han fet altres persones, però no es pot estendre la responsabilitat penal a tercers”
És la continuació d’altres casos de persecució a periodistes com va passar amb Xavier Vinader i Martxelo Otamendi. Parlem també d’afeccions a mitjans sencers, com en el cas d’Egunkaria on la mesura cautelar va ser el tancament i la subhasta pública del diari. El mal és irreparable. Hi ha una llarga tradició i ens trobem davant d’una situació en què s’acusa de terrorisme a manifestants per manifestar-se i a periodistes per contactar prèviament amb aquests manifestants. Les dues o tres referències que es fan en les interlocutòries sobre Jesús Rodríguez, només fan referència a comunicacions d’aspectes de les mobilitzacions a altres persones. De fet, en totes les interlocutòries de García-Castellón no hi ha ni una línia de la qual es puga deduir que n’hi ha cap comportament terrorista. També es diu que no fa falta demostrar qui ha causat els danys. Realment el que estan dient és que tots els imputats en la causa del Tsunami estan responent pels fets que han fet altres persones, però no es pot estendre la responsabilitat penal a tercers. Organitzar una manifestació o un moviment de contestació a la sentència del procés no és terrorisme i molt menys informar d’aquestes.
Hi ha precedents en altres països europeus on la legislació sobre amnistia ha tingut recorregut. Quines conclusions podem extraure sobre la posada en pràctica de l’amnistia en altres territoris?
El Regne Unit aquest estiu va aprovar una amnistia per a posar punt final a tots els crims de l’IRA i de les forces paramilitars que van actuar a Irlanda del Nord. L’Estat francés va aprovar una llei d’amnistia per un altre conflicte territorial, el de la independència de Nova Caledònia. En Portugal, també va haver-hi una amnistia, que va beneficiar sobretot a Otelo Saraiva de Carvalho (àlies Oscar), un dels protagonistes de la revolució del 25 d’abril de 1974, i aquest estiu, amb motiu de la visita del Papa a la Trobada Internacional de la Joventut s’ha aprovat una amnistia menor per a joves. Jo conclouria que les coses que en Europa són normals, aquí no ho són. El dret de gràcia, que és perdonar penes, és una cosa que existeix en l’ordenament jurídic de qualsevol país. És com una vàlvula de fuita. Hi ha determinades situacions en què has de renunciar a l’aplicació del dret penal, perquè és millor que aplicar-lo. Aquest tipus de mesures són decisions de política criminal. De política, perquè són qüestions en què pots triar entre A o B i has de decidir arguments a favor o en contra, i de política criminal perquè afecten la imposició o no de les penes.
