Sobreviure a les dinàmiques del món de la cultura cooperativa en general, més concretament del cooperativisme cultural i els actors del món del llibre, és molt complicat. Es publiquen desenes de llibres al dia i les taules de novetats tenen una rotativitat hiperaccelerada.
Dins de la complexitat i dificultat de mantenir-se entre els equilibris de l’exigència en la qualitat, la coherència amb els valors propis i els principis de la sostenibilitat ecològica, els límits a l’autoexplotació i el respecte, entre la competència ferotge i la dinàmica de la publicació de centenars de novetats cada setmana en diferents idiomes, el que és més difícil d’assumir i d’aconseguir és no naufragar davant l’amenaça constant del burnout, perseverar i mantenir la il·lusió de què el què fem té algun sentit, genera alguna resposta, provoca quelcom, algú hi reflexiona. És tot un repte i un desig a la vegada.
Afegit a això anterior, la mateixa dinàmica del neoliberalisme, que concentra capitals, uniformitza la diversitat i extingeix tot el que no segueixi i acati la norma (com hem vist amb la creació d’Abacus Futur, propera competència salvatge de Casa del Libro i la FNAC), ho fa tot plegat encara un xic més complicat d’assumir, gestionar i treure’n l’entrellat per donar-li la volta, revertir-ho, canviar-ho i aconseguir transformar la indústria gràfica i editorial.
Continuarem, de cara al 2025 i en endavant, construint un Sant Jordi popular, lliure de la firalització mercantilitzada de l’espai públic, també com a punta de llança per la recuperació de la ciutat de les urpes de l’especulació urbanística, la turistificació massiva, l’ecocidi i la guerra
Si al que ja hem esmentat li afegim també la dinamització del canibalisme social capitalista per part dels ajuntaments socialistes fent estralls a la ciutat de Barcelona (desfilada de Louis Vuitton al Park Güell, Fórmula 1 al passeig de Gràcia, macrofestivals a mida per al turisme de borratxera desbocat, celebració de la Copa Amèrica, més tot el que continuarà venint: The District, de nou el MWC, el Tour de França, etcètera) amb l’explotació de la col·laboració publicoprivada que priva a la ciutadania dels bens públics per regalar-los a interessos molt particulars, s’ha generat, i se seguirà generant, un caldo de cultiu altament propens a la queixa, la indigestió i la protesta.
És per això que, en les setmanes prèvies al Dia del Llibre d’enguany, des de la contracultura vam emfatitzar la deriva neoliberal de la diada de Sant Jordi i vam denunciar la gestió opaca dels gremis i l’administració. Era només la punta de llança de tot el que vindria.
Tot plegat ha portat, entre altres conseqüències, a un absurd procés d’estratificació d’una diada el caire de la qual fins feia ben poc era popular i divers (llibreries i editorials, però també casals, col·lectius, ateneus, entitats socials…), tant pel que fa a participació com a distribució urbana. Després de la protesta, la justificació dels representants de la Cambra del Llibre va ser una minsa i absurda excusa en nom d’una “errada de comunicació”.
Continuarem, de cara al 2025 i en endavant, construint un Sant Jordi popular, lliure de la firalització mercantilitzada de l’espai públic i on recuperem l’esperit d’una diada de totes, per a totes, a tot arreu. També com a punta de llança per la recuperació de la ciutat de les urpes de l’especulació urbanística, la turistificació massiva, l’ecocidi i la guerra.
