Un dolçainer del grup Estrela Roja de Benimaclet ha estat agredit per un grup de quatre joves neonazis als voltants de la plaça de bous de València, en acabar la tradicional manifestació de vesprada convocada amb motiu de la Diada del País Valencià. L’agredit tornava a sa casa quan els agressors el van començar a intimidar per la samarreta que portava, del seu grup de dolçaina. De sobte, li van pegar un fort carxot al cap, li van fer la traveta i va caure a terra. La caiguda li ha provocat ferides al colze i al genoll, a més de trencar-li els pantalons. La víctima es va dirigir després a l’hospital per demanar un informe de lesions i poder interposar una denúncia.
Segons ha explicat a la Directa l’home agredit, de 41 anys, va veure de lluny quatre neonazis, “amb estètica skin, rapats i vestits de negre”. Se li van començar a apropar fins que el van rodejar i li van barrar el pas mentre feien comentaris sobre la seua samarreta, intimidant-lo. L’agredit va intentar fugir, però llavors va ser quan li van fer la traveta i va caure. “Sort que vaig poder alçar-me ràpid i vaig poder allunyar-me d’ells mentre continuaven increpant-me des de lluny”, relata. L’agredit assegura que es tracta d’un grup de joves, “de 20 anys aproximadament”, i que creu que podria reconèixer a algun dels agressors entre els membres del grupuscle ultra que ha increpat els partits polítics d’esquerra durant la processó cívica del matí.
A l’agressió física se suma, segons van denunciar diversos manifestants, el llançament de gas pebre per part d’un grup de neonazis just abans de començar la manifestació, quan moltes assistents arribaven a la convocatòria en metro o en tren. L’inici de la marxa va estar marcat per alguns moments de tensió entre policia i manifestants i el fort dispositiu policial desplegat a la plaça Sant Agustí. El recorregut de la marxa va transcórrer de manera pacífica, amb l’excepció de la presència d’una desena de joves ultres asseguts en un bar del carrer Xàtiva, davant de la plaça de bous, que va escridassar les assistents amb missatges com “on estan, no es veuen, els amics de Guillem” mentre que uns sis agents de la Policia Nacional espanyola els rodejava. Al carrer Colón i a la plaça de la Porta de Mar també es van reunir dos grups, de no més 8 persones, amb banderes d’Espanya que intentaven intimidar les assistents.
El recorregut de la marxa va transcórrer de manera pacífica, amb l’excepció de la presència d’una desena de joves ultres asseguts en un bar del carrer Xàtiva, davant de la plaça de bous, que va escridassar les assistents
Entitats i organitzacions polítiques i culturals han denunciat públicament l’agressió al dolçainer d’Estrela Roja i han mostrat el seu suport. “Lamentem profundament aquest fet feixista. És un fet intolerable en una societat democràtica”, ha manifestat Acció Cultural del País Valencià en una nota de premsa enviada als mitjans. Tant l’agredit com el coordinador d’Estrela Roja, Ferran Navarro, han agraït els missatges de solidaritat. “Els estem rebent d’arreu dels Països Catalans”, ha afirmat Navarro. Alhora, ha denunciat la repressió i persecució que pateix la cultura popular: “Fer cultura popular al País Valencià i als Països Catalans molesta, i per això patim accions com aquesta. La policia ens retira els tabals i les dolçaines, sembla que tenen por dels dolçainers i de la música”.
Sobre el dispositiu policial desplegat aquest dimecres, l’agredit considera que, a diferència del 9 d’Octubre de 2017, protagonitzat per la violència feixista, la policia “vigilava la manifestació i, per dir-ho d’alguna forma, ens protegia, però el problema ve quan acaba la marxa i ens dispersem”. Per la seua part, Ferran Navarro considera que l’actitud policial també és “intimidatòria”, en una manifestació que hauria de transcórrer “amb normalitat i sense tenir por”.
Una manifestació pacífica i amb normalitat era especialment important enguany, després del judici celebrat contra els agressors ultres de la manifestació del 9 d’octubre de 2017
Una manifestació pacífica i amb normalitat era especialment important enguany, després del judici celebrat contra els agressors ultres de la manifestació del 9 d’octubre de 2017. El passat mes de febrer, 26 dels 28 processats van reconèixer els delictes i van acceptar penes mínimes que oscil·laven entre un i dos anys de presó. Pepe Herrero, un dels principals instigadors a boicotejar la manifestació de vesprada de la Diada de 2017, i Francisco Moreno Moreno, membre de l’organització blavera Defenem València, es van desvincular de l’acord de conformitat i van anar a judici el mes de març. Els delictes pels quals se’ls va condemnar eren per vulnerar l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques —recollit en l’article 514.4 del Codi Penal—, lesions (article 147), coaccions (article 172.1) i amenaces (article 169.2).
Històricament, l’extrema dreta ha gaudit de total impunitat per part de la policia, que acostuma a no identificar els ultres ni a fer detencions, malgrat les amenaces i insults que els grupuscles d’extrema dreta profereixen contra els manifestants. El clima d’impunitat i de violència feixista va culminar el 9 d’Octubre del 2017, quan desenes de militants i simpatitzants d’España 2000, Ultras Yomus, Defenem València, Avant o el Grup d’Acció Valencianista (GAV), entre d’altres, sembraren el terror amb insults, amenaces, puntades de peu, cops de puny o estocades amb llances cap a les manifestants que eixiren al carrer per sumar-se a la tradicional manifestació de la vesprada. Han passat set anys d’uns fets que tornaren a marcar un abans i un després al País Valencià i que a moltes persones els van fer recordar les diades celebrades durant els anys de l’anomenada Batalla de València, el conflicte identitari que va marcar la Transició al País Valencià i es va caracteritzar per la violència dels sectors blavers i ultradretans.
