A poques hores d’una manifestació per l’habitatge que es preveu històrica a Barcelona, plantegem preguntes sobre el futur del moviment i quines eines de lluita es plantejaran en el II Congrés d’Habitatge de Catalunya que tindrà lloc els dies 8 i 9 de febrer de 2025 a Granollers. Estratègies per afrontar els desnonaments, campanyes focalitzades en els grans tenidors, coordinació dels nuclis locals, combatre el marc mental de l’habitatge com un negoci. En parlem amb una de les seves cares públiques.
Aquest dissabte està convocada la manifestació que fa mesos que prepareu. Són desenes de col·lectius, xarxes i grups d’habitatge de tot el territori, deu haver estat intens. Alhora, esteu preparant el II Congrés d’Habitatge de Catalunya. Com esteu?
Bé, estem bé, però dissabte no s’acaba. La manifestació al final ha estat una cosa grossa, però no és el focus sobre el qual estem treballant. És important, és molt important. Però després de la manifestació quedarà cursa, encara.
Què està previst que sigui el Congrés d’Habitatge?
El Congrés és un òrgan que se celebrarà el 8 i 9 de febrer de 2025 a Granollers. La intenció és que sigui l’espai legítim en què s’apel·len i s’organitzen tots els agents que participen del moviment per l’habitatge. El Congrés ha de ser l’espai de confluència d’un procés de debats que s’ha donat durant aquests dos anys en què han participat més de 500 persones del moviment i on s’han convidat a participar a tots els col·lectius d’arreu del territori.
Sobre què s’ha debatut?
Ara farà cinc anys, quan vam celebrar el I Congrés d’Habitatge, van sortir unes comissions per vincular els diferents col·lectius locals perquè creessin una xarxa entre tot el moviment arreu de Catalunya. Durant aquest temps ha passat la pandèmia de la Covid i altres qüestions que han fet que ens hàgim de tornar a plantejar cap a on estem anant. Ja fa dos anys, ens vam adonar que moltes de les limitacions que tenim com a moviment són causades per la lògica localista amb la què s’organitza el moviment per l’habitatge.
“Una de les apostes principals d’aquest II Congrés és la possibilitat de crear una confederació amb les organitzacions del moviment per l’habitatge”
Per això, una de les apostes principals d’aquest II Congrés és la possibilitat de crear una confederació amb les diferents organitzacions que formen part del moviment per l’habitatge. L’objectiu és plantejar una forma organitzativa que superi el localisme i que faci confluir el moviment arreu del territori, per ser capaces d’organitzar-nos en una escala més gran. Al final, estem posant al centre la possibilitat de desmercantilitzar l’habitatge. La lluita contra els tenidors i contra la classe rendista és molt llarga i molt conflictiva per als que tenen el poder. Si la lluitem des de la lògica del localisme, és molt difícil de guanyar.
En quina conjuntura d’actualitat arribeu al Congrés?
La problemàtica actual és que el mercat està cada vegada més tensionat, els preus cada vegada són més alts, i les formes d’organització que fins ara funcionaven cada vegada ho fan menys. Durant el I Congrés va haver-hi un boom del moviment per l’habitatge, sobretot a la ciutat de Barcelona, en què semblava que qui portava les regnes del conflicte eren els col·lectius d’habitatge. Ara, la policia i l’Estat han entès una mica quines són les estratègies del nostre moviment i s’han dotat d’eines per contrarestar-nos. Això significa que cada vegada és més difícil alliberar pisos a Barcelona i rodalies, tenim més companyes que pateixen repressió per defensar desnonaments, a més de l’auge de l’extrema dreta, que tampoc és menyspreable. A més, els grans tenidors i la propietat tenen nous mecanismes per explotar-nos: lloguers de temporada, lloguers d’habitacions o la qüestió dels lloguers turístics, que està completament descontrolat. Les eines de les quals ens havíem dotat fins ara no eren suficients per poder afrontar la magnitud d’aquesta lluita.
Quines són les noves eines que plantegeu?
“Si intentem lluitar contra la Caixa amb el cas d’una sola família tenim menys capacitat de tensionar el conflicte que si ho fem amb 200 famílies de cop”
La proposta és aquesta: les estructures locals no són suficients. També s’està posant sobre la taula l’aposta de treballar per propietats, articular una lluita en funció de quina és la propietat. Si intentem lluitar contra la Caixa amb el cas d’una sola família tenim molta menys capacitat de tensionar el conflicte que si ho fem amb 200 famílies de cop. I perquè això sigui possible hi ha aquesta aposta d’organització a escala territorial en una confederació.
Com funcionaria aquesta confederació?
La idea és tenir una marca, xarxa o paraigua, en què aquests sindicats locals que vulguin participar hi formin part. Sobre l’estructura interna no podem parlar-ne encara, però es vol que tingui una agència pròpia sense fer desaparèixer els sindicats, les xarxes o els col·lectius locals.
L’objectiu seria passar d’una estratègia defensiva a una d’ofensiva?
La voluntat del moviment per l’habitatge sempre ha estat de seguir una lògica ofensiva. L’eina que té és aturar desnonaments a porta, però no és l’única: n’hi ha que impliquen atacar la propietat de manera més ofensiva, n’hi ha que passen per intentar negociar amb els serveis socials del barri perquè allarguin la proposta habitacional d’una companya de l’assemblea… I l’estratègia ofensiva és més difícil d’articular si només som una assemblea de trenta persones. La defensiva també, perquè convocar un desnonament té més poder si ho fas sota la lògica d’una confederació i apel·les també a gent de diferents llocs.
De quina manera es tindrà en compte les diferents realitats territorials pel que fa a la problemàtica de l’habitatge?
“Als Pirineus, a Barcelona, a Tarragona o a la Costa Brava la problemàtica és la mateixa: s’està utilitzant l’habitatge com un bé de mercat”
Per nosaltres era essencial que la qüestió d’aquest congrés no es quedés a Barcelona i l’àrea metropolitana. La clau per poder entendre la lògica territorial és que l’organització estigui desplegada arreu de Catalunya. La idea era poder recórrer tot el territori i ser capaços d’entendre totes les realitats. Això passa per anar a la manifestació de Pirineu Viu, per exemple, o per entendre que potser també hem de parlar de la violència de no poder viure en un habitatge digne en els pobles o en ciutats més petites. Per això han estat dos anys de debat i no hem celebrat el Congrés un dia per l’altre. Sigui als Pirineus, a Barcelona, a Tarragona o a la Costa Brava la problemàtica de fons és la mateixa: s’està utilitzant l’habitatge com un bé de mercat i no com un dret per a tothom.
Què espereu que passi a la manifestació d’aquest dissabte?
L’expectativa està posada en què es desbordin els carrers de Barcelona. El dels lloguers és un dels temes més candents ara mateix, perquè tothom té una amiga, un familiar o conegut que no té accés a un habitatge perquè no se’l pot pagar. Recordem que la mitjana del sou destinat als lloguers està al 60 %.
A banda d’apel·lar a la problemàtica dels lloguers, des del Congrés s’està posant el focus a tota la problemàtica de l’habitatge en general: els lloguers de temporada, els lloguers d’habitacions, continuen havent-hi persones que tenen execucions hipotecàries, persones que viuen en situacions d’okupació que se’ls està negant el seu dret a tenir un lloguer social, persones en situació irregular per una qüestió de racisme institucional i que, per tant, tampoc tenen accés a un habitatge digne. L’objectiu del Congrés és apel·lar a tots aquests perfils. Volem que milers i milers de persones surtin al carrer i que es respiri indignació. Volem que sigui un punt d’inflexió.
Espereu alguna resposta de les institucions?
“Aquesta manifestació és més una demostració de força que una demanda concreta per a la regulació del lloguer”
Aquesta manifestació és més una demostració de força que una demanda concreta per a la regulació del lloguer. Sí que hi ha una part d’aquesta acció que interpel·la directament a la classe política, però la manifestació no es convoca amb la voluntat que de cop surti una regulació. La voluntat del moviment per l’habitatge és posar al centre tota la problemàtica de l’habitatge més enllà de la qüestió dels lloguers. És un cop de puny sobre la taula per dir que som fortes i som moltes. Sortim a una manifestació, però és que si ens aconseguim organitzar totes la capacitat que tenim de fer tremolar el poder és molt grossa.
I què passa el 24 de novembre?
Treure l’habitatge del mercat és una cursa de fons. Ara en tenim una parada que és la manifestació el 23 de novembre, el 8 i 9 de febrer en tenim una altra, que és la celebració del II Congrés, però és que és enganyar-nos dir que la cursa s’acaba aleshores, perquè hem de ser sempre més ambicioses. El repte és immens, però també estem en un punt molt interessant com a moviment. Estem posant sobre la taula la possibilitat d’organitzar gent que venim de llocs molt diferents, que hem de fer una passa enorme. Entomem el repte i la fem.
A la manifestació per l’habitatge de Madrid es va cridar per la vaga de lloguers. Al primer Congrés es va desestimar la idea en considerar-se que no hi havia suport suficient. Ara es planteja com una possibilitat?
La vaga és una eina útil de la qual es dota qualsevol estructura sindical, sigui una vaga laboral, sigui una vaga de cura, sigui una vaga de lloguers. La vaga de lloguers és una eina útil i legítima, però cal que tinguem un debat a tot el moviment. Han de passar moltes coses abans de convocar una vaga de lloguers.
Per molt que no sigui una decisió presa, es desprèn la idea que és viable?
No hem tingut grans debats com a Congrés al voltant de la vaga de lloguers perquè ara hi ha altres debats centrals que ens ocupen. No és una qüestió de si és viable o no, és una qüestió de quines passes prèvies s’han de fer per poder acabar convocant-la.
El lema de la manifestació és ‘Abaixem els lloguers’. Rebaixar el preu dels lloguers és un primer pas o un objectiu final?
“No hauríem de pagar per viure. I aquest és el gran problema: no existeix una possibilitat d’especulació petita amb les cases”
Per nosaltres, clarament, és un primer pas. En aquest moment la gran problemàtica és que no podem pagar un lloguer, però la qüestió central del moviment per l’habitatge és que s’utilitzen les nostres classes com un bé de mercat. El problema no és si hi ha una llei prou dura per regular si pagaré 200 euros o 1.000 euros de lloguer, és que un euro de lloguer al mes ja és un euro que no hauríem d’estar pagant. No hauríem de pagar per viure. I aquest és el gran problema: no existeix una possibilitat d’especulació petita amb les cases.
Lluitar per la regulació del preu del lloguer són passes necessàries, perquè al final el que fan és millorar les condicions de vida material de la classe treballadora. Però la nostra lluita no pot ser per una reforma concreta, la nostra lluita ha de tenir una ambició més gran, que és treure l’habitatge del mercat, perquè posar l’habitatge dins del mercat ja el desvirtua com a dret accessible per a tothom.
