Fins al 25 de gener, La Virreina de Barcelona Centre de la Imatge acull l’exposició Cerca de aquí / Hemendik Hurbil de l’artista Clemente Bernad (Pamplona, 1963). La mostra es conforma a partir d’un recull de fotografies que exploren el conflicte basc entre els anys 1987 i 2018. Paral·lelament, Bernad ha publicat un llibre fotogràfic amb el mateix títol, on combina imatges impactants amb textos poètics, que ofereixen la seva visió personal d’uns fets que va marcar profundament la societat basca durant més de tres dècades.
Encara que les imatges de Bernad podrien encaixar en els marges del fotoperiodisme, paradoxalment mai han estat publicades a la premsa ni en altres mitjans de comunicació convencionals. En aquesta sèrie de fotografies, l’artista adopta un punt de vista que s’allunya de la perspectiva habitual: en lloc de situar-se al costat de les forces policials, com solia fer el periodisme oficial, Bernad opta per una posició més central, per comprovar “què passa quan ens situem al mig”. Aquest enfocament no pretén ser totalment equidistant, però sí que ofereix una visió més matisada sobre un conflicte d’alta complexitat que on les figures de víctimes i agressores es reprodueixen des de multiples plans.
Canviar el punt de vista
El recorregut de l’exposició s’inicia amb un passadís estret format per un túnel de vint fotografies que conviden el públic a submergir-se en la complexa realitat basca del darrer quart de segle. Cada imatge requereix una observació detallada per desxifrar els peus de foto i els textos que l’acompanyen, generant una narrativa fragmentada que evoca la naturalesa caòtica i imprevisible d’aquest moment històric. Aquest enfocament permet que qui s’ho mira experimenti la mateixa sensació de desorientació i recerca que devien experimentar els testimonis presencials d’aquella realitat marcada per dècades de tensions i violència. L’experiència immersiva d’aquest túnel crea una atmosfera d’intimitat i reflexió, portant el públic a una lectura pausada i conscient del que està veient. Tanmateix, les imatges de l’autor s’intercalen també amb altres extretes de l’arxiu del diari *Egin*, recuperades després de la clausura del mitjà l’any 1998. Bernad va poder accedir a la nau on s’emmagatzemava i va recuperar imatges deteriorades per convertir-les en peces de suport de la seva obra.
A mesura que es continua avançant, l’escenari s’expandeix amb una paret monumental saturada amb més de trenta reproduccions fotogràfiques. Aquesta saturació visual simbolitza el procés minuciós i esgotador d’edició i selecció que Clemente Bernad ha dut a terme al llarg dels anys per donar sentit al seu arxiu. Aquí el visitant es veu forçat a detenir-se, a fer una pausa per processar la informació acumulada en cada instantània, tal com l’artista ha fet en el seu recorregut personal i professional. Entre les imatges més destacades en destaca una de Pamplona, capturada el 1987, i una altra del 4 de maig del 2018 a Kanbo (a Iparralde), coincidint amb la Declaració d’Arnaga, que va marcar simbòlicament la dissolució d’ETA.
Al llibre en el qual es basa la mostra, els versos del poema de Gabriel Arresti “La casa del meu pare” actuen com a fil conductor, evocant una connexió profunda amb la terra basca i les seves arrels, i aportant una dimensió espiritual i emocional que transcendeix el pur relat documental
Aquestes fotografies no només documenten moments històrics, sinó que també transmeten una profunda càrrega emocional i simbòlica. Segons l’autor, són testimonis d’una “violència que peca d’una viscositat perversa”, on la tensió i el dolor queden atrapats en un bucle sense fi. La seqüència aparentment irregular i desordenada de les imatges trenca amb la narrativa lineal típica del fotoperiodisme, i qüestiona així el paper dels mitjans de comunicació en la construcció del relat històric. Aquesta aproximació artística busca desmuntar la percepció simplista del conflicte, invitant el públic a reflexionar sobre la complexitat dels fets i a reconsiderar la seva comprensió del passat recent del País Basc.
Poesia per recosir
L’impacte de l’exposició troba una expressió més profunda en el llibre fotogràfic paral·lel, on Bernad aconsegueix capturar les tensions, el dolor i els matisos d’aquells anys a través d’una sèrie de fotografies en blanc i negre, combinades amb textos breus escrits per persones que han viscut de prop el conflicte. Aquestes línies ofereixen un context addicional i una reflexió personal que enriqueix el relat visual. Les pàgines, a més, estan travessades pels versos del poema “Nire aitaren etxera” (La casa del meu pare) de Gabriel Aresti, que actuen com a fil conductor, evocant una connexió profunda amb la terra basca i les seves arrels, i aportant una dimensió espiritual i emocional que transcendeix el pur relat documental. I s’acompanyen d’imatges d’arxiu, com una forma de marcar un ritme lent, feixuc, pesat de l’obra i del mateix conflicte.
Una secció central del llibre –aquí amb fotografies en color– es dedica als esdeveniments que envoltaren el tancament del diari Egin, l’any 1998, per ordre del llavors jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón, que va obrir un procediment contra els seus responsables pel fet de formar part de l’entramat d’ETA (onze anys després la justícia declararia que l’activitat del rotatiu era lícita . Aquestes imatges a color simbolitzen un canvi de perspectiva, destacant el control mediàtic i la repressió que es va exercir sobre certs sectors de la societat basca. En conjunt, el llibre aconsegueix una combinació notable de fotografia, prosa i poesia, creant una obra d’una profunditat i una evocació que va més enllà del document per oferir una visió íntima i humana d’un període fonamental en la història basca.
