En matèria de Seguretat Social, les víctimes de violència masclista disposen d’un conjunt de mesures garantistes que intenten pal·liar els efectes patits. En molts casos, però, són insuficients per protegir i compensar les dones que han estat objecte d’aquests abusos i agressions, perquè els problemes que se’n deriven van molt més enllà, amb conseqüències sobre la salut mental, que els impedeixen desenvolupar amb normalitat l’activitat laboral derivada de les situacions viscudes i, en molts casos, es veuen obligades a sol·licitar una incapacitat permanent.
Val a dir, però, que els informes que la sanitat pública dispensa a les dones que acaben sent ateses per les seqüeles de les agressions patides no acaben de posar l’èmfasi que caldria en els traumes que arrosseguen o no identifiquen com a tal la violència masclista viscuda, la qual cosa dificulta l’accés de la víctima a una incapacitat o pensió per aquesta causa i li impedeix gaudir dels drets que li corresponen.
Les mesures que dispensa la Seguretat Social, que comprenen des de prestacions econòmiques fins a ajuts en matèria de pensions, estan destinades a pal·liar el dany sofert, que mai podrà ser reparat del tot, però poden ajudar a fer el camí més planer després de la situació viscuda.
Cotització i beneficis especials per als ingressos
El primer que cal remarcar és que la Seguretat Social té en compte com a període de cotització efectiva aquell que es deriva de la possible suspensió del contracte laboral per part d’una persona treballadora que es vegi obligada a abandonar el seu lloc de treball a conseqüència de ser víctima de violència masclista. Això significa que aquest lapse de temps es té en compte per a les prestacions de la Seguretat Social de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, naixement i cura de menor, atur i cura de menors afectades per càncer o altres malalties greus.
L’extinció de la relació laboral de la treballadora objecte de violència masclista permet accedir a la modalitat de jubilació anticipada involuntària
En el cas que es requereixi l’ingrés mínim vital –la prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa o exclusió social de les persones que no disposen de recursos econòmics bàsics– s’estableixen un conjunt de beneficis per a les víctimes de violència masclista. D’una banda, no s’exigirà el compliment del requisit d’edat ni el d’haver iniciat els tràmits de separació o divorci quan la víctima estigui unida a una altra persona per vincle matrimonial o com a parella de fet. En segon lloc, s’elimina l’acreditació del compliment del requisit general d’haver tingut residència legal i efectiva a l’Estat espanyol de manera continuada i ininterrompuda durant almenys l’any immediatament anterior a la data de presentació de la sol·licitud. També flexibilitza l’acreditació de la residència legal a l’Estat espanyol i, finalment, considera com a unitat de convivència monoparental, a l’efecte de la percepció del complement de monoparentalitat, la formada exclusivament per una dona que ha patit violència de gènere i un o més descendents fins al segon grau, menors d’edat, sobre els quals tingui la guarda i custòdia.
També es preveu que la víctima no hagi de mantenir el dret a l’assistència sanitària associat al del seu agressor. Per garantir el principi de protecció integral de la víctima, l’Institut Nacional de la Seguretat Social li reconeixerà la titularitat del dret a l’assistència sanitària i podrà estendre’l a les seves filles i fills.
Pensions de viduïtat i orfandat i jubilació anticipada
L’extinció de la relació laboral de la dona treballadora a conseqüència de ser víctima de violència masclista permet accedir a la modalitat de jubilació anticipada involuntària, sempre que es compleixin la resta dels requisits que estableix la norma.
En el moment de la separació judicial o el divorci (mitjançant sentència ferma o arxivament de la causa per extinció de la responsabilitat penal per mort) tindran dret a la pensió de viduïtat amb independència de ser creditores o no de la pensió compensatòria.
En cas de mort de la dona víctima de violència masclista, l’agressor condemnat per un delicte d’homicidi, o de lesions, no podrà percebre una pensió de viduïtat ni se li abonarà la pensió d’orfandat de la qual puguin ser beneficiaris els seus fills menors d’edat. De la pensió de viduïtat que en el seu cas hagi pogut correspondre a l’agressor se’n beneficiaran els orfes, o els titulars de la pensió en favor de familiars, per mitjà d’un increment en la quantia de la seva pensió.
Pel que fa a l’orfandat, es millora la quantia d’aquesta pensió absoluta, que passa del 52 % al 70 % en els casos de manca de rendes (rendiments inferiors al 75 % del salarai mínim interprofessional) dels membres de la unitat familiar de convivència; i introdueixen un increment del conjunt de pensions d’orfandat en el cas d’existència de diversos beneficiaris, en permetre’s arribar al 118 % de la base reguladora (que fins aleshores era el 100 %) i establir-se una garantia d’import mínim conjunt. També es preveu una nova prestació d’orfandat per als casos en els quals, per absència o insuficient cotització de la mare morta a conseqüència d’un acte de violència contra la dona, els orfes absoluts no tinguin dret a pensió d’orfandat. Per a aquests supòsits la prestació es calcula aplicant un percentatge fix (20 % amb caràcter general o 70 % en els casos de manca de rendes) sobre la base mínima de cotització del règim general. Així mateix, es permet arribar al 118 % de l’esmentada base reguladora en el cas de diverses persones beneficiàries d’aquesta nova prestació.
