L’àmbit domèstic és un dels que evidencia que la violència masclista opera dins la quotidianitat i la podem patir en l’esfera més íntima, dins de casa. I, encara que sigui portes endins, sí que es veu, sobretot per mitjà de l’augment de denúncies. La Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i el Codi Civil regulen aspectes com la guarda, les custòdies, les pensions alimentàries i altres qüestions quan la violència masclista arriba a l’entorn familiar.
Els darrers anys s’han anat incrementant les mesures que apliquen els jutjats especialitzats en violència sobre les dones, que aborden tant els aspectes civils com els penals per prioritzar la seguretat de les víctimes i dels seus fills, i restringir els drets familiars i parentals de l’agressor, en pro de garantir una protecció més efectiva. En qualsevol cas, cal continuar assolint més competències en més jutjats, sobretot en els procediments que s’atenen en organismes que són mixtos i que queden col·lapsats sense poder atendre els casos més urgents com es requeriria.
En dret de família, s’estableix que les víctimes de violència de gènere tinguin dret a assistència jurídica gratuïta amb independència dels mitjans i recursos de què disposin, i que sigui el mateix advocat d’ofici qui tramiti tots els assumptes relacionats amb el cas (divorci, execucions i temes penals). Els fills i filles de mares que en són víctimes tenen dret a l’escolarització immediata.
Les denúncies per violència masclista poden donar lloc al fet que el jutjat de guàrdia adopti mesures civils urgents (guarda i custòdia, règim de visites, aliments, ús del domicili…), a més de mesures cautelars penals, que hauran de ser ratificades pel jutjat civil sempre que es presenti una demanda en trenta dies.
Les denúncies per violència masclista poden fer que el jutjat de guàrdia adopti mesures civils urgents (guarda i custòdia, règim de visites, aliments, ús del domicili…), a més de mesures cautelars penals, que han de ser ratificades pel jutjat civil sempre que es presenti una demanda en trenta dies
En cas de divorci, quan realment hi ha indicis de violència masclista, la prohibició de custòdia compartida és clara i respectada pels tribunals. Així i tot, en el cas d’existir una sentència condemnatòria, es donen casos en què aquesta custòdia torna a ser compartida un cop extingida la responsabilitat penal. La llei també estableix que no hi haurà règim de comunicació i visites en els casos de violència, si bé, excepcionalment, permet als jutges, de manera raonada, establir unes trobades, en alguns casos supervisades en centres especials que massa sovint també estan saturats. En aquests règims de visites és on, malauradament, es fa servir els fills per fer mal a la mare (el que coneixem com a violència vicària).
Finalment –i d’acord amb la Llei 17/2020, del 22 de desembre, del dret de les dones a erradicar la violència masclista–, es garanteix un conjunt de drets per restituir el projecte de vida de les dones i els seus infants que han patit violència masclista, en forma de serveis d’atenció i acolliment d’urgències i recuperació, així com de serveis substitutoris de la llar. L’objectiu dels recursos residencials que alguns ajuntaments i institucions disposen és l’acolliment i la recuperació integral de les dones i dels fills i filles a càrrec que hagin hagut de marxar del domicili i no tinguin recursos personals o econòmics per fer front a aquesta situació. I, malgrat totes les previsions legals, no sempre s’acompleixen les mesures per la manca de mitjans tant en l’àmbit judicial com en l’assistencial.
