Les mesures de reconstrucció de les zones afectades per la dana plantejades des de les institucions fa setmanes que s’anuncien. En l’última assemblea del projecte Nosaltres Mateixes, engegat per la Koordinadora de Col·lectius, es va decidir impulsar Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció en els municipis afectats “per fer front als incompliments institucionals”. La proposta ha estat presentada aquest dijous, 26 de desembre, per part del veïnat al ple municipal amb el plantejament de fer-la extensible a la resta de municipis afectats, almenys els quinze de l’anomenada zona zero. Amb els comitès es volen afavorir espais de participació ciutadana. “Serà un òrgan per a prendre decisions democràtiques i de proximitat, i que no siguen dinàmiques d’esquena a la gent”, explica Toni Valero, militant històric de la Koordinadora.
La proposta té com a eix central la participació ampla de la societat, des de les associacions locals, esglésies o el xicotet comerç, fins al personal dels centres educatius o centres de salut. Nosaltres Mateixes compta amb més de cinquanta organitzacions socials locals i de fora que han volgut implicar-se en la reconstrucció comunitària del barri. “Per descomptat també ha de participar l’ajuntament de cadascun dels municipis i haurà de participar com un més”, assegura Juan Miguel Fernández, membre del projecte comunitari. Així mateix, es posarà en relleu que el treball conjunt no deixe de banda les xarxes de col·lectius antiracistes: “s’haurà de connectar amb associacions que treballen amb persones migrants i racialitzades en altres zones per a no deixar enrere ningú”, afegeix Jhonny Valles, del Kol·lectiu de Joves i militant antiracista. Els comitès, expliquen en un comunicat fet públic des del projecte, hauran d’elaborar les avaluacions de les zones afectades i un Pla de mesures d’emergència i actuacions de reconstrucció en cada municipi, coordinant-se amb els altres de la comarca i tenint l’economia social, solidària i local com a base del seu desenvolupament.
Repressió i racisme en la zona zero
Segons han anat passant els dies, la presència policial i militar ha anat en augment al barri, segons expliquen diversos veïns. “Unitats policials han realitzat parades per perfil racial, identificacions i escorcolls a joves en les portes de les seues cases, arribant a portar-se detingudes persones que formen part de la Koordinadora”, denuncia Valles. Fets que se sumen als que recull el segon Informe de Discriminació quotidiana per Racisme presentat el passat 18 de desembre, Dia de les Persones Migrants, com que la discriminació institucional està provocant l’exclusió de persones migrants, o la proliferació de discursos d’odi i que, en concret, està passant també a les localitats afectades per la dana. Després del 29 d’octubre, quan es va produir el temporal, “la policia ha tornat a demostrar amb més força el poder que ostenta dins d’un sistema construït sota pràctiques racistes i colonials; estan dedicant-se a perseguir i infondre por a un col·lectiu ja vulnerable abans de la catàstrofe, que els porta a situacions ja semblants a les viscudes durant la COVID”, reflexiona Valles.
Activistes antiracistes vinculades a la Koordinadora consideren que els Comitès Locals són “una possibilitat de poder construir altres maneres de viure i donar una resposta estructural contra el racisme, el feixisme i el masclisme al barri”
El passat 9 de desembre, el tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alfafar, Ferran Vera, junt amb el cap de policia local, es van personar en l’edifici de la seu de la Koordinadora de Col·lectius demanant les claus del Supermercat Popular i que retiraren les pancartes que pengen des de les finestres. El Kol·lectiu es va oposar en ferm i ambdós representants municipals van marxar, alçant acta d’alguns desperfectes dels locals. “És paradigmàtic el que va passar, perquè l’edifici està molt millor que abans de la dana. Ho hem netejat, hem tirat fem i hem arreglat la llum”, afirma Valero. Al capdavant del govern municipal està el PP, sota l’alcaldia de Juan Ramón Adsuara.
Deu dies després, uns policies nacionals que passaven per allà es van trobar amb alguns joves voluntaris racialitzats responsables del taller de bicicletes, un d’ells en situació administrativa irregular. “Va ser excessiu. De seguida vam acudir persones que estàvem pels voltants fent una activitat per als més petits del barri i una desena de policies nacionals de la UIP amb porres en les mans ens va envoltar. Ens van espentar i amenaçar de fer detencions i llevar el mòbil a una de les persones que estava registrant el que succeïa”, explica Josep Campos, educador social del Kol·lectiu de Joves del Parke. Finalment, una quinzena de persones foren identificades, entre elles una periodista de la Directa que es trobava recollint informació a la zona.
En aquest context, activistes antiracistes vinculades a la Koordinadora consideren que la proposta dels Comitès Locals és crear espais de convivència i comunitat, “una possibilitat de poder construir altres maneres de viure i donar una resposta estructural contra el racisme, el feixisme i el masclisme en el barri”. “La reconstrucció haurà de ser amb una mirada antiracista i anticolonial, i així fer front a totes les polítiques i discursos d’odi presents en la societat”, sentencia Valles.
“Noves” Juntes de Districte
Els Comitès, segons explica Toni Valero, pretendrien suplir els espais participatius de les Juntes de Districte que van deixar de funcionar amb el canvi de la legislatura de 2003, “que va comportar també un canvi de política general on es va apostar per la ‘gran Alfafar’, iniciant la dinàmica de centralització d’Alfafar i no dels barris”, recorda. Davant l’abandonament institucional generalitzat que s’hi viu, considera Juan Miguel Fernández, l’Ajuntament d’Alfafar, com a representant de l’administració en l’àmbit municipal, és “una institució fallida i s’ha vist desbordada mentre que la població civil organitzada ha demostrat tindre capacitat de decisió i de donar una resposta efectiva, per això no hi ha una altra opció que dotar d’espais de participació en la reconstrucció”. De fet, la proposta aniria més enllà de la crisi derivada de la dana: “és un plantejament que vol abordar la relació política entre les institucions i la població, una proposta de país i de futur que ha de servir per a moltes altres coses”, rebla.
Des del projecte Nosaltres Mateixes han traslladat la proposta dels Comitès Locals als partits polítics de Compromís i el PSPV abans del ple. Ambdues dues formacions han mostrat el seu suport a la iniciativa. Des del PSPV d’Alfafar entenen que no pot haver-hi una política institucional sense participació ciutadana. “Ens oferim a contactar amb altres associacions perquè puguen participar, perquè com més ampli siga la proposta, més beneficiós per al poble serà”, exposa Noelia García, regidora del grup socialista. Per la seua banda, Amalia Esquerdo, portaveu de Compromís i regidora en l’oposició, subratlla que la reconstrucció no pot passar per contractes ha dit d’empreses de la Gürtel: “necessitem espais on puga seure el veïnat organitzat i altres agents socials, des del rector, a les falles o escoles, i prendre decisions vinculants respecte a les necessitats del barri, sempre amb un acompanyament tècnic”.
En tres dies es compliran dos mesos des del dia de la barrancada i en l’última actualització, el Centre d’Integració de Dades (CID) va informar que les víctimes identificades ascendeixen a 223 i encara resten 3 persones desaparegudes. A Alfafar van perdre la vida 15 persones. Fernàndez reconeix que “la vida se’ns ha trencat, i ara ens volen matar sense deixar-nos participar ni decidir”. El comunicat emès des de l’espai comunitari defensa que la primera mesura de la reconstrucció hauria de ser continuar salvant vides, cuidar l’existència de les persones danyades, econòmica, física i psicològicament. La proposta dels Comitès Locals i la campanya associada es presentarà públicament la tercera setmana de gener.
