Les imatges de Palestina censurades per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Publiquem les fotografies censurades del projecte "La resistència invisible. Dones palestines contra l'ocupació", produït per l'ONG Suds i la fotògrafa Ester Pérez Berenguer. La plataforma Sant Cugat amb Palestina i la Coalició Prou Complicitat amb Israel han convocat una concentració aquest dilluns 3 de febrer a les sis de la tarda davant de l'ajuntament per protestar contra la censura i en suport dels drets del poble palestí
febrer 3, 2025
El projecte La resistència invisible. Dones palestines contra l’ocupació, produït per l’ONG Suds i la fotògrafa Ester Pérez Berenguer havia de presentar-se al Monestir de Sant Cugat del Vallès, però el govern local el va censurar.
El primer tinent d’alcaldia, Carles Brugarolas (Junts), va justificar la decisió al·legant una “manca de consens al consistori”. Després que la notícia es fes pública als mitjans locals i a les xarxes, el govern municipal va rectificar parcialment i va proposar, com a alternativa, exposar-la a la Biblioteca Miquel Batllori, al barri de Volpelleres. A més, va modificar els arguments inicials i va afirmar que “en cap cas la mostra s’havia cancel·lat, sinó que l’objectiu era fer-la a l’espai més adient”.
Suds ha denunciat la censura, ha rebutjat l’oferta alternativa i ha insistit que l’exposició es mantingui al Monestir, tal com s’havia acordat inicialment. L’ONG assegura que disposa de correus electrònics que confirmen aquest pacte i acusa el govern municipal de voler silenciar les crítiques a Israel. Diverses entitats, com el Servei Civil Internacional (SCI) i la Coalició Prou Complicitat amb Israel, han condemnat la decisió de l’Ajuntament, qualificant-la d’atac a la llibertat d’expressió i de complicitat amb la política d’Israel. Conjuntament amb l’ONG han redactat un manifest de denúncia contra la censura del govern que ja han signat més de 130 entitats.
En suport de la denúncia de l’ONG, els grups municipals del PSC, la CUP i En Comú Podem han criticat la censura i han exhibit imatges de l’exposició durant el ple municipal del 28 de gener. La CUP ha vinculat aquest cas amb altres decisions del govern local per evitar manifestacions de suport a Palestina.
L’exposició La resistència invisible presenta imatges de dones palestines captades abans del 7 d’octubre de 2023. Se centren en les estratègies de resistència contra l’ocupació israeliana i el patriarcat. En paraules de Suds, el projecte denuncia “la política d’apartheid i el colonialisme d’Israel”.
Suds i altres entitats exigeixen que l’exposició es faci al Monestir, tal com s’havia pactat, i la plataforma Sant Cugat amb Palestina i la Coalició Prou Complicitat amb Israel han convocat una concentració aquest dilluns 3 de febrer a les sis de la tarda davant de l’ajuntament per protestar contra la censura i en suport dels drets del poble palestí.
A Beita, a prop de Nablus, hi va haver un important episodi de resistència pacífica contra un nou assentament al turó del davant de la població. Es van utilitzar tàctiques com la confusió nocturna, els rajos làser i el fum negre, totes elles representades en figures a l’entrada del campament, però cap dona hi apareix, malgrat que elles van tenir un rol actiu en la defensa. | Ester Pérez Berenguer
A Beita, a prop de Nablus, hi va haver un important episodi de resistència pacífica contra un nou assentament al turó del davant de la població. Es van utilitzar tàctiques com la confusió nocturna, els rajos làser i el fum negre, totes elles representades en figures a l’entrada del campament, però cap dona hi apareix, malgrat que elles van tenir un rol actiu en la defensa. | Ester Pérez Berenguer
A Beita, a prop de Nablus, hi va haver un important episodi de resistència pacífica contra un nou assentament al turó del davant de la població. Es van utilitzar tàctiques com la confusió nocturna, els rajos làser i el fum negre, totes elles representades en figures a l’entrada del campament, però cap dona hi apareix, malgrat que elles van tenir un rol actiu en la defensa. | Ester Pérez Berenguer
Les dones de Beita, inicialment excloses en la resposta per expulsar els colons propers al seu poble, van decidir participar-hi activament, assumint rols de cura i logística en el campament. Aquesta decisió va desafiar la societat patriarcal local, on la participació femenina en espais públics és vista amb recel. | Ester Pérez Berenguer
La colonització i l’ocupació han reforçat el patriarcat a Palestina; són dos sistemes que es retroalimenten, perquè exacerben les violències. Les dones sovint queden recloses en espais domèstics, i han de buscar estratègies per subvertir-los. Les aliances i xarxes entre dones són els pilars que les sostenen, les fan sanar i enfortir-se | Ester Pérez Berenguer
Tot i les adversitats, les dones de Beita, com la Mona, la Maryam i la Hanan, la Mona, la Fadwa, la Nidal i la Nabila, van tenir un paper essencial en la resposta, posant de manifest que aquesta ha de transcendir les barreres i estereotips de gènere, desafiant patrons culturals establerts i posant en relleu el poder d’una resistència conjunta. | Ester Pérez Berenguer
La colonització i l’ocupació han reforçat el patriarcat a Palestina; són dos sistemes que es retroalimenten, perquè exacerben les violències. Les dones sovint queden recloses en espais domèstics, i han de buscar estratègies per subvertir-los. Les aliances i xarxes entre dones són els pilars que les sostenen, les fan sanar i enfortir-se | Ester Pérez Berenguer
Hebron és el paradigma de l’ocupació i l’apartheid en la seva ciutat vella. Colons israelians hi han ocupat propietats afectant així la vida diària dels palestins locals, fins a fer-la tornar insofrible, estratègia per forçar així la seva partida. | Ester Pérez Berenguer
Els palestins han de conviure amb els checkpoints, controls militars als carrers, on les humiliacions, l’arbitrarietat dels passis i les restriccions són comunes. Les agressions constants dels colons, tan als mateixos habitatges palestins com als carrers, tenen l’efecte de l’augment de la reclusió de les dones a les seves llars, per protegir-les. | Ester Pérez Berenguer
La Nisreen és una artista que viu al costat d’un assentament jueu al centre històric d’Hebron. És vídua. | Ester Pérez Berenguer
El seu marit, un activista reconegut, va ser assassinat. Ella ha decidit quedar-se a casa seva, sola amb la seva filla i fill, malgrat els atacs habituals que rep dels colons. Amb les seves pintures, ella dona a conèixer la seva realitat. | Ester Pérez Berenguer
A través de l’art, dones com la Nisreen han pogut donar veu a les seves històries, en un moment en què la seva narrativa sol ser invisible. | Ester Pérez Berenguer
La poesia, la pintura, la música, la dansa, entre d’altres formes d’art, han estat utilitzades per dones palestines per parlar de la doble ocupació a què han de fer front. | Ester Pérez Berenguer
Des del segle XX, les dones palestines han estat actives en la lluita contra el colonialisme britànic i el projecte sionista que va donar lloc a la creació de l’estat d’Israel el 1948. Des de llavors, han fet front a l’ocupació i l’apartheid no només als carrers, sinó també dins les llars i les comunitats, preservant la identitat palestina. | Ester Pérez Berenguer
Les dones vídues o mares de màrtirs, s’uneixen en xarxes de solidaritat per acompanyar-se en el seu dol, per sanar col·lectivament, perquè el seu dolor transcendeix la individualitat i es converteix en una estratègia política de resistència. | Ester Pérez Berenguer
La Najya, mare del jove màrtir Moataz, és activa en la xarxa de solidaritat. Conserva tot allò que portava posat en el moment del seu assassinat al carrer, i ho exhibeix en una petita vitrina. El recorda i visita habitualment al cementiri específic que tenen els màrtirs al camp de refugiats. | Ester Pérez Berenguer
El van abatre abans que pogués fer res. No només no van entregar mai el seu cos als seus familiars, sinó que van detenir el pare i únic germà del màrtir, i van demolir la seva casa, deixant la mare Nareman sense possibilitats de supervivència si no fos per la solidaritat familiar. | Ester Pérez Berenguer
El van abatre abans que pogués fer res. No només no van entregar mai el seu cos als seus familiars, sinó que van detenir el pare i únic germà del màrtir, i van demolir la seva casa, deixant la mare Nareman sense possibilitats de supervivència si no fos per la solidaritat familiar. | Ester Pérez Berenguer
Els militars van arrasar amb detencions administratives entre tots els joves del poble, aplicant el càstig col·lectiu. Nareman contempla el seu poble des de la casa enderrocada, no defalleix. No es pot permetre defallir, ella ha decidit quedar-se a Yab’ad. | Ester Pérez Berenguer
Estels autoconstruïts sobrevolen Cisjordània. | Ester Pérez Berenguer
El 62% d’estudiants a les universitats palestines són dones | Ester Pérez Berenguer
El 62% d’estudiants a les universitats palestines són dones | Ester Pérez Berenguer
El 62% d’estudiants a les universitats palestines són dones | Ester Pérez Berenguer
La invisibilitat de les desigualtats de gènere és producte de les pautes socials del sistema patriarcal. Així, les demandes específiques de les dones palestines apareixen com temes de poca importància, quedant sempre subjugades a la causa palestina i a les cures familiars, mentre es dona valor a les demandes dels homes, que són qui participen en l’àmbit públic. | Ester Pérez Berenguer
No obstant això, les dones palestines volen tenir una participació social i política més destacada en els espais de governabilitat democràtica. Amb aquest objectiu es capaciten políticament, aprenen sobre lleis i sobre els seus drets, i participen en les eleccions. Aporten a la seva comunitat a partir de la seva mirada i veu pròpia. | Ester Pérez Berenguer
En aquest context, els homes joves tenen la pressió social d’aconseguir portar ingressos per sostenir completament la família, pocs tenen temps per instruir-se. En canvi, moltes dones joves han vist l’oportunitat de continuar formant-se i accedir a la universitat, sovint després d’haver tingut fills o filles, com la Saja, que té dues nenes. Obtenir un grau universitari representa una palanca de canvi social important per eliminar la bretxa de gènere. Avui en dia, el 62% d’estudiants a les universitats palestines són dones, entre elles la Mounia, que viu sola i té per objectiu formar-se per ser independent econòmicament i no haver de casar-se si no ho desitja. Creu que la millor forma de contribuir per una Palestina lliure és aportant des de la mirada de dona lliure. | Ester Pérez Berenguer
Dones del municipi de Beita, a prop de Nablus, tenen un projecte, una visió de futur: volen posar en marxa un museu dedicat a l’oli en un antic trull, on es mostri tot el procés per fer l’oli d’oliva. Entenen que és de vital importància no perdre els trets identitaris de la cultura palestina, com la cura de les oliveres i l’extracció de l’oli. | Ester Pérez Berenguer
El projecte sionista d’Israel s’està forjant a través de l’aniquilació i/o apropiació dels elements de l’identitat i la cultura de Palestina i les dones palestines tenen un paper crucial en la preservació i transmissió d’aquestes. A través de generacions, han estat guardianes de les tradicions, portadores d’històries i portaveus de la rica herència palestina. La seva participació activa a la vida comunitària, educació i art contribueix a mantenir viva la identitat palestina enmig dels desafiaments actuals. Les dones, amb resistència i resiliència, es converteixen en narradores d’una història arrelada a la terra i marcada per la lluita. El seu paper transcendeix el fet domèstic, convertint-se en un vincle vital col·lecti | Ester Pérez Berenguer
A municipis com Beita, Beit Fourik, Jaboun, Awarta i d’altres, les dones han creat cooperatives de productes de consum, com iogurt i formatges, galetes i pastisseria, cosmètics, melmelades i sabons. | Ester Pérez Berenguer
També tenen horts amb verdures, fruiters i plantes aromàtiques i elles s’administren i prenen totes les decisions d’aquestes cooperatives. | Ester Pérez Berenguer
A municipis com Beita, Beit Fourik, Jaboun, Awarta i d’altres, les dones han creat cooperatives de productes de consum, com iogurt i formatges, galetes i pastisseria, cosmètics, melmelades i sabons. | Ester Pérez Berenguer
També tenen horts amb verdures, fruiters i plantes aromàtiques i elles s’administren i prenen totes les decisions d’aquestes cooperatives. | Ester Pérez Berenguer
En aquest context, moltes dones com la Hanah, la Hakima, la Maryam o la Khairiya han vist el moment i la necessitat de posar en marxa iniciatives de generació d’ingressos. | Ester Pérez Berenguer
Les cooperatives de dones estan prosperant per tot el país i les permeten no només generar ingressos a les malparades economies familiars, sinó també produir i consumir béns que permetin fer boicot als productes israelians. Són també un espai d’organització política i de construcció de xarxes de suport mutu, sovint gràcies a caixes de resistència. | Ester Pérez Berenguer
Les dones de la família de la Hanah, viuen al municipi de Beit Fourik, prop de Nablus. Descansen i es relaxen després d’un dia esgotador, després de saber que la seva companya Lena de la cooperativa ha estat detinguda a la matinada. | Ester Pérez Berenguer
La Hanah és llicenciada en matemàtiques, va acabar el grau mentre criava les seves dues primeres filles. És una dona d’energia i somriure desbordant, que un dia va decidir portar la seva família a veure el mar de Haifa, el mar arrabassat al poble palestí l’any 48. Travessant el mur per un punt feble i arriscant-se a ser detingudes, van viatjar i aconseguir arribar al mar, el seu mar. El desafiament dels actes quotidians dona força a la resistència invisible. | Ester Pérez Berenguer
La mar Mediterrània, un dels pocs llocs de Gaza sense murs a l’horitzó | Ester Pérez Berenguer
