Irun, 14 de març de 2024. Dia en què comença la Korrika, una cursa de relleus per fomentar la llengua basca que cada dos anys recorre les set províncies del país. En aquella primera etapa massiva, centenars de persones van travessar el riu Bidasoa pel pont de Santiago —límit administratiu entre els estats espanyol i francès—, i van continuar el recorregut fins a la població següent, Hendaia.
Aquella tarda assolellada, barrejades entre la multitud alegre que gaudia dels primers quilòmetres de la Korrika, un grup de 36 persones també va sumar-se a la corrua de gent i va travessar la frontera, aixoplugades per activistes. Al cap d’uns dies, diverses entitats polítiques i socials van assumir la responsabilitat col·lectiva de l’acció, en el marc d’una campanya per reivindicar que el País Basc ha de ser un poble d’acollida i denunciar les polítiques migratòries “racistes i assassines” d’Europa.
Judici ajornat fins a l’octubre
Arran d’aquells fets, la Fiscalia acusa set activistes de formar part d’un grup organitzat i d’ajudar migrants a entrar il·legalment a l’Estat francès. El judici s’havia de celebrar el 28 gener al Tribunal de Baiona, però es va acabar ajornant. El motiu és que la Fiscalia va demanar més temps per estudiar unes preguntes prejudicials presentades per la defensa i que s’hauran d’enviar al Tribunal Europeu de Drets Humans.
La fiscalia acusa set activistes de formar part d’un grup organitzat i d’ajudar migrants a entrar il·legalment a l’Estat francès
Mentrestant, les acusades hauran d’esperar fins al 7 d’octubre, la nova data fixada per al judici. Endika Pérez, portaveu de la campanya de suport a les encausades i secretari d’Acció Social del sindicat LAB, afirma que “l’ajornament és una victòria, perquè el jutge va acceptar les qüestions plantejades per la defensa”. “Demanem que se suspengui el judici i que es retirin els càrrecs”, afegeix.
Les set acusades són activistes del nord del País Basc vinculades a partits polítics, sindicats i xarxes de suport a les persones migrades. Són Argitxu Dufau i Eñaut Aramendi (sindicat LAB); Jakes Bortairu i Dominika Dagerre (EH Bai i col·lectiu Etorkinekin), Aitzane Lasarte i Fernand Perret (membres de Bidasoa Etorkinekin); i una integrant de França Insubmisa.
Segons van informar diversos mitjans bascos, l’octubre de 2024 els van detenir arran d’una denúncia de la Prefectura dels Pirineus Atlàntics. Després de declarar a la comissaria d’Hendaia, van quedar en llibertat. La policia els va interrogar sobre com s’havia organitzat l’acció del 14 de març, que ja feia temps que era de domini públic gràcies a un vídeo que es va publicar al mitjà de comunicació Ahotsa.
Autoinculpació massiva
El dia del judici, desenes de persones i col·lectius van acompanyar les acusades fins a les portes del tribunal i es va presentar la campanya solidària “J’accuse” (jo acuso, parafrasejant la cèlebre carta de l’escriptor Émile Zola), que ja ha aconseguit més de 3.500 autoinculpacions individuals. El document autoinculpatori afirma el següent: “La solidaritat no és delicte, i el dia de la Korrika jo també era al pont que separa Irun i Hendaia. Per la qual cosa, declaro que també he participat en aquesta acció de solidaritat travessant la frontera amb persones que estaven fent el seu procés migratori”. En aquest sentit, Pérez destaca que es tracta “d’una denúncia política” en la qual s’afirma que el que s’hauria de jutjar “són les polítiques migratòries dels estats espanyol i francès”.
“La solidaritat no és delicte, i el dia de la Korrika jo també era al pont que separa Irun i Hendaia. Per la qual cosa, declaro que també he participat en aquesta acció de solidaritat”, diuen des de la campanya J’accuse
Fruit d’aquesta iniciativa, que compta amb el suport d’una cinquantena d’entitats, el 26 de gener també va tenir lloc una manifestació entre Irun i Hendaia amb la participació d’unes 2.500 persones. Durant la marxa, els assistents van recordar les nou persones que durant els darrers anys han mort mentre intentaven travessar el riu Bidasoa.
Xarxes solidàries a la riba del Bidasoa
L’acció durant la Korrika i la posterior campanya d’autoinculpacions també han servit per visibilitzar la cruesa del procés migratori en un territori on el fet de passar la frontera clandestinament encara és molt present arran de les guerres i els conflictes polítics de les darreres dècades.
Actualment, cada dia travessen la frontera desenes de persones per punts diversos com el pont de Santiago, les muntanyes, les vies del tren o nedant. L’objectiu és evitar els controls policials i trobar vies segures per continuar el camí cap al nord d’Europa.
“En el moment de travessar la frontera les persones migrants ho han de fer en solitari, ja que sinó les voluntàries corren el risc que les acusin de tràfic de persones”, explica el portaveu de la campanya de suport a les encausades
En paral·lel, fa temps que a les dues ribes del Bidasoa també hi ha xarxes de voluntàries organitzades que s’encarreguen de rebre, protegir i assessorar les persones nouvingudes. A Irun, aquestes entitats els informen sobre quins són els seus drets, els acompanyen a la Creu Roja i els expliquen, per exemple, quines opcions d’acolliment hi ha als dos estats. “El moment de travessar la frontera, però, l’han de fer en solitari, ja que sinó les voluntàries corren el risc que les acusin de tràfic de persones”, explica Pérez.
A Hendaia, grups de voluntàries reben les persones que han aconseguit travessar i les porten fins a Baiona, a uns 40 quilòmetres de la frontera. “S’ha de tenir en compte que acompanyar en cotxe migrants fins a Baiona no és delicte, per molt que aquestes persones estiguin en situació administrativa irregular”, explica Pérez. Des de la capital de Lapurdi —on hi ha un local de la Creu Roja i un centre d’acolliment— la majoria podran continuar en millors condicions el seu periple cap a París, Lió, Marsella o altres ciutats on cercar un futur millor.
