Abans, l’aprenentatge dels oficis fluïa a través de processos comunitaris. Les famílies, el veïnat i, en definitiva, la comunitat, eren les corretges de transmissió per saber quan conrear o com extreure i conservar les llavors, com aixecar un mur de pedra o com munyir una ovella. Avui seria pràcticament impossible per a la majoria de la població adquirir aquests coneixements sense una escola formativa. No és necessària per titulitis, sinó pels estralls que han causat quatre dècades de neoliberalisme i que han fet fallida l’engranatge que feia circular els sabers populars durant generacions.
Per recuperar aquesta saviesa neix l’Escola dels Pobles Josefa Martín Luengo, un espai formatiu-experiencial per al moviment social rural i urbà que busca ajudar a la revitalització i defensa dels territoris. Acaben de llançar una campanya de micromecenatge per a finançar la primera fase de rehabilitació d’una casa pairal el segle XVI a Quecedo de Valdivielso (Burgos), a la comarca de les Merindades, que han comprat de manera col·lectiva. El projecte l’impulsa el moviment popular Col·lectiu Memoria Viva de los Pueblos amb el suport de Revista Sobirania Alimentària, Biela y Tierra i la Universitat Rural del Cerrato, així com mig centenar de col·lectius i entitats de tot l’Estat espanyol.
Una iniciativa per al poble, des del poble
Pablo Simón, agricultor de Rierol de Valdivielso, explica el context de la iniciativa. S’assentarà a la vall de Valdivielso, conformat per catorze pobles en els quals viuen unes 400 persones. Des d’aquesta realitat treballa Memoria Viva de los Pueblos, una organització comunitària amb trajectòria en l’economia comunal que van impulsar joves del territori el 2018. “L’Escola dels Pobles sorgeix com una necessitat que tenim des de les associacions i el moviment social d’estar organitzats en el món rural, de construir realment un procés comunitari”, explica.
Afegeix que la ubicació “és importantíssima”, ja que “el món rural està realment abandonat en la construcció del teixit social. Són territoris difícils perquè no hi ha gent, però el suport comunitari cada vegada és major”. I és que la vall en el qual s’ubica pateix un abandó estructural, sense transport públic, sense botigues o sense nens. “S’està intentant tornar a generar i obrir una escola infantil dins del projecte. Sense nens i sense el comunitari no podrem fer cap procés de lluita a llarg termini en el món pagès”, reflexiona Simón.
Un procés de diversos anys
L’Escola dels Pobles es desenvoluparà en quatre fases i combinarà el suport de professionals externs i el treball comunitari: en una prèvia en la qual ja estan immersos, s’ha accedit a la compra i s’està recuperant la proximitat; en la fase 1, que es preveu que durarà un any, s’efectuarà la neteja i desenrunament, l’apuntalament i reforç de l’estructura; en la fase 2, d’un altre any, s’abordarà la creació de l’aula taller, la fonamentació i soleres i la graderia exterior; en la fase 3, de dos anys, es farà la teulada galleda i la rehabilitació de la galleda; i en la fase 4, d’altres dos anys, estimen finalitzar les teulades, les habitacions i sales.
Amb els fons inicials construiran un primer edifici amb espais essencials per començar amb les classes, tallers i allotjament per als participants. L’escola tindrà diferents espais públics per al comú, que podran utilitzar altres persones i organitzacions: centre sociocultural amb botiga, cafeteria cultural, menjador, biblioteca, cinema i secretaria; espai de dia per a persones grans amb hortes, tallers i activitats intergeneracionals; menjador i casa de menjars obert al públic; una escola infantil en format cooperativa de pares, mares, nens i nenes per als qui habiten el territori; i centre de transformació alimentària.
“S’està intentant tornar a generar i obrir una escola infantil dins del projecte. Sense nens i sense el comunitari, no podrem fer cap procés del lluita a llarg termini en el món pagès”
A més, existiran espais dins l’Escola dels Pobles: taller metàl·lic i fusteria, aules, banc de llavors i herbari, habitacions (col·lectives, familiars i individuals) per a alumnat i professorat i apartaments per a defensores de Drets Humans que sofreixen amenaces cap a la seva integritat física.
Aquests processos avançaran amb campanyes de finançament com la que acaben d’impulsar i que portarà una xarxa de 50 organitzacions a fer presentacions per tot l’estat. Un alt percentatge de la població de la vall de Valdivielso parla basca perquè el 80% de la població va arribar d’Euskal Herria, per la qual cosa els col·lectius d’aquí són els primers aliats naturals. També han tocat a la porta de l’administració per buscar suport econòmic, com el centre comarcal de desenvolupament rural per optar als fons FEDER, de moment sense èxit. Paral·lelament, estan teixint “relacions fortes” amb col·lectius llatinoamericans i europeus relacionats amb el comunitari i la sobirania alimentària.
Formació agroecològica i d’oficis “que s’estan perdent” amb una coordinació polític-pedagògica
“S’aspira a un centre d’educació popular i agroecològica al qual puguin venir a formar-se les militàncies i persones d’altres territoris”, sosté Pablo Simón. En aquest sentit, existirà una coordinació polític-pedagògica de tots els currículums, de manera que tots els cursos tindran una part “més humanística” relacionada amb “fer una anàlisi crítica i social de la realitat” per a aprendre a organitzar-se, d’economia política, organització del territori, feminisme o memòria històrica, que s’unirà a l’aprenentatge d’oficis.
S’impartiran cursos agroecològics de ramaderia i fruticultura vinculats amb la sobirania alimentària, concepte que el “permea tot” a l’escola, però també d’uns altres “que s’estan perdent” com a obra# de paleta, lampisteria o electricitat, així com gestió forestal, comunicació social, art popular i salut comunitària. “Aquest espai ara mateix és important perquè no existeix gens similar en l’estat espanyol a llarg termini. No hi ha un espai com aquest en el medi rural, malgrat que fa molts anys que va arribar a existir amb el Sindicat Andalús de Treballadors, amb les col·lectivitats agràries en la República… ara mateix només veiem espais similars a les escoles pageses que estan, en la seva majoria, a Amèrica Llatina”, observa Simón.
“No hi ha un espai com aquest en el medi rural, malgrat que fa molts anys que va arribar a existir amb el Sindicat Andalús de Treballadors o amb les col·lectivitats agràries en la República”
Per a l’Escola dels Pobles, les persones majors que habiten el territori són clau. Per a ells, com apunta Simón, “és molt graciós i difícil concebre que el seu coneixement, que ells van adquirir de manera constant de la comunitat en un moment en el qual estaven vives, vingui ara a través d’una escola”. “Ara mateix, constituir una organització social, un moviment pagès i que la gent es pugui assentar en els territoris amb garanties, només es pot aconseguir amb formació. El procés de transmissió comunitari de tot aquest coneixement ja no existeix. La nostra única basa per a poder tornar a sobreviure, donar vida i generar aquests moviments és amb una escola dels pobles”, afirma.
