Els preus estan pels núvols, la llei que els limita –quan s’aplica– eximeix els lloguers de temporada, la majoria dels desnonaments registrats el 2024 afecten llogateres i l’expansió de l’allotjament turístic va en detriment de l’accés a l’habitatge. Davant d’aquest paisatge social, sindicats i grups d’habitatge, plataformes i col·lectius han decidit donar continuïtat a les protestes massives de l’octubre i el novembre. El dissabte 5 d’abril han convocat mobilitzacions a una quarantena de ciutats de l’Estat espanyol, set dels Països Catalans: València, Alacant, Castelló, Barcelona, Palma, Eivissa i Maó. Sota el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge”, el moviment per l’habitatge posa sobre la taula la incompatibilitat entre el lucre i el dret.
L’habitatge ja s’ha consolidat com el principal problema per al conjunt de la població, segons els resultats dels darrers mesos del baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Malgrat que el moviment per l’habitatge va advertir de les conseqüències de no fer-ho, la llei 12/2023, que introdueix la limitació de preus, no va incloure la regulació dels lloguers de temporada, que s’han convertit en un negoci molt sucós, especialment a Catalunya.
L’habitatge ja s’ha consolidat com el principal problema per al conjunt de la població, segons els resultats dels darrers mesos del baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques
Un exemple clar de la substitució de lloguers habituals pels lloguers de temporada és la finca barcelonina coneguda com a Casa Orsola, on a mesura que Lioness Inversiones expulsava les inquilines, convertia els pisos en lloguers de temporada a preus triplicats. L’organització de les veïnes del bloc i la solidaritat de centenars de persones durant anys va aconseguir que fos indesnonable i l’Ajuntament i Hàbitat 3 van acabar arribant a un acord amb la propietat per comprar-la. Després d’aquesta victòria, van arrencar les vagues de llogateres al Vendrell i Salou, afectades per la Fundació la Caixa.
En canvi, tant al País Valencià com a les Illes, el govern del PP s’ha negat a aplicar la limitació dels preus de la llei estatal. En part, per aquest motiu, segons Nacho Collado, activista de la xarxa de col·lectius i entitats veïnals EntreBarris, a València els preus cada vegada s’apropen més als de ciutats com Barcelona, però els salaris són més baixos. “Que siguem una població costanera amb gran quantitat d’horta al voltant és molt suculent per a les inversions especulatives i el creixement urbanístic”, afegeix Collado. Per aquesta raó, després de l’acampada el passat mes d’octubre, diversos col·lectius convocants al País Valencià reclamen la limitació dels lloguers, la prohibició de pisos turístics i la protecció d’espais naturals.
Tant al País Valèncià com a les Illes, el govern del PP s’ha negat a aplicar la limitació dels preus de la llei estatal
L’organització de blocs sencers s’escampa arreu. Des del Sindicat d’Habitatge de València estan duent a terme una campanya de pressió contra Sparus Aurata, una empresa dels germans Monforte Albalat que té blocs sencers per diferents barris de la ciutat. “Per ara estem centrats a la zona de Benimaclet, però la idea és estendre l’eina sindical per tots els blocs per aturar els processos de desnonament i aconseguir lloguers que les famílies puguin pagar”, adverteix Quique Tàrrega.
A les Illes, la pressió turística està afectant de ple el dret a l’habitatge, però també té implicacions urbanístiques i mediambientals. El 27% de l’oferta immobiliària exclusiva de luxe –que supera els 2,5 milions d’euros– de l’Estat es concentra a Mallorca, segons el darrer informe sobre el mercat immobiliari de Lucas Fox, i els alemanys en són els principals compradors. Per Jaume Pujol, de la plataforma Menys Turisme més vida, aquestes xifres es tradueixen en “especulació” i “encariment de preus”: “La població dedica al lloguer la meitat del seu salari en una illa on els sous que la indústria turística dona a la classe treballadora són molt baixos”. El lloguer vacacional afegeix, “dispara els preus i expulsa els habitants locals de barris i pobles que han esdevingut d’interès turístic”. Només a Menorca, segons el Consell de l’illa, hi ha quatre places turístiques per cada cinc residents, un total de 83.000 places turístiques.
Només a Menorca, segons el Consell de l’illa, hi ha quarte places turístiques per cada cinc residents, un total de 83.000 places turístiques
Per la portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Carme Arcarazo, ara que l’índex de preus està operatiu a Catalunya, la mesura més urgent és la regulació dels lloguers de temporada. A finals de 2024, segons l’Incasòl, aquest tipus de contracte s’havia incrementat un 50% a Barcelona. També reivindiquen contractes indefinits, recuperar els pisos desviats al mercat turístic i lloguer habitacions, i prohibir les compres especulatives: “que només pugui comprar qui hi vol viure”.
Marina Parés, portaveu del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, considera que cal “imposar un model social i econòmic on l’habitatge sigui universal, gratuït i de qualitat”. Però en el mentrestant, valora que “les mobilitzacions són molt importants per fer pedagogia política” i coincideix amb Arcarazo en la importància d’enfortir el sindicalisme d’habitatge.
A finals de 2024, segons l’Incasòl, els contractes de lloguers de temporada s’havien incrementat un 50% a Barcelona
Mentre que a Catalunya la mobilització se centralitza a Barcelona, on hi haurà un acte polític amb la intervenció de les principals organitzacions del moviment per l’habitatge, així com vaguistes dels pisos protegits de la Caixa, els barraquistes de Montcada i Reixac o el bloc ocupat de la SAREB de Sant Celoni; al País Valencià i a les Illes s’han convocat mobilitzacions a diverses ciutats.
El lobby immobiliari a la universitat
Dos dies abans del 5A, el Sindicat de Llogateres ha fet exigit a la Universitat Pompeu Fabra que no trenqui les relacions amb el negoci immobiliari. Concretament, es refereix a les càtedres amb Tecnocasa, Metropolitan House, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya.
A la carta que han enviat a la rectora de la universitat catalana denuncien que els informes i estudis d’aquestes càtedres són “documents dissenyats per contradir qualsevol mesura dirigida a garantir el dret a l’habitatge i que posi límits a la capacitat de fer-ne negoci”. I conclouen que “la recerca rigorosa és imprescindible per garantir el dret a l’habitatge”.
