L’assassinat de Gustau Muñoz es dirimirà a l’Argentina. Aquesta és la voluntat de la família del militant d’esquerres que l’11 de setembre de 1978 va morir a causa d’un tret disparat per agents de la policia espanyola a Barcelona. Després de 40 anys dels fets, pels quals mai no s’han depurat responsabilitats penals, la causa recaurà en la magistrada María Serivini, que arran de la negativa de l’Estat espanyol a abordar aquesta i altres violacions dels drets humans, ha assumit la instrucció dels crims del franquisme des de Buenos Aires.
La querella formulada per la família de Muñoz, que es va presentar el passat 28 d’octubre, al Consolat de l’Argentina, ha comptat amb l’assessorament del Casal Argentí de Barcelona (CAB), que acollint-se a l’instructiu que l’Ajuntament de Barcelona ofereix per aquesta i altres matèries, ha redactat la denúncia a fi que segueixi el seu curs legal. Una vegada arribi en mans de Servini, es preveu que s’iniciï l’oportuna investigació per identificar els culpables i, si s’escau, demanar-ne l’extradició perquè siguin jutjats al país sud-americà.
Impunitat a perpetuïtat
La mort de Gustau Muñoz va tenir lloc l’11 de setembre de 1978, en el marc de les protestes que aquells mesos s’organitzaven contra el model de Transició ordit entre les elits provinents de la dictadura i la nova classe política democràtica. En aquell context, el jove, pertanyent a una família de procedència andalusa, s’havia implicat en les lluites que protagonitzaven les assemblees de treballadors i estudiants que aleshores reclamaven millores en les condicions de vida i l’accés als serveis públics.
Així es va arribar a la Diada d’aquell any, en què Gustau Muñoz havia decidit anar a la marxa que el Partit Comunista d’Espanya Internacional (PCE-I), al qual s’havia afiliat, va convocar pel centre de Barcelona. La marxa, que inicialment va ser il·legalitzada per les autoritats, va celebrar-se finalment envoltada d’un important dispositiu policial, de resultes del qual van desfermar nombrosos incidents. El primer d’ells, a l’altura de la Font de Canaletes, quan dos agents de la Brigada Politicosocial van ser atacs amb còctels incendiaris després de ser sorpresos enmig dels manifestants.
La querella formulada per la família de Muñoz, que es presenta aquest divendres, dia 28 d’octubre, al Consolat de l’Argentina, ha comptat amb l’assessorament del Casal Argentí de Barcelona (CAB)
El segon incident va produir-se tan bon punt el gruix dels congregats, format per unes 2.000 persones, va descendir de nou per les Rambles fins a aturar-se al carrer Ferran. Va ser llavors quan un nombre indeterminat de policies de paisà van disparar foc real amb l’objectiu de detenir el piquet que actuava a la zona. Entre els membres del piquet s’hi trobava Gustau Muñoz, que davant del Sindicat de Banquers, situat al mateix carrer Ferran, va rebre un tret de bala al front a pocs metres de distància. Per bé que un metge que passejava pels voltants va intentar reanimar-lo, el jove del PCE(i) va morir sense que els auxiliars de l’Hospital Pere Camps, on va ser traslladat en ambulància estones, poguessin fer res per salvar-lo.
Una porta a l’esperança
L’assassinat de Gustau Muñoz, que només tenia 16 anys, va desfermar nombrosos protestes que van prolongar-se des del mateix sepeli fins a setmanes més tard, ja que aleshores, ni les confessions dels policies ni les persones que van testificar, va permetre que prosperés cap tipus d’investigació, davant el qual la família de Muñoz sempre ha demanat que es reobri la causa per identificar i encausar-ne els autors. Avui, gairebé quatre dècades després de l’assassinat i mentre diferents col·lectius mai no han deixat de recordar Gustau coincidint amb l’efemèride, sembla que s’albira la possibilitat perquè això sigui factible, una vegada el cas ha arribat a la justícia argentina.
La magistrada María Servini instrueix altres episodis més registrats durant el franquisme i els posteriors anys de Transició com el de Lluís Companys, Puig i Antich o els fets de Vitòria de 1976A més del cas de Gustau Muñoz, la magistrada María Servini instrueix altres episodis més registrats durant el franquisme i els posteriors anys de Transició i inicis del període democràtic. Són, entre d’altres, l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; l’execució del militant del MIL, Salvador Puig Antich, així com els fets de Vitòria, ocorreguts el 3 de març de 1976 quan cinc obrers van ser metrallats mentre celebraven una assemblea a la capital alabesa. També, recentment, ha arribat a Buenos Aires el cas de Cipriano Martos, l’ex activista del FRAP assassinat per la Guàrdia Civil el 1973 a la ciutat de Reus. Ha sigut el seu germà, Antonio Martos, qui després de declarar als jutjats de Sabadell a instàncies de Servini, ha pogut incorporar-lo a la querella argentina.
