El passat dissabte 31 d’agost, diversos mitjans de comunicació publicaven a les seues capçaleres una notícia sobre els fets ocorreguts al centre penitenciari d’Albocàsser (Castelló II) el dia anterior, en les quals es relatava que un intern havia agredit a un funcionari del centre amb un pal d’escombra i havia intentat apunyalar-lo amb les restes punxants d’aquest objecte, al mateix temps que feia una crida a la resta d’interns per rebel·lar-se contra els treballadors del centre. L’única font consultada per la redacció d’aquestes notícies era la nota de premsa publicada el mateix dia dels fets per part del sindicat de l’Agrupació de Cossos de l’Administració d’Institucions Penitenciàries (ACAIP), on afirmaven que s’havia generat “una situació de màxima gravetat que podria haver derivat en un motí”.
Segons informava aquesta mateixa nota de premsa, així com les diferents notícies publicades als mitjans, va ser necessària la presència d’una vintena de funcionaris per controlar la situació dins del mòdul i el treballador agredit va haver de ser traslladat a l’hospital amb lesions de diversa consideració, extrem que pocs dies després va ser desmentit per fonts penitenciàries: “el treballador no va requerir hospitalització i es trobava en bon estat”. L’informe d’ACAIP apuntava que aquesta agressió derivava del fet que els interns del centre reben la medicació de tres dies d’un sol cop, a causa de la falta de personal sanitari, pel qual “es col·loquen” i això els provoca “una gran excitació i agressivitat que es tradueix en situacions violentes contra els funcionaris”.
La mare d’un dels presos que va presenciar el conflicte entre el funcionari i l’intern va treure a la llum una versió molt diferent, que relatava les represalies que el seu fill estava patint arran d’aquesta situació i alertava de les fragants vulneracions de drets fonamentals
Quinze dies després de la publicació d’aquests fets en premsa, la mare d’un dels presos que va presenciar el conflicte entre el funcionari i l’intern es va ficar en contacte amb l’associació Familias Frente a la Crueldad Carcelaria per fer-los arribar una versió molt diferent, que relatava les represalies que el seu fill estava patint arran d’aquesta situació i alertava de les fragants vulneracions de drets fonamentals a les que estava sent sotmés pel sol fet de presenciat el conflicte. Després de rebre aquesta informació, l’associació de famílies va decidir contractar els serveis d’un advocat perquè anés a visitar als presos que havien participat o presenciat els fets i aclarir la situació.
Un cop van aconseguir parlar amb alguns d’ells –un fet difícil, ja que molts van ser dispersats a diferents centres penitenciaris de l’Estat– ràpidament es va poder comprovar que la versió dels presos era ben diferent, tot i estar a diferents centres i per tant no poder pactar un relat comú. Els quatre presos entrevistats descriuen la situació d’una forma ben diferent i asseguren que després de participar o presenciar aquesta situació van sofrir fortes represalies en forma d’amenaces, vexacions, agressions físiques i canvis de règim penitenciari. Actes que, en cas de ser provats, vulnerarien els drets fonamentals de les persones privades de llibertat i molts dels articles contemplats al document referent al Conveni de Prevenció de la Tortura i de les Penes o Tractes Inhumans i Degradants de l’ONU, a banda de constituir delictes greus tipificats al Codi Penal.
Aïllament i dispersió per ocultar les denúncies
En aquestes denúncies, que han estat presentades davant del Jutjat d’instrucció 6 de Castelló i a les que ha tingut accés la Directa, els quatre presos coincideixen a relatar que després d’una picabaralla entre un intern i el cap dels funcionaris del mòdul 3 del centre, una dotzena de funcionaris van arribar al patí i van colpejar a l’intern “amb cops de puny, puntades de peu i fent ús de les defenses reglamentàries fins a deixar-lo inconscient”, per després portar-lo a una cel·la d’aïllament. La versió d’aquest mateix pres –que va participar en el conflicte– assegura que aquella mateixa nit set o vuit funcionaris van entrar a la seua cel·la i van continuar colpejant-lo, “amenaçant de matar-lo mentre li propinaven cops de puny i de porra”.
Un pres denuncia que mentre el cap de mòdul observava com l’agredien li van introduir els dits als forats del nas estirant fortament cap amunt i li van dir “que anava a eixir d’aquella habitació pixant sang”
L’intern relata com hores després de l’agressió algú es va apropar a la cel·la per preguntar-li per les lesions a través de la trapa i, tot i detallar-li les fortes contusions que tenia per tot el cos, no se li va fer ni cap reconeixement mèdic ni entregar cap informe de lesions. El pres continua detallant com dos funcionaris van tornar a colpejar-lo repetidament l’endemà: mentre el cap de mòdul observava com l’agredien, li van introduir els dits als forats del nas estirant fortament cap amunt i li van dir “que anava a eixir d’aquella habitació pixant sang”. Des d’aquell mateix moment fins al dia 16 de setembre, aquest pres va estar tancat a una cel·la d’aïllament que –segons relata a la denúncia– no mantenia les condicions de salubritat mínimes, “amb l’aigua tallada de l’inodor, el lavabo i el vàter”. El dia 16 aquest pres va ser traslladat a la presó de Picassent, on es troba actualment.
A les diligències s’explica que aquest no seria l’únic pres afectat per aquesta situació. Un altre intern que va presenciar la situació i que li hauria tret el pal d’escombra al seu amic “per evitar mals majors”, abans d’acompanyar-lo al pati perquè es calmés, també denuncia fortes represalies. El seu testimoni descriu com l’endemà d’aquests fets set o vuit funcionaris el van traslladar a una cel·la d’aïllament –aplicant-li l’article 75 del Reglament Penitenciari– i un cop allí van començar a colpejar-lo i amenaçar-lo repetidament. Explica que el van agafar de la tràquea mentre li tapaven la boca i el nas perquè no poguera respirar, li van propinar nombrosos cops i puntades de peu per tot el cos i van amenaçar en matar-lo.
Després d’insistir repetidament a rebre atenció mèdica, el dia 2 el van portar a infermeria, on li van fer radiografies de la cama, però ara com ara afirma que encara no ha rebut cap informe mèdic. Segons la seua versió, el dia 6 de setembre dos funcionaris van tornar a la seua cel·la per colpejar-lo de nou degut a la seua insistència per comunicar-se amb el cap de servei i explicar-li la situació. Tampoc s’ha tramitat cap de les instàncies que va interposar. El dimecres 11 de setembre se li va retirar tota la medicació psiquiàtrica que tenia prescrita i va patir un atac epilèptic dins de la cel·la. Finalment, va ser traslladat al centre penitenciari de Múrcia II, on actualment continua privat de llibertat.
Els altres dos testimonis que figuren a la denúncia també corresponen a interns que van presenciar la baralla i que haurien patit represalies en forma de canvi de règim, amenaces, vexacions i agressions físiques per part d’alguns funcionaris del centre els dies següents als fets. Tots ells relaten que tot i que van visitar la infermeria en algun moment, ara com ara ningú ha rebut cap mena d’informe mèdic sobre les lesions que acumulaven. Al cap de pocs dies dels fets, tots van ser traslladats a altres centres penitenciaris d’arreu de l’Estat, fet que impossibilita la comunicació entre ells i la denúncia col·lectiva d’aquests fets.
Al cap de pocs dies dels fets, tots van ser traslladats a altres centres penitenciaris d’arreu de l’Estat, fet que impossibilita la comunicació entre ells i la denúncia col·lectiva d’aquests fets
Per tot això, a la denúncia interposada per part de l’associació Familias Frente a la Crueldad Carcelaria –que es presenta com acusació popular– contra el centre penitenciari d’Albocàsser es demana que s’investiguen aquests fets, que constituirien delictes de tortures i contra la integritat física i moral de, com a mínim, quatre presos. Per això se sol·liciten les imatges gravades per les càmeres de vigilància del pati i dels passadissos d’accés als mòduls d’aïllament, així com la identificació de tots els funcionaris que van treballar aquells dies al mòdul 3 del centre i els informes mèdics de cadascun dels presos que van passar per la infermeria els dies després als fets.
Lisandro Giordani, advocat dels presos denunciants, explica que “si es proven aquests testimonis, estem davant un delicte de tortures per part del funcionariat del centre, que l’article 174.2 del Codi Penal penalitza amb fins a 6 anys de presó, a banda d’altres delictes per lesions i amenaces”. Segons Giordiana, aquest no és el primer cop que es denuncien tortures per part del funcionariat de la presó d’Albocàsser i recorda com al novembre de l’any passat, alguns presos ja van denunciar agressions per part dels treballadors del centre malgrat que finalment el cas va quedar arxivat. “Pels presos resulta molt difícil denunciar qualsevol situació, ja que és molt complicat presentar proves dels fets perquè a les presons hi ha molt poques càmeres i al cap d’un mes s’esborren totes les imatges”, assegura l’advocat tot i l’existència d’un l’informe del Defensor del Pueblo que sol·licita que es preserven les gravacions per poder certificar les denuncies.
Giordania també considera un factor important el fet que molts presos tenen por de denunciar per les possibles represalies, motiu pel qual està sent complicat afegir més denunciants a la causa. “Després de presenciar aquesta situació, molts presos van ser traslladats a altres centres penitenciaris per dificultar la comunicació entre ells i que els resultara difícil denunciar, però nosaltres estem anant a veure’ls a tots i de moment ja hem presentat quatre denúncies que s’uniran en una única causa”, rebla. L’advocat també considera que a diferència d’altres situacions similars, en les que el cas s’arxiva ràpidament, aquest cop la jutge ja ha fixat unes dates perquè els denunciants acudeixen al jutjat a declarar i ha sol·licitat les imatges de les càmeres i la identificació dels funcionaris que van prestar servei aquell dia: “tot sembla indicar que aquest cop la causa tirara endavant”, conclou.
