Montserrat Roig deia que la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini. Un principi que contrasta amb l’escassa presència que té en el currículum educatiu, àmbit en què la cultura, arran de les reformes impulsades per l’administració, ha quedat força bandejada els darrers anys. Concretament, els canvis adoptats provenen de la decisió del govern espanyol –presa durant l’etapa de l’exministre José Ignacio Wert– de reduir la matèria de Llengua i Literatura de tres hores setmanals a dues i afegir-hi mitja hora de català i de castellà a fi de poder treballar millor l’assignatura.
A Catalunya, la reducció suposa fer només dues hores de classe, després que el Departament d’Ensenyament esgrimís com a excusa que aquesta era l’única manera de mantenir altres matèries d’humanitats –com la filosofia–, quan el problema de fons és la preeminència de les assignatures tècniques en detriment de les lletres.
Si, a això, hi afegim el fet que només es prescriuen cinc obres per abordar les autores del segle XIX al primer curs i les corresponents al segle XX al segon, el marge per difondre la literatura ha quedat molt limitat. Cal recordar que els aprenentatges literaris es treballen obligatòriament a les assignatures Llengua Catalana i Literatura, d’una banda, i a Llengua Castellana i Literatura, de l’altra. I només hi ha l’opció d’ampliar-los a través de Literatura Catalana, Literatura Castellana i Literatura Universal, tres matèries que, com que són optatives, compten amb molt poc alumnat.
D’‘homo literatus’ a ‘homo tecnologicus’
A banda de la manca de temps, els sectors contraris a la reforma denuncien que els llibres de text que distribueixen les editorials avantposen els coneixements lingüístics als literaris i que només ofereixen textos fragmentaris i sense endreçar cronològicament. Un criteri que, segons diuen, només persegueix adaptar l’alumnat al temari que es trobarà a l’examen de selectivitat. Això ha fet que moltes mestres renunciïn a difondre les autores de capçalera i que les més compromeses busquin fórmules de tota mena per introduir-les.
Segons proclama el col·lectiu al manifest, s’hauria de recuperar la tercera hora a l’assignatura obligatòria del batxillerat i difondre les velles i les noves creadores
“Fem mans i mànigues perquè els estudiants llegeixin Tirant lo Blanc o Terra baixa, però, tot i això, la majoria surten del batxillerat sense conèixer els principals autors del segle XX”. Així ho denuncia el Col·lectiu Pere Quart, segons el qual l’alumnat entra a la universitat sense fer-se seus Joan Maragall, Víctor Català, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Joan Fuster, Montserrat Roig, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i altres representants de l’anomenada època daurada de la literatura en català. Per tant, si durant l’ESO la difusió de la nostra literatura queda a mercè de cada centre, en arribar al batxillerat, el saber literari queda relegat en benefici de les matèries que l’alumnat trobarà a la prova d’accés als estudis superiors.
“Les lleis del mercat i la pèrdua de valor simbòlic de la literatura i la cultura en general han generat aquesta situació”. Això és el que expressa el manifest SOS Literatura a l’ensenyament, amb què el Col·lectiu Pere Quart rebutja la manca de continguts literaris en l’ensenyament reglat. Un problema que aquesta entitat, integrada per una quinzena de professores i escriptores catalanes, atribueix a l’obsessió per l’utilitarisme que regeix el sistema social imperant i, de retruc, també l’ensenyament, on la tendència passa per eliminar els sabers que, suposadament, no són rendibles econòmicament.
La infravaloració està estretament lligada al model cultural hegemònic, en què el dinamisme, la rapidesa i la banalització fan que l’alumnat no interioritzi el que llegeix
El Col·lectiu Pere Quart ha començat una lluita a la qual s’han afegit altres pedagogues que consideren que la literatura està patint una progressiva residualització a secundària. Segons aquestes veus, la infravaloració està estretament lligada al model cultural hegemònic, en què el dinamisme, la rapidesa i la banalització fan que l’alumnat –i la població en general– no interioritzi el que llegeix ni hi reflexioni. Aquest estil de vida, assenyalen, provoca que s’infravalorin els coneixements humanistes, que segons les sociolingüistes ens poden ajudar a pensar i adquirir sentit crític. Algunes recorden que, fins als 25 anys, les persones establim les connexions neuronals que ens permeten associar idees i sentir-nos d’una mateixa realitat cultural. De manera que tot allò que no hàgim cultivat abans, difícilment ho podrem adquirir després.
Patrimoni en joc
Joan Martori, del Col·lectiu Pere Quart, reflexiona sobre la necessitat de revalorar aquest aprenentatge. “Jo vaig tenir Joaquim Molas i Jaume Cabré de professors, en una època en què fer literatura catalana suposava un compromís amb la llengua i la cultura del país. Per això, entenc que el coneixement sempre va aparellat al compromís cultural i social”. Una opinió compartida pel poeta Ponç Pons –que en un article recent qualifica la literatura com “l’espai on cada poble madura la seva personalitat”– i pel professor Llorenç Soldevila, segons el qual és una llàstima que es valori més el patrimoni material que no pas el patrimoni immaterial, per l’esforç de recreació que suposa.
Davant la pèrdua de pes de la literatura a l’ensenyament, el Col·lectiu Pere Quart ha engegat una campanya perquè l’administració replantegi l’actual model educatiu i vetlli perquè totes les autores de referència tinguin antologies i obres completes accessibles a tothom, especialment entre la població escolar. Un canvi de política que, segons proclama el col·lectiu al manifest, hauria de passar per recuperar la tercera hora a l’assignatura obligatòria del batxillerat i difondre les velles i les noves creadores a la universitat i altres espais acadèmics. Fins ara, ja hi ha 3.100 signatures –entre estaments i ciutadania a títol individual– d’adhesió al manifest de l’entitat, per a la qual “el coneixement de la literatura és bàsic si volem un país més culte, lliure i humà”.
Paula Alba Rodríguez Fajardo | PROFESSORA I INTEGRANT DEL COL·LECTIU PERE QUART
“Si no eduquem en cultura, acabarem creant analfabets funcionals”
Quan et vas començar a interessar en la literatura catalana?
Va ser al batxillerat. Jo, que provinc d’un barri castellanoparlant obrer i sóc la tercera generació d’immigrants andalusos, sempre tenia desfici per llegir. Però, de cop i volta, gràcies a la meva professora de literatura, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Pere Quart i Montserrat Roig van aparèixer a la meva vida. Gràcies a aquests escriptors, vaig sentir moltes coses sobre la meva condició de dona o la meva identitat. Els límits de la sensibilitat es van eixamplar i això em va empènyer a estudiar Filologia Catalana a la universitat. Volia saber-ne més.
Què ens aporten aquestes autores?
Et fan integrar a la cultura i a la societat que t’envolta, a part d’interpel·lar-te en conceptes constituents com l’amor, la mort, la sexualitat o el desig de conèixer l’origen o la veritat.
Amb el procés de Bolonya i les reformes dels plans educatius, les humanitats han quedat arraconades?
Totalment; ja fa temps que passa. Al màster de Formació del Professorat que s’imparteix a la UAB, per exemple, hi ha una obsessió perquè se segueixi la metodologia de les Seqüències Didàctiques per Projectes, una planificació aparentment progressista, però que al capdavall té una visió utilitarista del coneixement.
Des de la docència, com podeu influir per canviar la situació?
Amb dues hores setmanals de Llengua Catalana i Literatura i una ràtio tan alta d’alumnes, el marge d’actuació és petit. No obstant això, entrem cada matí a l’aula amb la idea de transmetre i generar coneixements. De fet, qui més qui menys, tots els alumnes són curiosos i rebels, d’aquí que els puguem ajudar a construir les seves identitats i els seus valors.
Cal que el conjunt del sistema educatiu s’hi impliqui més?
Tothom hauria d’implicar-s’hi perquè, si no, hi haurà creadors –antics i novells– com Carles Hac Mor, Esther Xargay, Mireia Calafell, Miquel de Palol i un llarg etcètera que no es coneixeran. Cal, doncs, que l’escola integri la literatura a la base del currículum educatiu i, mentrestant, l’apropi a les aules. D’idees, no en falten: podem elaborar plans lectors, obrir les biblioteques dels centres a recitals o lectures literàries, utilitzar les noves tecnologies per dialogar amb els autors… El repte és que la societat s’adoni que, si no formem en cultura, acabarem creant analfabets funcionals.
