Cada any, l’explotació minera a cel obert ubicada al bosc alemany de Hambach, a Renània del Nord, expulsa més de 100 milions de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera en el procés de cremar el lignit de carbó que s’extreu del subsòl per a produir energia. La multinacional Rheinisch-Westfälisches Elektrizitätswerk AG (RWE) té permís per extraure carbó fins a l’any 2045 i és la principal emissora de diòxid de carboni a Europa. Des de l’any 1978, moment en què va esdevenir propietària del territori on se situa el bosc, treballa en el “forat més gran d’Europa”. En acabar les extraccions, la mina deixarà un enorme buit de 400 metres de profunditat, on l’empresa té la intenció de fer-hi un llac que trigarà 60 anys a omplir-se i que servirà d’atracció turística. De fet, ja existeix una terrassa que mira a la mina, anomenada Terra Nova, per veure l’evolució del projecte amb gandules i para-sols.
Cada any, l’explotació minera expulsa més de 100 milions de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera en el procés de cremar el lignit de carbó que s’extreu del subsòl per a produir energia
L’explotació minera a la regió ha provocat elevats nivells de radiació i ha fet descendir el nivell de l’aigua subterrània fins a 500 metres per evitar la inundació de les instal·lacions. Prop de 55.000 persones que vivien als territoris annexos a la mina han sigut desplaçades. Els pobles han sigut esborrats del mapa i les seves habitants han anat a viure a nous municipis aixecats a semblança dels originals. Per poder construir la mina, els boscos de la zona han estat desforestats.
L’any 2012, durant el festival Wald Statt Kohle! (Boscos en lloc de carbó) un nombrós grup d’activistes va decidir ocupar el bosc per a plantar cara a la multinacional RWE i intentar paralitzar l’avenç de la mina i frenar la desforestació. Des de llavors, activistes d’arreu del món hi viuen de forma pràcticament permanent per a defensar-lo de totes les maneres possibles. D’altres s’apropen a Hambach per a passar-hi una temporada, passejar o a portar-los menjar. Dins del calendari de mobilitzacions, aquest dilluns 10 d’abril ha començat l’Skillsharing camp a Hambach, una trobada anual amb una durada d’una setmana amb tallers, xerrades, activitats i accions on tothom és convidat a participar i aprendre.
La resistència a Hambach
Les tècniques per a defensar el bosc també són diverses i van des de la denúncia a l’acció directa. Una de les primeres accions que es van dur a terme per a la seva defensa va ser la construcció de plataformes als arbres. Normalment s’utilitzen arbres caiguts dels monocultius, que solen ser pins, un tipus d’arbre que triga molt a trencar-se. “Està a uns 16 metres d’alçada, és molt petita, ampla i llarga com aquest matalàs”, explica Micu assenyalant el llit on s’ajeu, tot parlant des de la cabana on va viure durant set mesos. Altres cases-arbre tenen dos pisos d’alçada, però totes s’agrupen en diversos indrets amagats al bosc.
Una de les accions que emprenen es coneix com ‘treespiking’: consisteix a clavar grans claus als arbres de manera que quan els intenten talar es bloquegi la motoserra
“Durant quatre d’aquests mesos hi va haver molta repressió al bosc: vigilància policial constant, sobretot a la meva casa arbre perquè estava situada estratègicament en un dels camins d’entrada”, comenta Micu. La cabana que va construir encara existeix, però la policia va tirar a terra la construcció que s’aixecava al costat en forma de trípode, una posició de resistència connectada per un pont elevat pel qual es podia arribar al capdamunt i fer inutilitzable aquella via en cas de desallotjament.
D’altres accions consisteixen en les passejades multitudinàries, com les que se celebren un cop al mes i que apleguen a un centenar de persones que visiten el que queda de bosc i poden conèixer de primera mà l’explotació minera que s’està duent a terme, en molts casos, a pocs quilòmetres de casa seva. “Costa temps i esforç fer-hi alguna cosa. Tenim una vida molt còmoda i és més fàcil deixar-ho de banda i seguir el teu dia a dia”, reflexiona un home d’una ciutat propera que ha decidit unir-se a la passejada. “Saps que la selva de Brasil està sent destruïda i a vegades signes peticions en contra, però també hi ha el bosc aquí a Alemanya i l’hem de protegir”.
“Saps que la selva de Brasil està sent destruïda i a vegades signes peticions en contra, però també hi ha el bosc aquí a Alemanya i l’hem de protegir”, comenta un veí de la zona
També es construeixen barricades als camins que porten al bosc, es duen a terme sabotatges contra la maquinària minera o les infraestructures de transport del carbó per intentar aturar el funcionament ininterromput de la mina. Una de les accions que emprenen es coneix com treespiking: consisteix a clavar grans claus als arbres de manera que quan els intenten talar es bloquegi la motoserra. Tota ajuda és poca, ja que la part que queda de bosc és cada dia més petita: RWE té previst acabar la tala l’any 2018 i només queda un 7% del bosc mil·lenari original, que s’estenia per unes 5.500 hectàrees aproximadament.
Escalada de resistència i repressió
La repressió a les activistes no ha deixat d’incrementar des d’inici del conflicte. Micu explica com la policia espera en silenci al peu de les cases arbres o patrulla amb gossos o en furgonetes els camins dels boscos, intentant detenir i identificar les activistes. Ell ha estat arrestat fins a sis vegades en diferents bloquejos a la mina. L’últim cop va passar tres mesos a presó. El gener passat, un activista va ser detingut després d’haver sigut atropellat per un vehicle tot terreny de l’empresa de seguretat privada contractada per RWE. Dues persones de l’estat espanyol i una alemanya van ser detingudes i empresonades durant tres setmanes el passat desembre, mentre altres activistes tenen processos oberts.
Caminant pel bosc, es poden trobar arbres talats on encara queden les restes del que va ser una casa construïda per defensar-los. Hi ha hagut diversos desallotjaments al bosc des de les primeres cases-arbre –un d’ells, que va durar quatre dies, va suposar la resistència més llarga ocorreguda a Alemanya- però al cap de poc es tornen a construir de noves i tornen les habitants al bosc. Les barricades i estructures de defensa també són destruïdes constantment i es tornen a aixecar dia a dia tot i la vigilància.
El campament que dóna suport a la resistència, el Meadow, a tocar del bosc, també ha patit els escorcolls sobtats i la destrucció d’instal·lacions, com ara els lavabos. Es troba en un terreny que el propietari, afí a la resistència, va cedir als ocupants. S’hi troben diverses construccions d’ús comú aixecades amb fang i fusta, caravanes per dormir-hi, un molí de vent i plaques solars. La continuïtat del campament perilla amb una causa en marxa des de fa anys contra el fet que hi hagi gent habitant-lo.
El futur del bosc
“Hi ha arbres que tenen segles i segles, i els talaran per treure carbó una sola vegada”, explica Manuel Carrasco, membre del partit Verd alemany. I afegeix que “el que és interessant és que el carbó que extreuen d’aquí després l’han de barrejar amb un altre carbó que extreuen del nord i posar-li oli perquè, si no, no crema, i resulta que al final només dóna un 5% de rendiment. No és sostenible per una raó ecològica, però tampoc és sostenible des d’un punt de vista econòmic. Hi ha milers de raons contra la mina, però la tiren endavant com a demostració de força”.
Tot i l’envergadura de la multinacional RWE, aquesta té números per a fer fallida econòmica, segons publicava en un informe el passat juliol el diari alemany ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’
Tot i l’envergadura de la multinacional RWE, aquesta té números per a fer fallida econòmica, segons publicava en un informe el passat juliol el diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung. La segona empresa energètica alemanya ja va haver de tancar les seves plantes nuclears després de l’accident de Fukushima el 2011 i, des d’aleshores, és la combustió de carbó la que proveeix un 44% de l’energia a Alemanya, essent el lignit el fòssil que produeix més diòxid de carboni en la seva combustió. De cara al 2030, el país s’enfronta al seu compromís de reducció d’emissions en el sector energètic fins a la meitat del nivell actual. Sembla clar que només serà possible abandonant els combustibles fòssils i substituint-los per energia renovable, tot i que no hi ha mesures concretes sobre la taula per dur-ho a terme. “Hi ha un gran lobby del carbó i no es fa tanta inversió en energies alternatives com caldria”, explica Manuel Carrasco.
Més enllà dels compromisos polítics i les pressions corporatives, les activistes de Hambach fa temps que van prendre la decisió de passar a l’acció. Com apunta Micu: “la resistència està allà per fer saber a la gent que si no estàs d’acord, sempre hi ha una manera de fer alguna cosa al respecte”.
