Un any més –i ja en duem onze–, ens vam retrobar a l’Ateneu Popular de 9 Barris per celebrar que el projecte de la Directa continua creixent, en edat i també en capital humà. Un bon exemple és l’assemblea general de la cooperativa que vam celebrar al matí, en què les subscriptores que han fet el pas de fer-se sòcies van poder decidir si aprovaven el funcionament dels últims mesos de 2016 i els objectius pel 2017. Van retre comptes els consells rector, social i periodístic i es van presentar les comissions de cures, de comunicació i d’investigació. A més, vam rebre comentaris i felicitacions de les sòcies, un fet que sempre ens carrega d’energia per continuar tirant endavant la nostra tasca.
Tot seguit, vam dinar un àpat cuinat per l’Ateneu, en què no va faltar el pastís per celebrar l’efemèride. La jornada maratoniana va seguir, a les set de la tarda, amb el #DebatsDirecta: Repensem una cultura per a totes. Les ponents, Mar Estrela, Pep Tarradas, Anna Cerdà i Rubén Ramos, van explicar diferents models de gestió cultural partint de les seves experiències. El debat va ser enregistrat per les companyes d’audiovisuals i el difondrem durant els propers dies. A continuació, van començar les actuacions musicals amb Sílvia Tomàs Trio, que va omplir l’espai del bar de l’Ateneu. El va seguir el plat estrella, Fermin Muguruza & Chalart58, ja al teatre, amb el cartell d’entrades esgotades. Al cap de pocs minuts, petites i grans van vibrar al ritme del darrer treball que Muguruza ha enregistrat amb el productor de dub Chalart58. No hi van faltar clàssics del cantant basc com “Dub manifest” o “La línea de frente”. L’actuació musical es va completar amb la pintura en directe de Quim Moya.
Després, va arribar el torn de Funkystep & The Sey Sisters, un grup que va sorprendre més d’una oient per l’energia que transmetien les germanes Sey acompanyades de la banda de funk. Les PD Sabotage van tancar la nit amb els millors hits. En definitiva, una gran vetllada per retrobar-nos i celebrar plegades que la Directa és periodisme per la transformació social, però també, un cop l’any, celebració i disbauxa.
____________________
Més que mil paraules
En una escola dels campaments de refugiats sahrauís es llegeix: “L’educació dels xiquets com la dels herois”. A sota, una jove sahrauí que estudia al País Basc gràcies a la solidaritat internacional. El poble sahrauí ha optat per l’educació com a eina de resistència i, en pocs anys, ha assolit un dels nivells d’alfabetització més alts del món àrab.
*Article publicat al número 430 de la Directa
