L’any 2013, concretament el 17 de juny, es congregaren davant de l’estació de tren d’Alacant un miler de persones per protestar contra la inauguració de la línia d’alta velocitat Alacant-Madrid. Les participants volien manifestar-se davant de les autoritats que assistiren a l’acte inaugural, amb la presència del llavors príncep i ara monarca Felip VI, Mariano Rajoy, o el llavors president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, entre d’altres. Tot i que durant la protesta va haver-hi aldarulls, els agents de la Policia Nacional espanyola, que feien de contingent de les manifestants, no van realitzar cap identificació.
Tres dies després de la protesta, set persones van ser detingudes a les seues llars, acusades per lesions a un agent i per danys materials als vehicles policials
Tres dies després, set persones van ser detingudes a les seues llars, acusades per lesions a un agent i per danys materials als vehicles policials. “Dies després de la concentració em va arribar la remor que estaven detenint companys, un d’ells molt proper a mi”, comenta Fran, un dels encausats pendents de judici. “Em vaig quedar a casa per difondre-ho i, mentrestant, la meua parella va agafar el cotxe per anar a comissaria a assabentar-se de més. Llavors, un cotxe de policia encobert li va barrar el pas i van baixar dues agents que començaren a preguntar-li pel meu parador. Sabien molt de nosaltres, fins i tot que jo ja no vivia amb els meus pares, sinó a sa casa. Finalment una agent va seure dins del seu cotxe i la va obligar a conduir fins on jo estava”.
Quasi al mateix temps, més de trenta persones van rebre un expedient sancionador per haver “infringit la Llei Orgànica sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana”, és a dir, per –suposadament– haver participat en la concentració i haver provocat desordres públics. D’entre totes les persones multades, moltes no hi eren aquell dia a la concentració i van poder demostrar les seues coartades, pel que finalment van decidir arxivar totes les multes. “Amb això, la seua credibilitat es va veure afectada”, destaca l’encausat, “perquè els mateixos números de placa dels policies que, suposadament, havien identificat aquelles persones per multar-les són els mateixos que, suposadament, ens van identificar a nosaltres per judicialitzar-nos per delictes més greus i allà no va haver-hi identificacions reals, no sabien qui estava i qui no”.
L’actuació policial d’aquell dia va ser polèmica. Un vídeo va deixar enregistrat com un agent de la Unitat de Prevenció i Reacció (UPR), després d’agredir un regidor d’Esquerra Unida –perquè aquest li demanava que s’identificara–, s’arrenca el número de placa per evitar ser identificat. Les persones que van participar de la protesta denunciàven també la presència d’agents de paisà: “dues de les persones que estaven provocant l’exaltació entre les manifestants eren agents encoberts, infiltrats per armar gresca, i [a un vídeo] s’aprecia com es posen a espitjar i agredir a les manifestants que es van rebel·lar contra un dels agents”
Ara, les set persones encausades s’hauran d’enfrontar a un judici els propers 10 i 11 de maig en el Jutjat Penal número 2 d’Alacant, amb petició de presó per part del Ministeri Fiscal i de l’acusació particular. La vista oral durarà dos dies, ja que el procés d’instrucció ha durat quatre anys i s’adjunten més de mil fulles a la causa, “una barbaritat per als fets que realment van ocórrer”, assenyala Fran. Fa tres mesos es va crear la plataforma de suport Los Siete del AVE, promoguda per diversos col·lectius alacantins, amb la finalitat de demanar l’absolució de les encausades per considerar-ho una acusació injusta. Per la causa que comporta les lesions a un agent es demanen de 3 a 4 anys de presó, mentre que per la causa que comporta danys materials pel llançament de graveta als furgons, les encausades s’enfrontarien a una pena d’uns 2 anys de presó.
‘Caça de bruixes’ cap a l’esquerra
Tant les set encausades com gran part de les més de trenta multades són persones que pertanyen a moviments socials o sindicals de l’esquerra alacantina i d’altres municipis propers, com ara Elx. “Estem segures que van tirar de llistes negres que tenen a la comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP) d’Alacant per enviar les multes i encausar-nos perquè, sense haver-nos identificat aquell dia, ho sabien tot i més sobre nosaltres”, apunta Fran.
“Ha estat una manera de criminalitzar la gent que participa en els moviments socials d’Alacant”, ja que les encausades són conegudes per participar en diversos espais alternatius
De fet, en la descripció d’alguns dels expedients sancionadors –demostrats falsos– es feia una clara menció a la vindicació política o sindical de l’afectada. “També ha estat una manera de criminalitzar la gent que participa en els moviments socials d’Alacant”, ja que les encausades són conegudes per ser activistes o participar en diversos espais alternatius a la ciutat i a altres municipis. “Potser hem estat identificats en moltes altres històries com, per exemple, l’ocupació que vam fer fa cinc anys a la seu de Bankia per protestar pels desnonaments, però no en aquell moment”, matisa l’encausat.
Fran, com tantes altres acusades, afirma que al CNP sols li interessava agafar possibles culpables. Per un costat, “per poder dir, davant d’autoritats superiors, que tenien els responsables dels altercats que ells mateixos van provocar” i, per l’altre, “perquè apareguera als diaris que la protesta o reacció popular té una conseqüència. Sols els interessava recobrar l’autoritat davant la societat, encara que per això hagen caigut en fer acusacions falses i desproporcionades a tall de venjança”.
Una inauguració impopular
Han passat quasi quatre anys des d’aquella protesta als carrers d’Alacant i, avui dia, encara es manté vigent la causa. La concentració va ser convocada per mostrar un rebuig popular cap a una infraestructura centralista i desvertebradora, ja que molts pobles per on passaven els rodalies de Renfe es van quedar sense parada, com els que hi eren al recorregut Alacant-La Encina. Tot això sumat a l’abandonament del servei de rodalies que ofereix l’operadora pública, a la falta d’inversió en les línies que van a Oriola, Elx o Crevillent i a la falta d’infraestructures que connecten Alacant amb la resta de ciutats capital del País Valencià, qüestió que encara no s’ha solucionat. D’altra banda, també es va denunciar la despesa ingent que havia suposat una construcció ferroviària d’alta velocitat, amb una inversió d’uns 2.000 milions d’euros per connectar la ciutat alacantina amb Madrid que –segons les promotores de l’obra– estalviava 50 minuts del trajecte habitual.
La protesta va congregar a més d’un miler de persones de diverses organitzacions de la ciutat i d’altres municipis davant de l’estació de tren Alacant Terminal, a l’avinguda Salamanca. Per a l’ocasió hi havien desplegats més de vint furgons de cossos antiavalots, sumats a les forces de seguretat i als agents del CNP. Els crits i consignes de les manifestants, concentrades a la porta i amb un cordó policial al capdavant, no deixaren que les representants polítiques nouvingudes pogueren inaugurar la línia amb tranquil·litat i en un ambient de celebració, tal com esperaven, i van abandonar la ciutat en cotxe abans de l’hora marcada.
