Veig “Els llibres no fan olor” de Jordi Puntí i hi afegeixo “els lectors podem llegir drets al Tram sense problemes, no cal que ens cediu cap seient”, mentre sospiro per una campanya que finalment ens mostri els llibres com el que realment són, sense floritures publicitàries construïdes a base de llocs comuns i sensacions pretesament agradables, que igual podrien servir per vendre un cotxe (quina bona olor que fan els acabats de comprar) com per a conscienciar de civisme a la població (quin gran lloc seria aquest món amb transport públic amb seient per a tothom fins i tot en hora punta).
Sospiro per una campanya que finalment ens mostri els llibres com el que realment són, sense floritures publicitàries construïdes a base de llocs comuns i sensacions pretesament agradables
Cada cop que proposen des de dalt una nova campanya de lectura, ens deixen als que normalment belluguem llibres preguntant-nos per què sempre opten per l’argument afectat, pel lloc comú, en comptes d’optar per tractar els llibres com el que són realment. Perquè hi ha veritats indiscutibles relacionades amb el fet de llegir; per exemple: hi ha llibres que es fan avorridíssims ja sigui pel tema, per l’estil o simplement pel moment en què els has agafat. Quan passa això, l’únic que cal fer és tancar-los i deixar-los per a un altre dia o regalar-los a algú que pensis que sí que podrien agradar-li o portar-los a una llibreria Re-read o al Mercat de Sant Antoni. O llençar-los al contenidor blau, per què no? Una altra veritat: si li dónes a un nen un llibre que li agradi, es quedarà tot tranquil fullejant-lo i si li llegeixes en veu alta, t’escoltarà; si el poses davant la tele, es quedarà tranquil igual, però el més probable és que et faci callar si obres la boca. Una altra: els lectors no ens reconeixem a primera vista, però a vegades, si per casualitat sabem què llegeix un altre, som capaços d’emetre els judicis més precipitats sobre el que deduïm que podria ser la seva ideologia, els seus gustos i fins i tot la seva manera de ser; ho comentem entre nosaltres i ens pixem de riure o ens n’enamorem perdudament i voldríem passar-nos la tarda parlant amb ell. Així que som millors persones per llegir? Ni parlar-ne, però sí que tenim molts arguments i molt més documentats per enaltir qui pensem que paga la pena i per criticar salvatgement qui no, i ho passem bomba fent-ho, tot i no tenir ni un bocí de raó. Què passa quan llegim d’adolescents? Doncs que als 12, 13, 14 anys, les úniques referències que tenim a mà són els pares i els col·legues, que segurament saben tan poques coses com nosaltres; en els llibres en canvi ho trobem tot: llegir és de les poques maneres d’aprendre coses des de diferents punts de vista. I què fem davant un idiota que ha arribat a ser poderós? Li regalem llibres? No seria molt millor quedar-nos-els i llegir-los nosaltres per a fer que mai més un idiota com ell arribi a tenir cap poder?
Un bon missatge, clar i directe, sense bajanades i sense cap intenció de disfressar una cosa per tal de vendre-la seria: si creus que no t’interessa llegir és perquè tu mateix no t’interesses
Així que prou ja de campanyes de venedors de fum: són cares i no funcionen; jo no conec ningú que anés a comprar compreses per saber quina olor feien els núvols, com no coneixeré mai ningú que es compri tres llibres en comptes de comprar-se un bitllet d’avió si el que vol és viatjar. El que una bona campanya hauria de dir és que als llibres hi és tot i ja hi som tots. Si se t’ha mort el pare o el fill, si t’ha tocat viure una crisi nacional, si has hagut de fugir del teu país perquè hi havia una guerra, si has arribat a Barcelona del poble per estudiar i et trobes sola… Tot això que potser et passa ja li ha passat a algú que ho ha sabut explicar bé. I si res d’això t’ha de passar, potser després de llegir-ho entens millor qui ho ha viscut.
Un bon missatge, clar i directe, sense bajanades i sense cap intenció de disfressar una cosa per tal de vendre-la seria: si creus que no t’interessa llegir és perquè tu mateix no t’interesses. I mai no t’interessaràs perquè sense llegir, mai no t’arribaràs a conèixer.
