En els seus orígens, datats fa més de 4.000 anys, el troc va aparèixer com una necessitat imperiosa de les persones per accedir a aquells productes o serveis que elles mateixes no podien procurar-se. Llavors, va sorgir l’economia, basada en les xarxes de confiança i en la rutina d’aquests intercanvis, que posteriorment es va desenvolupar amb monedes o patrons de taxació comuns. Es van emprar unitats de valor que havien de complir amb tres requisits: durabilitat, escassetat i lleugeresa. Van sorgir alguns recursos naturals com a unitats de valor, tals com el cacau o la sal, però també van començar a utilitzar-se alguns metalls preciosos com l’or, la plata, el bronze i les joies, que, sense ser comestibles ni estrictament necessaris, complien millor l’exigència d’aquests tres requisits. Es van començar a intercanviar per qualsevol producte o servei i es van utilitzar per fixar el preu de les coses (per aquest motiu se’ls anomena metalls preciosos).
Aquests patrons d’intercanvi es van anar modificant per millorar la seva eficiència, fet que, en última instància, va propiciar el sorgiment d’unes institucions que controlaven aquest patró i l’emissió de monedes. El darrer estadi d’aquesta evolució és una economia financera en què la riquesa són les monedes en lloc dels recursos disponibles. D’aquesta manera, aquella sobirania econòmica que ostentava cada persona al principi –que li permetia establir el valor de les coses per si mateixa i, més tard, havia permès fabricar trossos d’or– s’acaba traspassant als òrgans de poder. Així doncs, es permet que aquests nous organismes econòmics influeixin de manera decisiva en l’economia, ja que són els encarregats d’establir l’ús obligatori de determinades monedes i de dictar lleis que poden ser aplicades mitjançant mecanismes institucionals de coerció a l’hora de restringir l’emissió de moneda a les persones.
Monedes alternatives i complementàries
Les monedes socials sorgeixen com a sistemes econòmics alternatius amb l’objectiu de retornar la sobirania econòmica a la ciutadania intentant crear un sistema econòmic que superi el capitalisme, però que aprofiti els avantatges del seu sistema comptable. És per això que els seus elements configuratius són similars als de qualsevol economia. El principal, satisfer les necessitats de les seves integrants amb l’ús de la riquesa real disponible en un grup determinat. Amb un afegit, però: evidenciar la rellevància que té el factor de la confiança i la voluntarietat en el funcionament de la moneda alternativa, en oposició a l’obligatorietat de la moneda oficial imposada per les institucions estatals, continentals o planetàries. Aquesta confiança, per extensió, reforça la necessitat de transparència en el sistema econòmic.
Xarxes territorials formades per activistes o bé ajuntaments impulsen l’emissió i el funcionament de monedes socials alternatives o complementàries
Actualment, coexisteixen diversos tipus de monedes socials, que atenen aspectes fonamentals com qui gestiona la moneda i pren les decisions estratègiques, qui la utilitza i qui la implementa i controla. D’una banda, trobem les monedes complementàries, creades de dalt abaix i implementades i gestionades per l’administració. De l’altra, sorgeixen les monedes alternatives, que creixen de baix a dalt. Estan creades i gestionades per la base de la població, a través dels moviments socials, i és l’assemblea qui les gestiona i pren les decisions estratègiques. Avui dia, existeixen 372 xarxes locals escampades per tot el territori (incloent-hi els bancs del temps). Totes elles han sorgit entre els anys 2008 i 2017, coincidint amb la crisi social i financera d’aquest període, i s’han caracteritzat per tenir un fort component social. “Les persones que formen part d’aquestes xarxes posseeixen uns forts valors pro socials, d’obertura al canvi i d’ecologia, entre altres”, afirma August Corrons, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a la seva tesi Anàlisi de la influència dels valors i les actituds en el procés d’adopció de xarxes virtuals d’intercanvi no monetari.
Durant la FESC 2016, es van intercanviar 100.000 unitats monetàries d’ecosols
A escala bioregional, també existeixen metaxarxes que articulen l’intercanvi entre les xarxes locals. A Catalunya, per exemple, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), promotora de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, té un pes important. En aquesta fira, que l’any passat va celebrar la seva cinquena edició, hi van assistir més de 19.000 persones i, durant un cap de setmana, s’hi van intercanviar més de 100.000 unitats monetàries d’ecosols. Al País Valencià, existeix la Xarxa de Xarxes d’Intercanvi Valencianes (XXIV), que, a més de coordinar els mercats de les diferents xarxes, garanteix que aquestes compleixin les normes de funcionament i els principis bàsics de la cooperació, l’ecologia, la justícia social i la proximitat.
Cap a on caminen les monedes socials?
El futur d’aquestes monedes és enlaire. D’una banda, es troben en la tessitura de col·laborar o no amb l’administració, tenint en compte l’interès creixent que estan mostrant alguns ajuntaments per aquest tipus d’economia. Com a exemple, trobem el cas innovador de la Turuta, xarxa creada l’any 2009 a Vilanova i la Geltrú (Barcelona). Hi participen prop de 370 sòcies i compta amb l’Ajuntament com un més dels seus usuaris. Així, de resultes d’un conveni entre ambdues parts, les usuàries de la xarxa poden pagar algunes taxes municipals en moneda social (paradetes als mercats i tinença d’animals, entre altres). Toni i Carmen, cofundadors de la xarxa, afirmen: “Estem molt orgullosos del moment en què ens trobem, ja que deixem que l’Ajuntament hi participi, però la gestió de la xarxa la portem nosaltres. El que és realment important per a nosaltres és trobar solucions que responguin a la nova realitat social que vivim”.
Dins el marc de les monedes complementàries, trobem projectes creats des de les administracions. Un exemple és la Grama, la moneda local de Santa Coloma de Gramenet. Impulsada per l’Ajuntament, aquesta moneda pretén ajudar a dinamitzar el comerç local, a més d’afavorir les relacions veïnals. Es tracta d’un projecte pioner, que ha estat capaç de superar els obstacles legals que suposa la generació d’una moneda social que pugui ser acceptada en l’àmbit institucional i que superi el buit legal al voltant d’aquestes monedes, el seu principal escull. La Grama deixa una via oberta als altres municipis que es proposin instaurar aquest tipus d’economia.
La Xarxa de Xarxes d’Intercanvi Valencianes supervisa els principis bàsics
Però l’impuls obrat des dels consistoris ha obert un debat. Moltes activistes que formen part de xarxes de monedes alternatives no veuen clara la col·laboració amb les institucions. Altres usuàries consideren que això pot obrir vies positives de col·laboració entre la població i les administracions. El que sembla clar és que cada vegada sentirem a parlar del tema més sovint i que caldrà prendre un posicionament. En algunes grans ciutats que gaudeixen d’una organització social important a nivell de barri, com Barcelona o Madrid, s’estudia si les monedes alternatives serien viables en aquest context. Potser haurem d’esperar que hi apareguin monedes complementàries? A Catalunya, ja hi ha una iniciativa en aquest sentit, anomenada Eurocat. És qüestió que cadascú esculli lliurement fins a quin grau vol desenvolupar la seva sobirania econòmica. Les diferents opcions ja són una realitat.
Les monedes socials del planeta es troben a Barcelona
Al voltant de 300 expertes han participat a la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries, organitzada per la UOC del 10 al 14 de maig de 2017 al Parc Tecnològic Nou Barris de Barcelona. Anteriorment, s’havien convocat edicions d’aquest esdeveniment a França, Holanda i el Brasil. L’any vinent, la cita serà al Japó.
La trobada va comptar amb tallers oberts al públic i un mercat d’intercanvi d’aliments i altres productes que es podien adquirir mitjançant moneda social. S’hi van trobar una quarantena de xarxes d’intercanvi provinents d’arreu del territori, així com membres i col·laboradores de la Research Association on Monetary Innovation and Community and Complementary Currency Systems (RAMICS), de l’International Journal of Community Currency Research (IJCCR), de l’Institut de la Moneda Social (IMS), de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) o de la Sustainability School.
Les assistents van debatre sobre l’impacte, la contribució a la diversitat econòmica, la cohesió social, la participació democràtica i la sostenibilitat mediambiental de les diverses monedes socials (alternatives i complementàries) que han sorgit els últims anys arreu del planeta.
En el marc de la convenció, també es va analitzar el resultat de les monedes socials implementades a diferents llocs del món. Destaquen projectes com el Movement Sol de França, en què participen prop de 30.000 ciutadanes repartides en 2.600 xarxes d’intercanvi. També es van presentar projectes més consolidats a l’Amèrica Llatina, sobretot en comunitats indígenes, com en el cas de Chiapas, a Mèxic. L’antropòloga social Maria Eugenia Santana, que fa més de 30 anys que, des d’aquell indret, treballa en l’àmbit de l’economia solidària, afirma: “Les monedes socials són part d’un moviment alternatiu i solidari per afavorir canvis socials. Estem aquí reunides per celebrar el canvi social i ens adonem que, en aquest entorn, no estem soles i que, encara que sigui lentament, avancem”.
Article publicat al número 432 de la ‘Directa’
