Nou mil metres d’asfalt entre dos pobles costaners separats per nou quilòmetres, que costaran 42 milions d’euros, són el resultat de la votació que es va dur a terme al Consell de Mallorca el passat dijous, 6 de juliol. El projecte de desdoblament de la carretera entre Llucmajor i Campos ha estat aprovat per unanimitat al plenari de l’òrgan insular, tot i que no ha passat pel tràmit d’exposició pública ni de debat, i tant sols per una comissió informativa, segons que denuncia l’entitat ecologista Terraferida. La via, amb el traçat tal com està projectat, ocuparà una amplitud mitjana de 43 metres, aproximadament, segons les xifres que ha fet públiques el diari Última Hora i que contradiuen al mateix govern de coalició (PSIB, MÉS i Podem), el qual assegurava que l’impacte es veuria reduït considerablement en comparació amb el projecte presentat amb l’anterior govern insular del PP; finalment, segons les dades del rotatiu, la reducció d’amplada només hauria estat un metre. El gru ecologista Terraferida considera que no es pot parlar d’un “desdoblament” –terminologia utilitzada pel govern insular– ja que l’amplada prevista quintuplica l’actual.
El desdoblament d’aquesta via estava planificada pel govern insular (aleshores en mans del PP) des de l’any 2014, però fins ara no s’ha fet l’aprovació definitiva. Col·lectius com Terraferida han acusat l’actual govern de cometre un “frau” contra la ciutadania, ja que partits com MÉS, poc abans de les eleccions autonòmiques, titllaven l’obra de “barbaritat”. L’actual portaveu de la formació al consell, Joan Font, assegurava quan es va fer la primera aprovació l’any 2014, en unes declaracions que encara es poden trobar al web de MÉS per Mallorca, que el projecte “no té cap viabilitat econòmica i mediambiental”, “només beneficiarà les grans superfícies” i que “qui en pagarà les conseqüències serà el petit comerç de les poblacions afectades”. Al punt 47 del programa electoral de la coalició al Consell de Mallorca, s’assegurava que MÉS treballaria per “suprimir les autopistes camuflades de desdoblaments”. Per la seva banda, un corrent de Podem, anomenat Anticapitalistes Illes Balears, va impulsar el novembre de 2016 un manifest que qualificava l’obra de “depredador del territori” i criticava el seu mateix partit per donar-hi suport. El Grup d’Ornitologia Balear (GOB), al seu torn, ha qualificat l’aprovació de “vergonya” i acusa PSIB, MÉS i Podem de desenvolupar el mateix model expansionista de PP i Unió Mallorquina i d’avalar un projecte destructor.
El programa electoral de MÉS per Mallorca (una de les tres formacions que governen al consell) afirmava la intenció de “suprimir totes les autopistes camuflades de desdoblaments”
A banda de la decepció entre aquests col·lectius de defensa del territori, les dades totes dues entitats han posat damunt la taula mostren un escenari que es contradiu amb els diferents programes electorals dels partits que governen la institució, on el decreixement i la sostenibilitat tenien un paper important. Ben al contrari d’aquelles proclames, des de Terraferida s’adverteix de “l’impacte territorial enorme” ja que, segons que detalla en un comunicat, l’obra consumirà 35 hectàrees de terreny agrícola (entre conreus, garrigues i boscos), obligarà a arrencar més de 2.000 arbres fruiters (ametllers, garrovers i oliveres), farà expropiar 222 finques, afectarà diversos elements patrimonials (safareigos, barraques, la cova d’En Verdera…), generarà un augment del trànsit del 10%, s’extrauran 170.000 metres cúbics de terra fèrtil (tal com està exposat en el projecte posat a exposició pública l’any 2014) i suposarà l’increment de la pressió constructora sobre el Llevant i el Migjorn mallorquí. Tot, segons el col·lectiu ecologista, per guanyar 1 minut i 48 segons respecte al temps que ara es tarda ara a recórrer la distància (ja que la velocitat passarà dels 80 km/hora actuals a 110 km/hora).
La reducció de la sinistralitat és un dels principals arguments esgrimits des del tripartit d’esquerres pel canvi de postura respecte a l’autovia, però el col·lectiu Terraferida el rebat afirmant que, des que es van practicar una sèrie de modificacions a l’actual traçat, l’any 2015, ja no s’hi ha produït cap accident mortal ni greu.
