Set autores firmen el reportatge d’obertura de la Directa 436. Expliquen com diverses platges, illots i zones humides del litoral dels Països Catalans conserven la biodiversitat i han evitat ser devorades per la febre del ciment i el turisme a conseqüència de les lluites del moviment ecologista i veïnal. Fem un repàs per diferents territoris i parlem amb gent que ha dedicat la seva vida a preservar-los.
A la secció Miralls, Irene Jaume entrevista Margalida Ramis. Nascuda a Sa Pobla l’any 1976, és la portaveu del Grup d’Ornitologia Balear (GOB), el col·lectiu ecologista de Mallorca on fa una dècada que fa feina. Va arribar-hi després de passar pel Grup d’Investigació Sostenibilitat i Territori de la UIB (GIST) i d’haver fundat Enginyers Sense Fronteres a les Illes. Ens trobam amb ella a cala Morlanda, al llevant mallorquí, un diumenge de juliol. Recentment, va participar al curs ‘Economia i ecologia política del turisme’ organitzat a Palma per la cooperativa La Hidra, l’associació Alba Sud i el mateix GOB.
Partint del procés de producció de l’escultura d’un burro de la Sagrada Família a partir d’un animal viu, Ignazio Aiestaran, professor de filosofia de la Universitat del País Basc, reconstrueix el rastre dels múltiples treballs i esforços col·lectius que hi ha amagats tant rere les grans obres de la història de l’art com en les possibilitats de la classe treballadora per accedir-hi i conèixer-les. També a la secció d’opinió, trobem un article de Yolanda García Henarejos, membre de l’Associació Las Kellys Benidorm- Marina Baixa. Coincidint amb la negociació del Conveni d’Hostaleria de la Costa Blanca a Benidorm, s’acosta el primer aniversari de l’esclat de la lluita de les cambreres dels hotels. L’autora argumenta per què rebutgen l’acord signat per la UGT i explica els pilars de la seva organització com a dones treballadores.
En moltes cultures del món, la gent amb menys recursos tenia el dret d’entrar al camp després de la collita per recollir les espigues –les restes que quedaven al terra. A la secció Cruïlla expliquem com iniciatives socials com Espigoladors, Pont Alimentari o Nyamnyam recuperen pràctiques tradicionals i processos creatius amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari.
Obrint la secció Roda el món, Clara F. Galeano ens apropa a Chagos, un arxipèlag localitzat a l’oceà Índic, a mig camí entre Indonèsia i Madagascar. Expulsada fa 50 anys d’aquest arxipèlag sota mandat del Regne Unit per fer-hi una base militar dels Estats Units, la població chagosiana lluita pel reconeixement dels seus drets mentre malviu en una ciutat dormitori del sud de Londres. Tot seguit, Marc Español explica com el govern de Netanyahu impulsa diverses lleis que pretenen dificultar la feina de les organitzacions d’esquerres del país. Per últim, trobem l’anàlisi d’Amy Goodman i Denis Moynihan, conductora i cofundador de Democracy Now!, respectivament. Expliquen com Kris Kobach, un dels homes de Trump, encapçala una comissió destinada a treure votants del padró, una reducció que beneficiaria el Partit Republicà.
A la secció Expressions, Aída Pallarès i Neus Molina firmen un reportatge titulat ‘La taquilla teatral i el mercantilisme cultural’: les companyies de teatre independents de Catalunya, cansades de negociar per les engrunes i treballar per amor a l’art, han creat El Col·lectiu per exigir un sistema més just a les sales. Ara, proposen canviar el taquillatge als teatres: del 60-40 al 70-30. Un (petit) pas per dignificar la feina… que no serà l’únic. A continuació, trobem el relat de M. Antònia Massanet sobre les teories del contracte social partint d’una cançó dels Amics de les arts que proclama “Heu vingut a robar-nos les dones”. A la secció de ressenyes trobem l’anàlisi d’Albert Alexandre del llibre Descolonitzar la ment, de Ngũgĩ wa Thiong’o; Cridarem foc, d’Ebri Knight, ressenyat per Xavier Puig; i Baby driver, d’Edgar Wright, ressenyat per Ignasi Franch.
Tancant la Directa 436, Àlex Romaguera entrevista Harrison Cuero, membre del Procés de Comunitats Negres. Cuero es reivindica com a fill del Pacífic (Colòmbia), una regió que s’ha desenvolupat a través del riu, l’agricultura i una educació basada en l’oralitat, la gestualitat i la música. Explica com aquesta zona enclavada a l’oest colombià busca el seu destí davant d’una metròpoli que, a més d’invisibilitzar-la, sempre l’ha utilitzada en benefici propi; tant durant l’etapa esclavista del segle XVIII com ara, quan cedeix les seves terres a companyies que n’extreuen or, coltan i altres recursos naturals.
