Per segon any consecutiu, aquest dissabte se celebra la II Fira de les Merdes de Catalunya. La iniciativa reuneix una vintena d’entitats ecologistes i de defensa del territori sorgides per fer front a abocadors, macro granges o, simplement, per preservar la biodiversitat, com és el cas del Grup de Defensa del Ter, que s’encarrega de fer d’amfitriona d’aquesta segona trobada al municipi osonenc de Manlleu. Segons les seves impulsores, la II Fira de les Merdes de Catalunya pretén ser un pas endavant en el grau d’implicació i coordinació dels grups i persones participants, així com en l’enllaç i suport de les múltiples lluites en defensa de la natura i del territori.
La trobada de l’any passat es va celebrar al petit poble urgellenc de la Figuerosa i va reunir prop de 400 persones. Diferents col·lectius que patien agressions al seu territori i “se sentien com el cul de Catalunya” es van trobar per denunciar “la nocivitat d’unes formes de producció i vida cada vegada més insostenibles”. En aquesta primera trobada es va arribar a la conclusió que la contaminació no entenia de fronteres territorials. Així doncs, alguns conflictes que podien semblar estrictament locals, en realitat no ho eren, sinó que partien de la mateixa base: un model econòmic que prioritza el benefici econòmic privat enfront de l’interès comú.
La fira comptarà amb diverses activitats com ara un micro obert per explicar els diferents conflictes, una taula rodona sobre territoris ‘emmerdats’, dinar popular, una performance, i una actualització del “mapa de merdes”
Enguany, la fira comptarà amb diverses activitats com ara un micro obert per explicar els diferents conflictes, una taula rodona sobre territoris emmerdats, un dinar popular, una performance, i una actualització del gran mapa de les “merdes de Catalunya” que ja es va posar en marxa l’any passat, un concurs de vídeos editats per les diferents plataformes i una entrega de premis als territoris “més emmerdats”. A continuació, fem un repàs de la situació de l’estat de les lluites d’algunes de les plataformes que participaran a la trobada i la seva situació actual.
Arran de l’edició de la primera Fira de les Merdes, la Directa va recollir en un mapa interactiu fins a 276 lluites contra agressions al territori arreu dels Països Catalans.
Lluites en comú
ProuSal és un col·lectiu de persones, no vinculades a cap partit polític que, fartes de l’agressió ecològica dels abocaments de residus de sal comesa durant dècades al pla del Bages per l’empresa minera Iberpotash, es van unir amb l’objectiu d’acabar amb el desastre produït per l’acumulació il·legal de runam.
La Plataforma per la Qualitat de l’Aire aplega a més de 70 associacions veïnals, de defensa del transport públic, ecologistes, ciclistes, dels sectors de la salut i educatiu, així com persones a títol individual, que treballen per a fer efectiu el dret a respirar un aire net. La plataforma estarà present a la Fira de les Merdes d’enguany per explicar especialment el problema de l’ozó troposfèric o també anomenat “ozó dolent”, un contaminant que afecta les àrees rurals però es genera a les grans ciutats. Amb el lema “et sona l’ozó? El tens a casa”, el col·lectiu participarà en diferents activitats per tractar les causes i possibles solucions que s’estan aplicant amb resultats a altres ciutats europees, com les que reclama amb la Campanya Menys cotxes, menys salut.
La Plataforma Aturem el Polígon de Les Llosses s’oposa al projecte d’un nou polígon a la carretera de Les Llosses, que estaria situat als afores de Ripoll, un municipi que llueix metres i metres quadrats de naus buides, i de sòl industrial edificable. Al Baix Ripollès, menys del 10% del sòl és planer. Amb aquest relleu, es disposa de poques planes en els fons de les valls i cada vegada menys verdes, perquè bona part de la seva superfície ha patit la pressió urbanitzadora de les darreres dècades. Des de la plataforma es consideren les planes com un bé escàs, en regressió, i estratègic en la perspectiva d’un món rural viu. Per això, demanen la renaturalització de l’espai afectat, i reivindiquen altres usos del territori.
La plataforma Salvem la Pellingarda (una riera prop de Garrigàs, Alt Empordà) es va formar amb l’objectiu d’aturar la construcció d’una macro granja de porcs
VSF-Justícia Alimentària Global pretén canviar el sistema agroalimentari actual que, al ser intensiu i industrial, oprimeix i expulsa les comunitats rurals dels seus territoris, destrueix el medi ambient i perpetua la fam i la pobresa. L’entitat propugna que l’alimentació justa i saludable sigui un dret per a tothom. Per això, treballa per promoure un model de desenvolupament rural just a favor de la sobirania alimentària, i per generar en la societat una consciència crítica, justa i solidària com a principi per arribar a una transformació social. A més, a escala internacional, impulsa projectes de cooperació al desenvolupament a diferents països de centre i sud Amèrica i Àfrica.
La plataforma Salvem la Pellingarda (una riera prop de Garrigàs, Alt Empordà) es va formar amb l’objectiu d’aturar la construcció d’una macro granja de porcs. Després de presentar al·legacions i actes juntament amb Salvem l’Empordà de Purins, van aconseguir que l’ajuntament denegués el permís. Actualment, segueix amb la lluita contra la contaminació de les aigües i aqüífers, així com la manca de control sobre la gestió de les tales als boscos, que, segons denuncia, estan augmentant degut a l’augment del preu de la fusta.
La Xarxa per una nova cultura de l’aigua (XNCA) intenta explicar totes aquestes lluites en el context del canvi climàtic entès com una crisi econòmica, social i ambiental simultània. Els fets concrets que denuncia van des dels nitrats als aqüífers del Ter fins al retrocés del Delta de l’Ebre, des de la Muntanya de Sal de Sallent fins a l’especulació urbanística a les lleres del Llobregat i l’Anoia a Martorell. No només tenen en comú que afecten la “cultura de l’aigua” sinó que també es veuran molt agreujades com a resultat de les successives crisis provocades pel canvi climàtic.
Des del Baix Empordà, diverses entitats ecologistes com la plataforma Aigua Clara: SOS Empordanet, Gent pel Ter, la Plataforma Salvem Pals, l’Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN) o Stop MidCat, entre altres, mostraran algunes de les seves merdes: el “diuron” i altres pesticides prohibits des de fa anys que es troben als aqüífers juntament amb purins, els transgènics de blat de moro que es concentren a l’Empordà, l’ozó troposfèric que els arriba i les poques estacions que el mesuren, la granja de 83.000 pollastres a Solius – Santa Cristina d’Aro (La Selva), els 1.800 habitatges nous de les dunes de Pals, els 48 apartaments de luxe de cala s’Alguer envoltats de la Pineda d’en Gori –espai classificat com a Bé cultural d’interès nacional–, l’ampliació del Bulli de Ferran Adrià a Cala Montjoi (Alt Empordà), l’abocador industrial de Vacamorta (a Cruïlles) que els jutjats han ordenat buidar però que encara està desbordat, i el nou complex d’escombraries a pocs metres dels Clots de Sant Julià a Peratallada.
La plataforma Salvem els Plans de Conill està integrada principalment per habitants dels pobles agregats a Tàrrega i fa dos anys que lluita contra un abocador de purins que es vol construir a l’espai natural protegit dels Plans de Conill, en una comarca plena d’abocadors i saturada per la ramaderia industrial local, dominada per un dels tres gegants de l’agroindústria catalana. Entre moltes altres iniciatives, la plataforma va ser una de les impulsores de la primera Fira de les Merdes de Catalunya, celebrada l’any passat en un altre poble targarí.
GEPEC-Ecologistes de Catalunya treballa en diferents assumptes que afecten principalment les comarques tarragonines, com ara la implantació de centrals eòliques en espais naturals, el control de residus industrials (Nitricomax als Pallaresos, la demolició d’un cinema a Reus amb un tractament inadequat d’amiant, l’ampliació d’indústria química al Penedès…), la reivindicació d’aigua pel riu Siurana que és transvasada fora de la seva conca, el control de la cacera en espais protegits com el Delta de l’Ebre, les tales forestals en llocs com el Parc Natural dels Ports, l’obertura de pistes forestals i extractives en espais sensibles i d’interès natural i cultural com la Serra de Cardó, Pinell de Brai, Prat de Compte, l’Argentera, la protecció d’oliveres mil·lenàries, etcètera.
La Plataforma Lluçanès Viu va néixer fa tres anys davant la proliferació de macro granges i les conseqüències d’aquest fet: l’excés de purins i la greu contaminació del sòl i dels aqüífers en una zona declarada vulnerable
La Plataforma Lluçanès Viu va néixer fa tres anys davant la proliferació de macro granges i les conseqüències d’aquest fet: l’excés de purins i la greu contaminació del sòl i dels aqüífers en una zona declarada vulnerable. El Lluçanès és un territori amb menys de 8.000 habitants i una cabana porcina de 250.000 caps, l’aigua hi escasseja i sobren els nitrats. L’objectiu de la plataforma és la conservació del territori amb un estil de vida respectuós amb l’entorn i unes activitats econòmiques que tinguin aquest mateix caràcter.
I per últim, l’amfitrió: el Grup de Defensa del Ter (GDT) va néixer l’any 1989 amb l’objectiu de recuperar la vida i l’entorn de la conca del riu Ter. A partir de l’interès pel curs fluvial i de la preocupació per totes les problemàtiques que hi fan referència, el GDT ha ampliat l’àmbit de la seva actuació a multitud de combats relacionats amb el medi ambient.
