El 8 de març de 2001, un grup de poc més de deu mestresses de casa va convocar una trobada de dones al petit poble d’Inzá, a la regió andina de Tierradentro, que pertany al departament del Cauca. Es proposaven començar a posar en boca i ment de les seves veïnes temes tan remots a moltes regions rurals llatinoamericanes com els drets de les dones o la denúncia de situacions de violència masclista. Esperaven que hi acudissin entre 500 i 700 dones, i preparaven el sancocho –el caldo típic de Colòmbia– per a aquest nombre. La inesperada i aclaparant sorpresa va ser que, en un poblet de 2.300 habitants, van arribar gairebé 2.000 dones de les zones rurals amb ganes d’escoltar i començar a alçar la veu. “Indígenes, camperoles, les d’aquí del poble, totes, va ser una bogeria i va ser complicat i desgastant, però ens vam adonar que hi havia una necessitat, que teníem capacitat de convocatòria”. Alix Morales era una d’aquelles mestresses de casa que va emprendre aquest petit gran moviment femení, avui una visible líder camperola i mestressa d’una exitosa iniciativa de forn artesanal.
Amb aquesta gran trobada va agafar embranzida l’Associació de Dones per Inzá, que algun temps després s’annexaria a l’Associació Camperola d’Inzá Tierradentro (ACIT) com a Comitè de Dones, sense perdre la seva autonomia ni la seva persona jurídica pròpia.
Del consell municipal a les comunitats
Un any abans de la multitudinària reunió, aquest col·lectiu de dones amb ànsies de transformar el que després han après a anomenar sistema patriarcal, havia aconseguit entrar al consell de l’alcaldia d’Inzá gràcies a la iniciativa de Lola Morales, una altra líder camperola. “Jo de vegades arribava a casa plorant, era molt i molt tens”, recorda Lola dels seus dies de regidora. “A l’alcaldia era desgastant, no ens donaven la paraula, el que dèiem no s’ho prenien seriosament”, es lamenta Alix. Ràpidament se’n van adonar: “Estar al consell municipal no era la solució a la realitat que vam veure a les veredes –barris rurals–: índexs d’escolaritat supremament baixos, una violència intrafamiliar altíssima, embarassos adolescents, abús sexual de menors…”, enumera la líder comunitària.
En un poblet de 2.300 habitants, van arribar 2.000 dones de les zones rurals amb ganes d’escoltar i alçar la veu
“La majoria de les que ens vam ficar en aquesta història també érem maltractades, però la consigna de la família i de la comunitat era ‘defensa’t com puguis’. Hi havia por de separar-se [del marit] perquè una no trobava el suport de la família”, testimonia Lola Morales. Va ser gràcies a la unió i el treball amb altres dones que vivien una situació semblant i amb companyes del poble que havien aconseguit estudiar psicologia o treball social, que camperoles com Lola van aconseguir fer el pas que anhelaven i necessitaven. Transformacions vitals individuals i íntimes que caminaven i caminen juntament amb transformacions de l’entorn comunitari i municipal d’Inzá amb el treball de base del Comitè de Dones de l’ACIT.
Un comitè que avui s’ha convertit en una experiència integral de lluita per la terra, defensa del territori i les seves llavors natives i enfortiment de la identitat camperola. De les primeres passes de deu dones que van començar a activar el col·lectiu, avui ja hi ha grups consolidats de dones a nou veredes d’Inzá, amb projectes comunitaris, caixes solidàries d’estalvi, hortes orgàniques i jornades de treball col·lectiu. L’organització compta, a més, amb unes poques alliberades, entre elles Alix Morales, que es reuneixen setmanalment en una seu alegra i rebel, on –entre lemes com “Autònomes i lliures”, “Resistim a la guerra” o “Sembrem comunitat, collim sobirania”– gestionen projectes, capacitacions i agermanaments amb organitzacions com la Ruta Pacífica o la Universitat del Cauca.
Accés a la terra des de i per a la dona
A Tierradentro, com a tantes regions rurals d’Amèrica Llatina, hi ha un greu problema de falta de terra per a les comunitats camperoles en creixement. En aquest cas, la limitació no ve donada pel gran latifundi sinó per la mateixa natura –erms i parcs naturals– i les reserves indígenes del poble Nasa de l’època colonial, fet que provoca que el cost de la terra sigui alt. No obstant això, durant l’últim any, gràcies a les iniciatives dels grups de dones organitzades i gràcies a l’Espai Internacional Femení, qui ha cofinançat el projecte, el Comitè de Dones de l’ACIT ha aconseguit comprar col·lectivament tres parcel·les.
Transformacions individuals i íntimes que caminen juntament amb transformacions de l’entorn comunitari
Dos d’aquests terrenys alberguen les fonts d’aigua que abasteixen quatre comunitats, de manera que s’ha aconseguit col·lectivitzar-ne l’accés. La tercera finca, a la vereda de La Palmera i de quatre hectàrees d’extensió, s’ha convertit en una immensa horta comunitària totalment orgànica de la qual s’alimenten i beneficien econòmicament quinze dones i les seves respectives famílies. Amb aquests tres passos de gegant, s’han aconseguit comprar també algunes parcel·les als nuclis urbans per posar-hi en funcionament botigues comunitàries i rebosts de llavors natives gestionats per les camperoles.
Harmonia del territori
La regió andina de Tierradentro ha estat notícia fa poc per un fatídic episodi, que va suposar un cop fort per al municipi. Un comuner nasa de la reserva indígena de Yaquivá, dins els termes municipals d’Inzá, va assassinar la seva esposa i les seves dues filles el passat 22 d’abril. Un cas límit que visibilitza una situació aguda de vulneració dels drets de les dones i els infants a les zones rurals de Colòmbia. Per aquest fet, dones indígenes i camperoles van manifestar-se conjuntament a favor del dret a la vida el passat 9 de juliol, més enllà de les nomenclatures que l’Estat els ha donat, i que tenen dividides a les organitzacions d’aquests dos sectors rurals.
On creixien gespa per al bestiar o monocultius de cafè, ara creixen arbres i menjar per a la comunitat
La Constitució de l’any 1991 reconeix drets especials com a subjectes col·lectius a les organitzacions indígenes i afrodescendents. Les organitzacions camperoles, per contra, i tot i els anys de reivindicació, no han aconseguit ser reconegudes com a subjecte de dret, i això ha portat a diferències i conflictes territorials i socials a diverses regions del país, entre elles Tierradentro, on indígenes i camperoles han protagonitzat fins i tot enfrontaments violents. Per això, el passat 9 de juliol va ser un dia destacat.
“Va ser un moment molt important, i és que la interculturalitat és això: enfortir l’altre en les seves apostes culturals per més que jo tingui una altra mirada”, afirma Natalia Trujillo, advocada indígena de Yaquivá. Per a aquestes organitzacions, si les diferències i la falta de perspectiva estratègica d’unitat han estat creades i accentuades molt freqüentment per figures i dinàmiques masculines, serà gràcies a la força femenina que a poc a poc s’harmonitzaran i reconstruiran.
Assoliments autònoms i acords de pau
On creixien gespa per al bestiar o monocultiu de cafè per a l’exportació, ara creixen arbres i menjar orgànic per a la comunitat gràcies al treball del comitè. Moltes camperoles ja regeixen projectes productius autònoms, amb els quals aconsegueixen una independència econòmica dels marits que té múltiples conseqüències en la vida íntima de la dona i la família. Segons Samara Trujillo, economista inzaenya que treballa al Comitè de Dones de l’ACIT, aquest “és exemplar per la base social que té, perquè som dones camperoles que estem lluitant pel territori, pel bon viure i perquè s’està pensant no tan sols en la part política i organitzativa sinó també en la part de l’alimentació sana, del medi ambient, de la conservació d’aigües, de l’economia solidària…”. Segons ella, la transformació social arribarà “quan cada dona estigui apoderada”.
L’actual legislació reconeix l’economia de la cura com una de les activitats d’aprofitament de les propietats rurals
Un clar exemple que, sense esperar subsidis i programes de l’Estat colombià, es pot construir, i molt. Tot i això, tant des del Comitè de Dones de l’ACIT com des de la Colòmbia rural en general, hi ha certa esperança que es donin algunes transformacions estructurals a partir de l’acord de pau signat entre el govern i les FARC, concretament, sobre la base del punt 1 sobre la Reforma Rural Integral. Al punt 1.1.2 sobre mecanismes d’accés a la terra parla de “mesures especials i específiques per a les dones rurals”. Ara per ara, però, això tan sols s’ha traduït en un esment al Decret 902 de 2017 on es reconeix l’economia de la cura com una de les activitats d’aprofitament de les propietats rurals, la qual cosa facilita que les dones puguin accedir als programes d’accés i formalització de terres. Tot i això, i com passa amb la major part dels compromisos de l’acord de l’Havana, cal recordar que l’Estat colombià ja havia legislat prèviament en aquesta direcció amb, per exemple, la Llei 731 de 2002, “per la qual es dicten normes per afavorir les dones rurals” i la qual es coneix poc a les zones rurals per la falta absoluta de compliment fins ara.
Sobre la perspectiva de gènere dels acords de pau, Alix Morales comenta: “Jo ho veig una mica perdut, la idea que seran transversals no es veurà o directament s’ho passaran per la pedra”. Malgrat tot, insisteix en la incidència des de les organitzacions: “Nosaltres construïm una agenda amb les de Ruta Pacífica, i diguem que hi ha una crida a la institucionalitat a complir amb els acords de pau. Crec que hi ha una esperança que les dones aconseguim alguna cosa des d’allà”.
*Article publicar originalment a la ‘Directa’ 438
