Al reportatge d’obertura, Jesús Rodríguez fa una anàlisi comparativa entre els actes repressius en l’escenari actual de Catalunya i altres moments en els quals l’Estat espanyol ha respost amb violència els qüestionaments de l”statu quo’. Escorcoll d’impremtes, clausura de pàgines web, prohibició d’actes polítics, confiscació de cartells, retirada de pancartes on es demana ‘Democràcia’ o embargament a Correus de remeses de publicacions veïnals i culturals. Les ordres de la Fiscalia a les policies locals, Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia espanyola i Mossos d’Esquadra han portat imatges que semblen transportades de temps passats, tot i que ja s’havien donat en democràcia, tant al País Basc com contra l’activisme anticapitalista d’arreu. Per combinar la secció, Maties Lorente repassa el conjunt de famílies riques i poderoses sota l’aixopluc de les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco, que encara mantenen elevades quotes de poder des de les bambolines del règim actual a l’Estat espanyol.
Les xifres col·loquen l’Estat espanyol com el setè exportador d’armament mundial, amb empreses com Airbus Military, Navantia o Indra.
A la secció “Miralls”, Gemma Garcia entrevista Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, amb qui conversa sobre els filtres que passa l’armament, com intentar rastrejar-lo i les conseqüències que genera. Les xifres col·loquen l’Estat espanyol com el setè exportador d’armament mundial, amb empreses com Airbus Military, Navantia o Indra. El 2016, la venda de bombes, torpedes, coets, míssils, pots de fum, mines i granades assolia els 4.362 milions d’euros, una xifra rècord. Són operacions autoritzades per l’Estat, algunes amb la mediació de la monarquia espanyola.
A la secció d’opinió trobem un article de Juan Gérvas, metge general i membre d’Equipo CESCA, una associació científica sense ànim de lucre. Gérvas ofereix una visió crítica sobre els efectes no previstos de proves diagnòstiques i tractaments en diverses malalties. És defensor de la sanitat pública i crític respecte a “les noves teràpies”, la seva reflexió assenyala alguns dels efectes no desitjats del model sanitari actual. A la mateixa secció, trobem una anàlisi signada per María Gabriela Navas Perrone, membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urb, sobre el determinisme de les solucions urbanístiques a la ciutat de Barcelona, des del Pla Cerdà –iniciat per la burgesia catalana al segle XIX- fins a l’actualitat.
A la secció “Cruïlla”, Vicent Almela escriu un reportatge sobre col·lectius i entitats de Barcelona, Castelló i València que reivindiquen l’ús de la bicicleta com a eina per combatre el canvi climàtic, millorar la qualitat de l’aire i augmentar la seguretat dins les ciutats davant el monopoli dels vehicles motoritzats.
A la secció “Cruïlla”, Vicent Almela escriu un reportatge sobre col·lectius que reivindiquen l’ús de la bicicleta com a eina per combatre el canvi climàtic
El silenci mediàtic al voltant de la situació a la regió marroquina del Rif es va trencar amb la mort del venedor ambulant de peix Mohsin Fikri el 28 d’octubre de 2016, a Al Hoceima, aixafat per un camió d’escombraries quan intentava recuperar la mercaderia que un policia marroquí li havia confiscat. Obrint la secció “Roda el Món”, Joan Ribas escriu des de Tànger un reportatge sobre les claus per entendre les protestes al Rif, que es mantenen des de fa gairebé un any malgrat la repressió del govern del Marroc. Seguint amb la secció d’internacional, Berta Camprubí signa un reportatge des de Tierradentro, al departament del Cauca (Colòmbia). El 8 de març de 2001, un grup de poc més de deu mestresses de casa va convocar una trobada de dones al petit poble d’Inzá, a Tierradentro. Es proposaven començar a posar en boca i ment de les seves veïnes temes tan remots a moltes regions rurals llatinoamericanes com els drets de les dones o la denúncia de situacions de violència masclista. Amb aquesta gran trobada va agafar embranzida l’Associació de Dones per Inzá, que algun temps després s’annexaria a l’Associació Camperola d’Inzá Tierradentro (ACIT) com a Comitè de Dones, sense perdre la seva autonomia ni la seva persona jurídica pròpia. Tancant la secció, trobem una anàlisi de l’escriptor i periodista Guadi Calvo, que escriu sobre la neteja ètnica que s’està duent a terme ‒amb l’aval dels Estats Units i Europa– contra les rohingyes, una minoria musulmana de Birmània.
Es proposaven començar a posar en boca i ment de les seves veïnes temes tan remots a moltes regions rurals llatinoamericanes com els drets de les dones o la denúncia de situacions de violència masclista
L’obertura d’“Expressions”, la secció de cultura, l’escriu Júlia Bacardit sobre històries de vides itinerants, de migracions. Un reportatge que ens porta per les converses de Francesc Serés amb migrants de Gàmbia, de Mali, d’Algèria o de l’Europa de l’Est que fa temps que estan instal·lades a la Franja; fins a la història de l’Èlia, protagonista d’una novel·la de Marta Rojals, una arquitecta que torna al poble i es retroba amb el seu pare, un amor d’infantesa, els conreus de secà que l’han vist créixer i un veïnat conegut que d’entrada no la reconeix. Tot seguit trobem “Esperi el seu torn”, un relat d’Asel Luzarraga publicat el 2005 en el llibre col·lectiu *Ametsen baratza* (*L’horta dels somnis*), un projecte artisticoliterari en protesta pel desallotjament del gaztetxe Sorgintxulo de Santutxu (Bilbao). La ressenya d’obertura va dedicada a l’edició videogràfica de Baskin, del director Can Evrenol que, segons explica Ignasi Franch, es va escapar de la censura turca apostant per la violència, les pertorbadores imatges sexuals i algunes provocacions humorístiques. Seguidament, trobem una ressenya escrita per Àlex Romaguera sobre 1981 – 2016 “Des de la reserva”, un llibre sobre el recorregut històric i el caràcter insurgent de la Festa Major Alternativa de Manresa. La ressenya musical, escrita per Xavier Puig, va dedicada al debut discogràfic de Sara Hebe. A través del rap, amb lletres compromeses, veus feministes i bases ballables que van del reggaeton al drum and bass, Hebe decideix envoltar-se de les seves hereves peninsulars i cantar al costat de Tremenda Jauría, Mafalda o Widi.
Tancant la Directa 438, Mariana Cantero entrevista Alejandro Haiek, arquitecte i membre del col·lectiu LABProFab. Haiek treballa des que va acabar els estudis incorporant un vessant social a l’arquitectura i es dedica a construir edificis als barris a partir de processos de decisió i execució comunitaris. Per això explora els recursos humans disponibles i en fa una àmplia cartografia social, un mapa de talents, intel·ligències locals i sabers populars.
