D’entre tots els actes convocats durant la setmana per donar suport a Catalunya, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià ha organitzat una sèrie de taules redones a Castelló, Alacant, Elx i València. Ahir, la convocatòria va tenir lloc a València, a les set i mitja de la vesprada, en la Societat Coral el Micalet. L’assistència multitudinària ha desbordat el Teatre Micalet en un acte a favor del dret a decidir del poble català. Més de 200 persones han omplit la sala i desenes han hagut de quedar-se fora, com ja havia passat en la xerrada de la diputada de la CUP Anna Gabriel fa dues setmanes.
A la mateixa hora en què començaven a arribar les assistents a l’acte, el partit feixista España2000 havia convocat una concentració a pocs metres de l’entrada amb la intenció de boicotejar-lo i increpar les assistents. Algunes han denunciat l’actitud del Cos Nacional de Policia espanyola, desplegat en filera a l’entrada del teatre durant la concentració feixista, perquè “no han fet massa esforç per allunyar els feixistes de la porta” i, per això, en alguna ocasió, han aconseguit creuar el cordó per intentat agredir la gent que assistia a l’acte, sense que s’haja produït cap detenció.
Malgrat els intents d’agressió, amenaces i càntics d’odi del grup feixista concentrat, les assistents han pogut celebrar l’acte amb certa tranquil·litat
Com a resposta a la convocatòria, més de setanta antifeixistes van fer acte de presència encoratjades pels càntics en honor a Guillem Agulló i contra els nazis. Els agents de la policia espanyola els han barrat el pas en el carrer Maldonado i no les han deixat arribar a l’entrada del centre cultural. Poc després d’intentar dispersar-les, han pogut accedir-hi per un altre carrer i, una vegada desconvocada la concentració feixista, han estat una estona fent guàrdia junt amb les assistents per poder garantir-los la seguretat.
Malgrat els intents d’agressió, amenaces i càntics d’odi professats pel quasi centenar de feixistes, les assistents a l’acte han pogut celebrar-lo amb certa tranquil·litat. Amb tot, açò suposa un altre triomf de l’antifeixisme i la llibertat d’expressió davant la intolerància dels grupuscles ultres que encara queden dispersos pel cap i casal.
Així mateix, després, la CUP de Burjassot (Horta Nord) també havia organitzat un acte polític en l’associació cultural Ca Bassot. Més d’un centenar de persones s’han donat cita, omplint de gom a gom l’espai, per escoltar Carles Riera, diputat per la CUP-CC en el Parlament de Catalunya.
Durant aquesta setmana, arreu del País Valencià hi ha més convocatòries de suport al referèndum i a l’autodeterminació del poble català. El dimarts i dimecres hi haurà dos actes al Casal Jaume I d’Elx, el dimecres, al Casal Popular de Castelló i a la Seu Universitària d’Alacant, el dijous se celebraran actes al Centre Social Terra de Benimaclet i a l’espai La Flama de Castelló, i divendres tindrà lloc un acte a l’Hotel Astoria de València. Encara amb possibilitat de confirmar i convocar-ne de nous, pretenen ser l’avantsala de les concentracions i manifestacions de suport al referèndum que es duran a terme l’1 d’octubre convocades, per ara, a Alacant a les dotze del migdia en la plaça de la Muntanyeta i a València a les sis i mitja de la vesprada des de la plaça de l’Ajuntament.
Una història d’agressions feixistes
Al llarg de la història contemporània del País Valencià, tant persones com espais propers a l’esquerra i el valencianisme polític han patit agressions feixistes i anticatalanistes de tota mena. La Societat Coral el Micalet, amb domicili al carrer Guillem de Castro, no n’ha quedat exempta. L’any 1994, militants de les Joventuts del Grup d’Acció Valencianista (JJGAV), llavors presidides per Jesualdo Masià, i militants d’Unió Valenciana –el partit blaver per excel·lència– intentaren boicotejar un acte d’Àngel Colom, llavors secretari d’Esquerra Republicana del País Valencià, sense gaire èxit. De la mateixa manera, el maig de l’any 2010, la seu va patir un atac feixista on es feren malbé béns de la societat i on també aparegueren pintades blaveres. Ambdues èpoques serveixen per descriure els anys d’un moviment feixista i anticatalanista de carrer que aplicava la violència, el sabotatge i l’amenaça cap a tot l’espectre de l’esquerra social, cultural i política valenciana amb total impunitat.
Ara per ara, i després d’anys de picar molta pedra, es fa palesa la consolidació d’una maduresa política antifeixista a València, capaç de respondre a les amenaces de l’extrema dreta. Tota una fita d’aquest moviment als carrers, tan castigats durant dècades per la violència feixista i blavera. En aquests momens, aprofitant la campanya contra el referèndum, els grups feixistes es presenten com el baluard de la defensa de la santa unitat d’Espanya i s’ofereixen per ser la força de xoc violenta en els carrers front a qualsevol persona que defense la democràcia front a la repressió i el dret a decidir del poble català.
