“Sempre ens van dir que era una fundació sense ànim de lucre, i ara resulta que ens pugen el lloguer un 20%”, s’exclama la Rosa, veïna d’un bloc de pisos del barri de la Barceloneta de Barcelona que alça la veu contra les intencions “abusives” dels gestors de l’edifici, la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’immoble, ubicat al carrer Andrea Dòria 27-31, es va construir a inicis de l’actual dècada i els contractes d’arrendament van entrar en vigor el gener de 2013. Gent amb baix poder adquisitiu –del barri de tota la vida– s’hi van interessar. “Vaig venir aquí per la meva sogra, amb Alzheimer i necessitat d’ascensor. Jo abans pagava 426 euros, ara en pago 823 i per telèfon m’han dit que me l’apujaran a 990 euros”, es queixa la Susana, una de les veïnes que ens rep al pati de llums interior de la finca, un espai que –malgrat la senzillesa arquitectònica– ens recorda les tradicionals corralas.
“Vaig venir aquí per la meva sogra, amb Alzheimer i necessitat d’ascensor. Jo abans pagava 426 euros, ara en pago 823 i per telèfon m’han dit que me l’apujaran a 990 euros”, es queixa la Susana
Una carta amb el segell de la Fundació va fer saltar les alarmes. La missiva adverteix les llogateres que el gener de 2018 quedarà extingit el contracte de cinc anys i que, si ho desitgen, hauran de negociar la renovació. En Toni, un altre dels afectats, ens mostra el contracte que va signar l’any 2013, i es pot comprovar com en el punt 2 s’atorga “el dret de l’arrendatari a la pròrroga”, i en un apartat posterior es diu que “la renda total que en cada moment satisfaci l’arrendatari, durant la vigència del contracte o de les seves pròrrogues, s’acomodarà cada any a la variació percentual experimentada per l’Índex General Nacional del Sistema de Índex de Preus de Consum”. És precisament d’això que es queixen: al contracte es parla de pròrroga i increment segons IPC, però la fundació obliga el veïnat a extingir el contracte i renovar-lo amb un increment de despesa per sobre del 20%.
“El senyor de la Fundació sempre em va dir que el lloguer s’incrementaria en funció de l’IPC. Per a mi, això era imprescindible. Visc amb una pensió que no m’arriba per cobrir les despeses i vaig posar com avalador el meu pare”, ens detalla en Toni, que té reconegut un “grau de discapacitat” i necessita per a la seva mobilitat l’accés amb ascensor, porta i passadissos amples. I afegeix la seva opinió del que està passant: “s’han adonat que tenen un caramel, som a la Barceloneta, al cor d’una de les ciutats més cools d’Europa, els nous veïns són estrangers amb sou de Londres, però que treballen a un barri amb sol i platja. Poden pagar molt més que nosaltres i la Fundació aquí ha vist un filó de negoci”.
Les veïnes mobilitzades temen que si es confirmen les noves condicions d’arrendament es veuran obligades a abandonar el barri. Malgrat que la Directa s’ha posat en contacte –per telèfon i per correu electrònic– amb la Fundació, no s’ha rebut cap resposta en el moment de publicar l’article.
La Fundació i el ‘suport’ a persones sense llar
El fet que l’immoble sigui titularitat d’una Fundació “sense ànim de lucre”, que ha conformat el seu patrimoni a partir de donacions de particulars, posa encara més elements de controvèrsia sobre la taula. Segons consta a l’apartat “Gestió del patrimoni” de l’Informe d’Activitats 2015 de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, actualment ostenta 1.089 propietats provinents d’herències, donacions i llegats. A Barcelona, 638; 369 a Reus i 43 a Santa Coloma de Gramenet, els tres municipis amb més patrimoni. En el document assenyalen que “els recursos obtinguts de la gestió del patrimoni es destinen a emprendre nous projectes d’investigació, a l’assistència sanitària i a programes d’acció social” i detallen que la rentabilitat del seu parc immobiliari s’ha incrementat del 2,93% al 4% en els últims sis anys. L’any 2015 van ingressar 6,75 milions d’euros en aquesta partida.
La Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, “sense ànim de lucre”, actualment ostenta 1.089 propietats provinents d’herències, donacions i llegats
És interessant veure com entre els objectius del “Programa d’Acció Social i suport a la Investigació” de la Fundació hi figuren “suport a les persones sense llar”, “ajut per afrontar l’emergència en l’àmbit de la vivenda i la pobresa energètica” i “ajut a llogaters amb risc d’exclusió social”. El Patronat que controla l’activitat de la Fundació està format per dues administracions i un organisme eclesiàstic. Els patrons són Francisco Javier Burón Cuadrado i Ricard Fernández Ontiveros en nom de l’Ajuntament de Barcelona, Agustí Trullà Galobardes i Joan Vidal de Ciurana en nom de la Generalitat de Catalunya i els canonges Josep Maria Forcada Casanovas i Josep Ramon Pérez Sánchez en nom del Capítol Catedralici de Barcelona.
Les finques on es troba l’edifici del carrer Andrea Dòria pertanyien a mitjans del segle XIX a la família Denis Janer, d’origen francès. Segons detalla l’urbanista Mercè Tatjer al llibre Burgueses, inquilinos y rentistas, l’últim titular de la parcel·la (quan estava registrada a la denominació antiga de carrer del Cementiri) fou José Denis Janer, pilot i fabricant d’instrumental per a vaixells. L’última inscripció del Registre Mercantil de Barcelona assenyala que la finca va ser adquirida l’any 2013 per l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per “adjudicació en virtud de manament administratiu, autoritzada per l’Ajuntament de Barcelona”, sense concretar si hi havia cap particular involucrat en la transferència anterior al Consistori.
