“La comarca es despobla per la falta de projectes que ens faça concebre un futur en la Serrania. Les diferents administracions fa dècades que contemplen aquest territori com un lloc on no hi ha gent, on poder dur a terme o permetre projectes d’abocadors i mines a cel obert. Estan acabant amb el nostre paisatge i les nostres aigües, i només tenen en compte el valor natural d’aquestes muntanyes quan donen beneficis econòmics, com en el cas de les mines”. En aquest context ens situa María Santolalia, integrant de la coordinadora Serrania viva, que defineix com “una agrupació de persones preocupades pel nostre territori, tant en l’ambiental com en el social”. Ella viu a Alcublas, una xicoteta localitat serrana que va veure desaparèixer el 80% de la seua massa forestal en un gran incendi ocorregut l’any 2012.
“La nostra intenció és minimitzar i denunciar els abusos mediambientals en la nostra comarca”, afirma Luis Súller, portaveu d’Ecologistes en acció de la Serrania
Incideix en aquesta mateixa línia Luis Súller, portaveu d’Ecologistes en acció de la Serrania. Funcionen dins d’aquesta organització des de l’any 2000, “fruit de la impotència que genera lluitar durant molts anys, d’una manera aïllada i veient que no arribes a cap lloc. La nostra intenció és minimitzar i denunciar els abusos mediambientals en la nostra comarca”, afirma Luis, qui posa el focus en l’activitat minera, “el nostre territori aporta gran part del material necessari per a la indústria del taulell de Castelló. Hi ha multitud d’explotacions mineres en la comarca, de sòls rics en argiles de primera qualitat i sílice, que en aquest moment ocupen més de 1000 Ha”.
Un paisatge lunar
L’activista narra la seua experiència; Súller fa 45 anys que viu a Villar del Arzobispo, una localitat paradigmàtica del que suposa l’activitat minera. El poble està envoltat per cinc mines molt pròximes, fins i tot algunes amb part de la seva superfície dins del seu sòl urbà. “Vivim immersos en un paisatge lunar, han empobrit els aqüífers, contaminant-los i dessecant les fonts”, i és que hi ha mines que han excavat centenars de metres, deixant al descobert la capa freàtica.
Un altre dels impactes en el medi és sobre les rambles i barrancs, “ofegats per l’aportació del material inert sobrant durant el llavat de les argiles”, afirma Súller, i afig: “alguns d’aquests enormes cràters creats per les mines, han sigut aprofitats per a abocar residus, de manera oficial com a Pedralba, o clandestins com en el cas de dues mines, a Higueruelas i Calles”. Un altre dels grans problemes que comporta “recau directament sobre la nostra salut, a causa de la pols de la sílice en suspensió, sobretot en dies de vent”, matèria generada pels treballs extractivistes i l’incessant tràfic de camions per camins públics, amb destinació al clúster ceràmic castellonenc. “Aquesta situació no solament incideix en els treballadors, sinó en la resta de la població. Silicosi i afeccions respiratòries, són conseqüències indirectes”, afirma el portaveu ecologista.
Han sigut vàries les denúncies dels ecologistes contra propietaris de les mines per episodis d’assetjament i amenaces. La Directa va poder corroborar la tensió que recau sobre els opositors a l’activitat minera
Tots aquests perjudicis afecten la població del Villar, no obstant això “les poques persones que ens oposem activament patim, a més, les amenaces per part d’alguns propietaris de les mines, ens sentim assetjats”, apunta Luis. Han sigut vàries les denúncies que han dut a terme integrants del grup ecologista en aquest sentit. El 28 de novembre passat, el jutjat número 6 de Llíria va absoldre al fill del propietari de la mina Mercedes i al conductor d’una excavadora, que havien sigut denunciats després d’un incident durant les jornades mineres organitzades en 2017 per la coordinadora Serrania viva.
Just en aquest punt, un equip de la Directa vam poder corroborar la tensió que recau sobre els qui s’oposen a l’activitat minera. Ens trobàvem en un camí públic, al costat d’unes cases habitades pròximes a una mina, quan un cotxe 4×4 es va acostar per començar a gravar-nos amb un telèfon mòbil. En poc espai de temps, van baixar del vehicle dues persones que el nostre entrevistat identificà immediatament, “són els germans Gabarda”, fills del propietari de la mina Mercedes. Van increpar a l’activista, reptant-lo a “tornar a soles, sense periodistes i sense càmeres”. Com que l’actitud dels germans feia impossible continuar el nostre treball, vam decidir abandonar el lloc, tot i que ens van seguir amb el seu vehicle fins als mateixos carrers del poble.
Mines il·legals
Segons un informe tècnic de l’Ajuntament del Villar al que ha tingut accés la Directa, no solament la mina Mercedes podria no complir amb tots els requisits legals per a realitzar la seua activitat, sinó que fins i tot en pitjor situació es troben les altres quatre mines actives ara mateix en aquest municipi. De les cinc explotacions dos no tindrien llicència municipal (les altres tres “es desconeix”), una no tindria Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), cap disposa de la Declaració d’Interès Comunitari (DIC) ni tampoc tenen concedida la llicència d’emissions a l’atmosfera i a una d’elles no se li hauria concedit el permís d’explotació de mines.
El cas més assenyalat d’aquesta situació es dóna en la mina Vicentica, propietat de l’empresa Saevi SL. Durant els mesos de gener a abril del passat 2017, es van dictar dos ordres de tancament per a aquesta mina: una de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, per trobar-se en sòl no urbanitzable; i la segona de l’Ajuntament, per manca de llicència municipal.
L’empresa propietària va recórrer les ordres de tancament i va interposar el contenciós; mentre es resol, la mina contínua amb la seua activitat, afirma l’alcalde de Villar del Arzobispo
Segons Vicente Pórtoles (Esquerra Unida), alcalde de Villar del Arzobispo, “el tècnic de medi ambient municipal, va elaborar els expedients de les cinc mines i va fer aquest informe, on es reflecteix tot el que els faltava”. En referència a la mina Vicentica ens informa que “estem esperant la resolució d’un contenciós administratiu”, l’empresa propietària va recórrer les ordres de tancament i va interposar el contenciós; mentre es resol, la mina contínua amb la seua activitat.
L’edil transmet el seu temor: “ens fa por que un error jurídic a favor de l’empresa minera hipoteque al poble per molts anys, en el cas que exigiren una indemnització pel temps que haguera estat tancada. En cas contrari exigirem danys i perjudicis, pel temps que ha romàs en funcionament”, assegura. D’altra banda, la situació irregular de les mines origina que les arques del consistori no es vegen beneficiades. En aquest sentit, Pórtoles apunta: “de les cinc mines, solament rebem 7.000 euros anuals d’una d’elles, per l’ocupació d’un camí públic, la resta no paguen gens”, subratlla.
Quasi en la mateixa línia José Vidal, regidor de l’ajuntament per Villar Puede, afirma que: “no estem en contra de la mineria, però han de complir amb els requisits legals”. Va ostentar l’alcaldia entre 2015 i 2016, durant aqueix temps també va ocupar el càrrec de regidor de mines. “Quan vam arribar a l’ajuntament, ens vam adonar que les mines no estan dins de la llei”, i mostra el mateix informe ja referit, el qual dies després ens va verificar l’alcalde actual.
Antoni Marzo, Director general de Medi natural i Avaluació ambiental de la Generalitat, apunta que “fa falta molt més control i una nova normativa que incorpore aspectes mediambientals i de salut pública”
Sobre les irregularitats en el tema legal en el qual incorren les mines del Villar, parlem amb Antoni Marzo, Director general de Medi natural i Avaluació ambiental de la Generalitat, i un dels participants en les IV Jornades per una mineria sostenible celebrades recentment en la localitat. “En aquest àmbit, el nostre treball és atendre a l’avaluació ambiental dels plans i projectes miners”, afirma mentre reconeix que amb el tema miner “s’arrossega un llast de pràctiques no ben fetes des d’antic”. També apunta que “en aquest sentit fa falta molt més control i una nova normativa que incorpore aspectes mediambientals i de salut pública. Des de les diferents administracions hem d’exercir un control sobre l’activitat minera”. Segons Marzo, “l’òrgan substantiu en aquest tema és la Direcció general de Mines (Ministeri d’energia), que pateix de falta de recursos humans i capacitat”.
En l’àmbit local “els ajuntaments tenen l’última paraula, ja que tenen competències urbanístiques per a autoritzar o no aquesta activitat. Han de vetlar perquè es complisca la llei i les bones pràctiques, en ser les instàncies més pròximes a la població”, afegeix. En constatar-li que hi ha mines en el Villar que no tenen ni aprovada ni presentada la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), o l’autorització d’emissions a l’atmosfera, reconeix que aquests aspectes sí serien competència de la Conselleria de Medi ambient: “Alguna instància social o el mateix Ajuntament hauria de posar-nos en coneixement perquè puguem obrar en conseqüència”, conclou.
