Amb la proximitat de les dates del judici que hauran d’afrontar sis activistes anti–MAT, entrevistem un dels acusats, Víctor Manuel Cánovas –que va protagonitzar una acció de protesta encadenant-se a un bidó dins d’un cotxe soterrat– i Maria Bouza, que participa en la campanya antirepressiva T66. Els fets que es jutjaran del 27 de febrer a l’1 de març, es remunten el gener de 2014, quan l’oposició veïnal de la zona de Fellines i Viladesens a la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT), es va traduir en una acció espectacular que va tornar a posar en el debat públic la necessitat i la conveniència d’aquesta gran autopista elèctrica que tan poc consens ha generat al territori. Quatre anys després, i amb la línia de la MAT construïda, sis activistes i veïnes de la zona afronten penes de fins a 7 anys de presó i una responsabilitat civil, que exigeix Red Eléctrica de España (REE), de 20.000 euros. Parlem de l’acció, del balanç social, polític i repressiu i de la campanya de suport, amb la Maria i en Víctor.
Per tu, Víctor, quina pena demana l’acusació?
(VM) En aquest judici hi ha com a acusacions, a part de la fiscalia, REE i la Generalitat de Catalunya. I cadascuna em demana una pena de presó diferent: la fiscalia 17 mesos, la Generalitat 19 i REE 3 anys de presó. Hi ha altres companyes a les quals les acusacions demanen fins a 7 anys de presó.
Tot aquest judici per una acció vistosa de desobediència. Explica’ns en què va consistir concretament l’acció, Víctor.
Vam col·locar al punt on havia de construir-se la torre de la MAT -que avui ho està– una caravana. Aquesta caravana permetia accedir a un túnel subterrani de 10 metres de llarg, que arribava a un cotxe enterrat a 2 metres de profunditat. El terra del cotxe estava foradat i a sota hi havia un bidó de formigó armat. En aquest bidó em vaig encadenar de tal manera que tenia el cos dins del cotxe, però el braç estava formigonat dins del bidó. Per tant, no podien moure el cotxe sense trencar-me el braç.
Es tractava d’una acció molt arriscada…
Sí, era una acció molt arriscada però segura a nivell de la instal·lació on jo em trobava. El que era arriscat era el rescat en si, que havia de fer-se de manera molt metòdica: no es podia treballar amb maquinària pesant sobre meu pel risc d’esfondrament ni es podia moure el cotxe per no trencar-me el braç.
I el rescat va ser metòdic?
No, van cometre moltes temeritats i això va provocar un nerviosisme comprensible de les manifestants. La bel·ligerància i zero comunicació dels mossos, que van carregar quatre vegades, no van ajudar-hi, precisament.
Què vols dir ‘falta de comunicació’?
Per començar nosaltres teníem persones encarregades de mediar amb bombers i mossos, per intercanviar informacions i que el rescat es portés en unes condicions òptimes. Tot i que es va intentar, els mossos van ser taxatius: no volien mediar i com a demostració de tot plegat van començar a posar tanques i ràfia damunt del perímetre perquè les companyes que donaven suport no veiessin res. Això va produir protestes i tensions i els mossos de seguida van començar a carregar.
De fet en aquest judici també s’asseurà en el banc dels acusats un mosso per les càrregues…
“A Catalunya no hi ha hagut mai una lluita tan perenne i tossuda com la de la MAT”
Sí, és el sotsinspector que dirigia els agents de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) Manuel Cordón Molina, que va trencar el braç a dues companyes i a més de la mateixa manera: mentre intentaven protegir-se el cap dels cops de porra.
Creus que va haver-hi excés de contundència per part de la policia?
Els fets ho demostren. Pensa que quan van arribar a primera hora del matí acompanyant els operaris de REE que anaven a iniciar la construcció de la torre –que es troba a 17 metres de casa meva– jo ràpidament vaig baixar al cotxe i em vaig enterrar. No deixaven sortir les companyes que dormien a la casa i no es creien que hi havia una persona enterrada. Van creure-s’ho tres hores més tard, quan van arribar els bombers, però mentrestrant van estar conduint imprudentment maquinària sobre meu. La falta de comunicació traduir-se en càrregues que van acabar amb dos braços trencats. Una acció que havia de ser de desobediència va acabar amb ball de bastons i a sobre amb cinc companyes acusades d’atemptat a l’autoritat.
I com et senties mentre estaves enterrat?
Vaig estar prou còmode, assegut i amb el braç posat al tub que m’encadenava al bidó. El que havia de passar, que passés. Ja no depenia de mi. A més tenia un walkie-talkie per comunicar-me amb les companyes. De fet sabia quan carregaven perquè era quan hi havia un silenci més llarg i ningú no em responia.
Havies estat en experiències similars?
Sí, quatre anys enrere vaig estar a l’okupació forestal de Sant Hilari contra la MAT, que fa poc han jutjat. Trobo que aquestes protestes i accions de desobediència contra la MAT a les comarques gironines han estat pioneres i molt valentes.
Tenint en compte el teu activisme contra la MAT i les lluites en què has participat, quin balanç fas de tot plegat?
Bé, el que és un fet innegable és que la MAT s’ha acabat construint malgrat una oposició gairebé unànime del territori. Pensa que a Catalunya no hi ha hagut mai una lluita tan perenne i tossuda com la de la MAT. Quinze anys de protestes i resistint repressió en forma de condemnes i costos econòmics. Jo em quedo amb la dignitat i la resistència i sobretot amb veure que continua existint un consens d’oposició a aquesta línia, que ha acabat imposada contra els interessos de la població. Fixa’t que fa uns quants mesos a IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per l’Estudi i la Defensa de la Natura) li reclamaven 17.000 euros per una condemna en costes per atrevir-se a portar la MAT als tribunals i van aconseguir aquests diners en dos dies gràcies a aportacions solidàries. Això vol dir que la gent s’hi oposa i se solidaritza contra les que ara paguem els plats trencats.
Pel que fa a la campanya antirepressiva, per què li vau posar el nom de T66?
(Maria) Per donar referencialitat a l’acció, ja que es va portar a terme a la torre 66 del ramal de la MAT Bescanó – Santa Llogaia d’Àlguema.
Més enllà del suport a les imputades, quins objectius us heu marcat?
“La Generalitat tan sols compareix en les causes en què es jutgen protestes socials. Tu els has vist exercint d’acusació en el cas Palau?”
Principalment es tracta d’una campanya antirepressiva de suport i solidaritat amb les companyes encausades. Però també hem volgut que es visualitzés que encara existeix una oposició real a la línia de molt alta tensió i per tant vehicular aquesta lluita, encara que la MAT ja estigui construïda.
Noteu la gent receptiva?
Doncs la veritat és que sí. Rebem suport de moltíssims col·lectius i de persones a títol individual. Crec que la gent ho percep com una lluita legítima i per tant dona suport a les persones que es troben encausades.
Aquest dissabte 24 de febrer heu preparat unes jornades de debat, dinar i una manifestació.
Si, és l’acte final previ al judici i esperem una manifestació massiva. El 2008 més de 10.000 persones van manifestar-se contra la MAT als carrers de Girona i aquest dissabte ho volem repetir. Volem fer evident l’oposició que encara hi ha a la línia i mostrar el suport i la nostra solidaritat amb les companyes represaliades, per fer-los arribar el nostre escalf abans del judici. De moment les sensacions són bones, ja que molts col·lectius han confirmat l’assistència i fins i tot s’ha muntat un autobús que ve de València. Precisament fa pocs mesos un jutjat de la ciutat de València va absoldre quatre activistes que també van protagonitzar accions contra la MAT al seu pas per la Vall d’Albaida.
Què penseu del fet que la Generalitat de Catalunya hagi comparegut en la causa?
La Generalitat compareix com a acusació en tots els casos que hi ha un operatiu de mossos d’esquadra i aquests afirmen que s’han produït delictes d’atemptat contra l’autoritat. A la pràctica acaben compareixent tan sols en causes polítiques i protestes socials. Tu els has vist exercint d’acusació en el cas Palau? Perquè jo no, i mira que en principi es tractava de la defensa de l’erari públic.
Com plantegeu el judici?
Nosaltres volem girar el judici i fer-ne un judici contra la MAT. Les companyes han decidit defensar l’acció, posar de manifest els vincles del lobby energètic amb els poders públics, denunciar l’incompliment de les distàncies a què s’havia compromès REE entre les torres i els nuclis urbans i les masies –en el cas de la masia on es va portar a terme l’acció la distància és de només 17 metres– i denunciar també els perjudicis ambientals i en la salut que provoca la línia de la MAT. Plantejarem un judici 100% polític.
Article publicat originalment a l’Ariet
