Ofensiva política a l’activisme. El govern municipal de Tarragona havia inclòs un punt en l’ordre del dia del ple que se celebrava aquest dilluns amb l’objectiu de cessar del seu càrrec de regidora a una de les representants de la CUP al consistori. Laia Estrada, que conjuntament amb Jordi Martí Font forma part del grup municipal anticapitalista, va ser condemnada fa unes setmanes a tres mesos de presó per la sala quarta de l’Audiència de Tarragona per delictes d’atemptat contra els agents de l’autoritat –després de la ratificació del Tribunal Suprem (TS)– arran d’una acció que va tenir lloc el 7 de gener de 2009 a la Rambla Nova i que volia assenyalar la pressió estètica com a forma de violència masclista. Finalment, després d’un plenari celebrat enmig de gran tensió, amb desenes de persones donant suport a la regidora cupaire, l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros (PSC) ha anunciat l’ajornament de la votació fins d’aquí quinze dies.
La sentència afecta especialment a Estrada, ja que estipula que s’aplica a les acusades, a més dels tres mesos de presó, una “inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna”
El cas, conegut amb el nom de Cas Bershka, ha acabat amb condemnes de tres mesos per a tres de les persones presents a l’episodi però afecta especialment a Estrada, ja que la sentència estipula que s’aplica a les acusades una “inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna”. Aquest últim punt referent al sufragi passiu implicaria que en unes eleccions vinents la regidora no podria ostentar al càrrec, però no fa referència a la necessitat d’haver de deixar l’escó. En aquest sentit, aquest punt és el que ha generat polèmica entre els diversos grups del consistori i alhora ha estat el que ha motivat l’alcaldia a dur a terme una proposició que deixaria a la regidora sense lloc al plenari.
El fet que es tracti d’una pena que no requereix ingrés a la presó fa que els cupaires considerin la decisió política una “vendetta” contra la seva portaveu, tenint en compte que el grup municipal va ser el que va destapar el cas de corrupció Inipro i que portarà als tribunals en qualitat d’investigats a l’alcalde Ballesteros i la també regidora socialista Begoña Floria. Per la seva banda, els socialistes reiteren que no es tracta d’una decisió política sinó d’una acció que servirà per tirar endavant el dictat de la sentència.
Interpretacions de la sentència
El corpus de tots aquests moviments és un document redactat pel secretari municipal en què s’explicita que Estrada, en tant que persona condemnada per una sentència ferma, “comporta que la persona afectada esdevingui incompatible amb l’exercici del càrrec de regidor”. Malgrat tot, segons explica la CUP, el 27 de desembre de 2016, encara sense una sentència ferma per part dels tribunals, “el Secretari de l’Ajuntament de Tarragona –aparentment per iniciativa pròpia i sense justificació al respecte– va dirigir-se al grup municipal per tal de comunicar verbalment que la persona afectada havia d’abandonar el seu càrrec”. Va ser llavors quan la CUP va sol·licitar un informe escrit que justifiqués aquesta decisió.
El document, amb data d’11 de gener de 2017, va quedar apartat de l’escena política fins que es va convocar el ple que se celebrarà avui i en el que ha estat inclosa una proposta d’alcaldia composta per tres punts. El text finalitza amb una sol·licitud a la Junta Electoral Central de poder omplir la vacant de la regidora amb un una altra de les persones que conformaven la llista electoral. A diferència d’aquest, els altres dos punts restants no seran sotmesos a votació, ja que generen controvèrsia entre els diversos grups municipals que formen el plenari, fins i tot entre els partits del mateix govern format per PSC, PP i un regidor d’Units per Avançar –l’antiga Unió Democràtica de Catalunya (UDC)– que s’ha desmarcat de la qüestió. En l’última sessió de Junta de portaveus, tal com va informar la mateixa Estrada a través de les xarxes socials, la regidora va haver d’esperar fora de la sala quan es tractava el punt que l’afectava. Alhora, tenint en compte que no es va avisar amb antelació d’aquest fet, el regidor Jordi Martí Font tampoc va poder fer acte de presència i la CUP no va poder defensar la seva visió dels fets.
Un informe encarregat per la CUP contradiu el redactat pel secretari municipal i afirma que la sentència tindria un efecte sobre el càrrec “tan sols en la impossibilitat d’obtenir-lo durant el temps de la condemna”
Segons els cupaires, es tracta d’un fet “inèdit” tenint en compte que és la primera vegada que es vol cessar a una regidora en compliment d’una sentència que no comporta l’entrada a la presó al ser inferior als dos anys i un dia. En aquest sentit, un informe encarregat per la CUP recalca, en contraposició amb el redactat pel secretari municipal, que la sentència tindria un efecte sobre el càrrec “tan sols en la impossibilitat d’obtenir-lo durant el temps de la condemna”. Igualment exposa que “la causa d’incompatibilitat consistent en haver estat condemnat per sentència ferma a pena privativa de llibertat sols concorrerà quan el càrrec públic compleixi efectivament la pena de presó imposada i mentre duri el compliment d’aquesta”. És a dir, tan sols tindria efecte si comportés l’entrada a la presó.
La formació anticapitalista ha anunciat una concentració en suport de la regidora Laia Estrada per avui a les 13 hores al Saló de Plens de l’Ajuntament i no descarta explorar noves vies legals per trobar una solució a la situació plantejada.
La gènesi
L’origen de la situació se situa l’any 2009, després d’una acció de l’organització feminista Cau de Llunes en la que es pretenia fer visibles les pressions a les quals estan sotmeses les dones també per part de la indústria tèxtil. Per aquest motiu es va escollir el primer dia de la campanya de rebaixes d’aquell any i un establiment de la marca de roba Bershka ubicat a la Rambla, a l’exterior del qual es va marcar a terra una silueta de dona amb guix i es va procedir a la lectura d’un manifest. L’acció es va dur a terme en dues botigues sense incidents, però en arribar a la franquícia de la marca Bershka –que avui ja no existeix tot i que ha acabat donant nom al cas– una patrulla de la Guàrdia Urbana de Tarragona va intentar impedir el desenvolupament de la performance i requisar el megàfon d’una de les activistes. La irrupció dels agents va generar moments de tensió durant els quals, tal com s’aprecia en unes imatges que va difondre TV3, s’agredeix a puntades de peu i cops de puny algunes de les participants en la protesta.
Segons expliquen les dones de Cau de Llunes, van ser objecte de “cops, insults, vexacions i amenaces” per part dels agents de la Policia Municipal
A continuació, com també s’entreveu a les imatges, tres de les activistes van ser retingudes en un portal, mentre altres agents enretiraven la resta. Va ser en aquest lloc on, segons expliquen les dones de Cau de Llunes, van ser objecte de “cops, insults, vexacions i amenaces”. Un dels retinguts, col·laborador de la premsa local, també afirma que li van fer malbé la càmera de fotos.
Per tot plegat, l’episodi va acabar amb una petició fiscal de dos anys de presó per un delicte d’atemptat i faltes de lesions, peticions a les quals també s’hi va sumar la Policia Municipal i l’Ajuntament de Tarragona, personats al cas com a acusació particular. L’any 2015 la CUP va demanar que l’Ajuntament es retirés argumentant que suposava un malbaratament de diners públics ja que la petició de penes coincidia amb la del ministeri fiscal.
Resposta a la corrupció
A tot plegat cal sumar-hi els casos de corrupció que envolten els socialistes tarragonins, en els quals la CUP ha estat una peça central a l’hora de fer-los sortir a la llum. Per una banda, l’alcalde Ballesteros i la consellera municipal Begoña Floria han de comparèixer davant els tribunals pel cas de corrupció Inipro. Aquest cas gira al voltant d’un presumpte desviament de capitals des del pressupost de serveis socials cap a ciberactivistes, que haurien vist recompensada amb aquests diners la seva feina per promocionar el PSC i l’alcalde a les xarxes socials.
Al mateix temps, els anticapitalistes van destapar l’any 2016 el cas d’especulació urbanística del futur barri de la Budellera, operació en la qual va prendre part com a regidor d’urbanisme Josep Maria Milà. Ell mateix hauria estat l’executor de les obres utilitzant la seva pròpia empresa, Despatx Milà S.L., de la qual s’hauria desvinculat abans d’adquirir el càrrec municipal de regidor per deixar-hi al capdavant el seu fill Pepe Milà, que té el càrrec d’arquitecte soci dins de l’estructura de la S.L. La setmana passada, Josep Maria Milà, encara regidor d’urbanisme, va ser citat pel Jutjat número 1 de Tarragona per donar explicacions arran d’una querella presentada pels cupaires. Des del govern municipal donen “suport al conseller Milà davant d’aquesta ofensiva totalment inexplicable”, mentre que la CUP ja ha anunciat una roda de premsa per dimecres on explicarà els pròxims passos en el cas.