Prevaricació, frau a l’administració pública i malversació de cabals públics. Aquests són els delictes que l’Observatori del Deute en la Globalització, Xnet i Institut dels Drets Humans de Catalunya atribueixen a polítics i empresaris responsables del projecte Castor. Com a acusació popular, van presentar la querella criminal el passat 21 de febrer davant l’Audiència Nacional espanyola, que es reserva la competència dels casos de defraudacions amb greus repercussions sobre “l’economia nacional”. En concepte d’indemnització per la paralització de la injecció del gas, l’impacte sobre les butxaques de la població d’1,3 milions d’euros que, amb interessos, ascendeix a 2,4 milions.
Entre el 2012 i el 2013, el dipòsit artificial de gas natural, que mai ha estat en funcionament, va provocar més de mil terratrèmols al Montsià i el Baix Maestrat. El projecte ja ha deixat vint persones investigades per prevaricació mediambiental i ha comportat la indemnització per a l’empresa constructora Escal UGS -participada en un 66,67% per l’ACS de Florentino Pérez. Ara són objecte de la querella l’empresari d’ACS, així com els exministres d’Indústria, Comerç i Turisme -tant del PP com del PSOE- Joan Clos Matheu, Miguel Sebatián Gascón, José Manuel Soria López, Magdalena Álvarez Arza i Elena Espinosa Mangan, així com l’expresident de la mercantil ESCAL UGS Recaredo del Potro Gómez, l’exsecretari General d’Energia Ignasi Nieto Magaldo i l’exconseller de Medi ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat valenciana Juan Gabriel Cotino Ferrer.
Amb la querella, les entitats pretenen evitar que es pagui la indemnització, el desmantellament de la Plataforma Castor, denunciar la connivència dels governs amb operacions destructives i el model i la política energètica actual
Amb la querella, les entitats pretenen evitar la indemnització, aconseguir el desmantellament de la Plataforma Castor, denunciar la connivència dels governs amb operacions destructives i el model i la política energètica actual. El passat 17 de juny, en el marc d’un judici popular contra el projecte a Barcelona, diversos testimonis ja van posar sobre la taula els impactes socials i ambientals del magatzem. Alhora, abans d’acabar l’any, el Tribunal Constitucional va tombar els articles del reial decret llei del 2014, que havien permès a la constructora cobrar la compensació per la paralització del projecte.
Segons exposa la mateixa querella, Florentino Pérez va ordir “un pla delictiu dirigit a obtenir mitjançant el projecte Castor un altíssim benefici empresarial il·lícit”. En la concessió, atorgada el 16 de maig del 2008, es va incloure el polèmic article 14, que establia que en cas de caducitat o extinció de la concessió, les instal·lacions revertirien en l’Estat, però que es compensaria l’empresa concessionària. Tot i que hi ha hagut altres projectes de gas que incorporaven condicions en aquesta línia, en cap cas contemplaven que es pogués indemnitzar en cas de negligència.
A més, el darrer trimestre del 2009, la ministra d’aleshores va atorgar la declaració d’impacte ambiental sense tenir en compte el risc sísmic i alhora va decidir no sotmetre a avaluació d’impacte ambiental el projecte de connexió del sistema gasista amb el magatzem Castor, que va ser declarada nul·la per sentència.
El text exposa que Florentino Pérez va ordir “un pla delictiu dirigit a obtenir mitjançant el projecte Castor un altíssim benefici empresarial íl·licit”
La querella també cita la memòria elaborada pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme per insistir en el fet que “la realització dels treballs es troba plagada d’irregularitats i inexplicables il·lícits que no van ser detectats durant la fase d’execució”, que comporten un increment de despeses i l’adjudicació de la majoria de tasques a ACS o empreses relacionades al grup.
Alhora, el programa Iniciativa de Bons de Projectes impulsat per la Comissió Europea, a través del banc públic, va finançar el projecte Castor amb tan sols quaranta dies. Segons va denunciar Mònica Guiteras de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), amb la financiaritzaicó, “el que tens davant deixa de ser quelcom físic per convertir-se en futurs ingressos, que beneficiaran els bonistes que comprin els bons en què s’ha convertit el deute que estava en mans d’uns altres bancs”.
Red para la soberanía energética (Xse), Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), @15MpaRato -Querella Ciutadana Cas Bankia, Observatori DESC, Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sènia i Aplaca – @CastorAfectados col·laboren amb la campanya #NoPagoCastor i la iniciativa judicial.
