Al voltant de l’any 2010, el relat de la necessitat d’anar cap al residu zero començà a impregnar, si més no conceptualment i en àmbits polítics, els textos i documents que conformen les visions estratègiques dels diferents països i regions de la Unió Europea. En paral·lel a aquesta tendència, la Comissió Europea va adoptar aquest objectiu i va dissenyar l’estratègia Europa 2020 –que aspira a una economia més eficient en la gestió dels recursos naturals–, ja que segons els organismes europeus la reducció de residus crea ocupació en el sector de la reparació i el reciclatge dels productes, alhora que permet reduir les despeses públiques i avançar cap a una economia baixa en carboni.
A Catalunya, el febrer de 2011, es constitueix l’Estratègia Catalana Residu i Emissió Zero (ECRZ), una iniciativa que sorgeix de diferents sectors de la societat i busca una revisió dels sistemes de producció i consum sota la premissa de la prevenció de residus. En aquest marc es coordinen diferents administracions i institucions locals, empreses, universitats i entitats socials. Quatre eixos sectorials que des d’aleshores s’encarreguen d’influir en el discurs, la formulació de noves propostes polítiques i les pràctiques per promoure un canvi de paradigma en la gestió de residus.
L’ECRZ és també una eina per intentar trencar amb la tendència dels últims deu anys a Catalunya, on s’han estancat les xifres de la recollida selectiva. Actualment només el 30% dels residus municipals s’aprofiten, per la qual cosa, des de la iniciativa es considera que hauríem de canviar hàbits: consumir menys i millor, reutilitzar, reparar i instar a les empreses que facin productes amb certs criteris. També hem de demanar a l’administració que reguli i faci complir la normativa existent, malgrat la pressió que reben dels lobbys que prefereixen que no s’entri en la prevenció, com les grans empreses de begudes o les embotelladores, a les quals no els interessa que canviï el sistema ni assumir la responsabilitat del productor. Està clar, amb reciclar ja no n’hi ha prou, i la responsabilitat ha de ser compartida. Però què podem fer com a consumidores?
És possible viure sense generar residus?
Rezero (abans Fundació per a la Prevenció de Residus) va néixer l’any 2005 amb l’objectiu de posar èmfasi en la reducció de residus i aglutinar tots els agents implicats en la seva gestió i producció, com ara l’administració, les empreses i la societat civil. També promou pràctiques específiques de prevenció. Enguany, ha posat en marxa la campanya Jo sóc CoCo (consumidor conscient), per tal de promoure l’estil de vida residu zero, visibilitzar la quantitat d’envasos i productes d’un sol ús (generalment de plàstic) que consumim en el nostre dia a dia i intentar que la fita sigui assumida cada vegada per més gent.
A la pràctica, aquest és un objectiu que implica un canvi en la manera de consumir de manera integral. Ja no parlem només d’anar a comprar amb carmanyoles per posar els productes frescos (carn, peix, embotits), comprar a granel tots els aliments que siguin possibles, portar carro i bosses de roba per a transportar la compra, sinó també altres accions que no imaginem quan pensem a no generar residus, com ara deixar de prendre cafè en càpsules, no comprar una bossa de patates o una pizza al súper si ens conviden a un sopar improvisat o canviar els bolquers d’un sol ús pels de roba. Totes aquestes vicissituds amb les quals s’han enfrontat les cinc llars que han adoptat el repte que els ha plantejat Rezero: ser consumidores conscients durant un mes i intentar generar la menor quantitat de residus possibles. Per això la fundació els ha dotat d’un kit de productes residu zero (bosses de roba, carmanyoles, compreses reutilitzables, bolquers…) i una llista de consells. El resultat es pot veure en una websèrie que publiquen en línia i que està tenint molta repercussió.
La Carlota, l’Eva i la Isabel són les protagonistes del primer capítol de la sèrie. Són estudiants i el fet d’adoptar el repte del residu zero ha comportat un canvi radical en els seus hàbits de consum. “Abans anàvem a comprar al súper i no ens fixàvem si els productes venien embolicats en plàstic o no, com compra tothom en general”, diu l’Eva. Ara utilitzen la copa menstrual i compren productes d’higiene personal i neteja de casa a granel i sense embalatge. Però el que ha canviat realment és que són conscients del que compren i dels impactes socials i ambientals que això comporta. “Som estudiants, és impossible comprar tot a granel i, si un dia anem a un sopar, potser comprem una bossa de patates, però ara ho pensem i fem tot el que podem. No som residu zero cent per cent, però anem canviant coses. Creiem que això anirà en ascens i hem influït en el nostre entorn. Els nostres amics al principi se’n reien, però ara tant la meva família com ells intenten comprar a granel i sense embolcalls, hem pres consciència. A més, és més sa, perquè, en general, el que ve més embolicat és més industrial”, argumenta la Carlota.
Moltes de les bones pràctiques de consum no impliquen res més que tornar al que feia la gent abans
Com elles, una parella d’urbanites, una de jubilats de Castellar del Vallès (foto), una parella amb un bebè i una amb nens en edat escolar han fet seu el repte residu zero, però sempre d’acord amb les seves condicions de vida: mentre uns fan compostatge casolà, els altres es plantegen comprar vaixella reutilitzable per fer servir amb els amics. Finalment, es tracta d’optar per un model de consum diferent però no necessàriament nou. Tot i que han passat els anys i ha canviat el context socioeconòmic que ens condiciona (pràctiques socials com anar a comprar, ús del temps, horaris laborals), moltes de les considerades bones pràctiques de consum no impliquen més que tornar al que feia la gent abans: anar a comprar amb bossa, consumir begudes en ampolla retornable, comprar a granel i reparar o reutilitzar objectes i roba.
“La filosofia residu zero implica un canvi: de consumir productes a consumir serveis. Hi ha un nou consumidor que es planteja més quin és el seu impacte, la petjada que deixa en el planeta i busca com a alternativa no tant posseir, sinó gaudir més del servei de les coses sense necessitat de tenir-les en propietat. Està molt de moda parlar d’economia circular, i la reutilització és una de les seves formes que existeix des de fa molt”, explica Rosa García, directora de Rezero. Garcia aposta per un consum responsable que vagi cap a un replantejament de la noció de felicitat, que no ha d’anar tan associada al fet de tenir productes sinó de consumir més i millor. “Hem d’avançar, a les empreses el residu zero els surt molt bé, redueixen costos i com a consumidors hem de pensar que són moltes les guerres pels recursos”, diu.
Des de Rezero posen el seu gra de sorra oferint la possibilitat a qui vulgui a sumar-se al moviment residu zero, fent acompanyament del procés i donant-los una sèrie de consells per evitar que entrin residus a casa.
Prestar en lloc de comprar
“Vaig viure a diferents països durant un temps i constantment necessitava coses i objectes que no em volia comprar perquè crec que consumim massa i de manera poc responsable, com si els recursos fossin il·limitats. Jo tampoc volia tenir les coses en propietat, només fer-les servir”, argumenta Javier Velasco, qui va fundar Lendi, una xarxa de préstec d’objectes entre veïnes del mateix barri. Velasco va arribar a Barcelona i va conèixer diferents iniciatives d’economia col·laborativa que el van fer pensar, i va muntar, amb unes 50 persones del barri de Gràcia, un grup de whatsapp amb la finalitat de constituir un grup de préstec d’objectes. Era l’abril de 2016. La cosa va anar creixent, es va reproduir en diferents barris i actualment aglutina unes 1.000 persones de vuit barris. “Contínuament s’hi apunta gent d’altres comunitats autònomes i, si no hi ha un grup constituït, les convidem a formar-lo i els donem acompanyament i el coneixement que hem acumulat fins ara”, explica.
El funcionament de Lendi és simple i entronca amb el canvi de consumir productes a serveis: si una usuària necessita un trepant, per exemple, el demana pel xat de whatsapp i una veïna del mateix barri li ho ofereix en préstec. La dinàmica es pot fer servir amb finalitat de coses que tendim a atresorar, però que no fem servir quotidianament, amb la qual cosa no les necessitem en propietat.
“Tenim una connexió automàtica que és: ho necessito, ho compro. Com a molt, pots pensar a demanar-ho a un amic. Però hi ha un estudi que diu que el 80% de les coses que tenim les fem servir una vegada al mes o fins i tot menys. Llavors, tenim coses infrautilitzades i això implica recursos limitats que estem traient del planeta”. Un canvi necessari en el model de consum que enllaça amb l’economia circular i col·laborativa ben entesa, que ens permet connectar com a individus sense la necessitat de tenir estructures majors darrere. “Ens permet prestar-nos serveis, objectes i coneixements els uns als altres, organitzar-nos autònomament sense els vells organismes i estructures”, diu Velasco.
El projecte va anar creixent i actualment aglutina unes 1.000 persones de vuit barris
Lendi va néixer com una manera de fomentar el consum conscient, però s’ha multiplicat en diferents grups: donar i reutilitzar objectes, fer un fòrum d’informació útil per a les veïnes, i prestar i demanar objectes puntualment. El projecte també es bifurca en Lendi sense plàstic, una comunitat que lluita contra el consum de plàstic d’un sol ús, i també s’està pensant a fer un grup contra el malbaratament alimentari. Com a escenari possible ja es visualitza portar l’experiència al rang de plataforma de comunitat de consum conscient i que qui tingui un projecte d’aquest tipus pugui sumar i no començar de zero. A finals de novembre de 2017 es va llençar l’aplicació del projecte, que busca desenvolupar una xarxa més estesa de nuclis barrials de préstec, a escala nacional o fins i tot internacional, per generar un impacte en la manera en la qual consumim com a societat i en la qual ens relacionem amb les veïnes. La iniciativa és autogestionada 100%, no rep subvencions ni ajuts de cap tipus, i actualment s’està organitzant un Goteo per millorar l’aplicació de la xarxa. “Si tots ens connectem per consumir d’una altra manera, canviarem el joc, la societat i el planeta. El potencial és enorme. La societat és la que sempre es mou primer”, rebla Velasco.
Gestos cap a la sostenibilitat
1. Portar sempre una bossa de tela per comprar.
2. Rebutjar activament les bosses de plàstic, amb nanses i sense nanses.
3. Portar una cantimplora plena quan s’és fora de casa i reomplir-la amb aigua de les fonts públiques.
4. Evitar les ampolles de plàstic d’aigua i sucs. Prioritzar garrafes i vidre.
5. Informar-se sobre els diferents sistemes de filtració de l’aigua corrent, escollir-ne un i provar-lo.
6. Rebutjar les palletes per beure. Practicar el mantra: No vull palleta.
7. Apostar per la compra a granel, pels productes de proximitat i de temporada. Els mercats i el comerç de barri poden ser un bon lloc.
8. Investigar si prop de casa hi ha alguna botiga de productes de neteja a granel i provar-los.
9. Fer una beguda vegetal a casa: d’arròs, civada, sègol, quinoa, soja, etc.
10. Comprar iogurt en pot de vidre o bé fer-ne a casa.
11. A la formatgeria, carnisseria o peixateria, comprar amb carmanyoles.
12. Rebutjar sempre el paper film de plàstic per separar les capes.
13. Evitar tots els productes que vagin embolicats en monodosi (galetes, xocolatines, etc.).
14. Comprar sabó de mans en pastilla.
15. Buscar receptes de pastes de dents casolanes. Fer-ne una i provar-la.
16. Evitar les tovalloles: la majoria no són biodegradables i se’n troben moltes a les platges i al fons marí.
17. Fer servir raspalls de dents de bambú o materials alternatius al plàstic.
18. Fer servir la copa menstrual i/o les compreses de tela.
19. Fer servir bolquers reutilitzables.
20. Fer boicot als productes que porten microplàstics (pasta de dents, exfoliants, detergents, etc.).
21. Prioritzar els productes concentrats. Ocupen menys espai i triguen més a gastar-se.
22. Rebutjar els tiquets quan anem a comprar. Són de paper, però la majoria contenen una capa de BPA (bisfenol A).
Article publicat al número 449 de la ‘Directa’
