Aquest dimecres s’ha celebrat la primera sessió del judici contra l’inspector dels Mossos d’Esquadra Lluís Miquel Venteo –cap dels antiavalots de l’ARRO Barcelona– i quatre dels seus agents, acusats dels presumptes delictes de lesions i contra la integritat moral. Els fets es van produir durant una càrrega a l’interior d’un portal de la plaça de Sants de Barcelona el 27 de maig de 2014 durant l’intent de desallotjament de Can Vies.
Els policies i les tres denunciants han declarat avui a la sala de vistes de la Secció Segona de l’Audiència de Barcelona; els primers en qualitat d’encausats i els segons com a testimonis. Cap policia ha reconegut haver propinat cops de porra al cap en aquell episodi viscut a tocar de la mitjanit. “La manera de netejar el portal és colpejar per treure les persones”, ha afirmat amb naturalitat l’agent Francisco Javier Guitian Posada, qui afronta una petició fiscal de 3 anys i mig de presó i és responsable de la furgoneta d’on van baixar els policies, anomenada Tropic 161 per la policia catalana. Malgrat tot, ha negat que cap dels seus cops de porra impactessin al cap dels veïns que s’havien refugiat al replà de l’escala. Anys enrere, Guitian es va fer famós a les xarxes socials per dur una polsera amb la bandera espanyola mentre es trobava de servei.
“La manera de netejar el portal és colpejar per treure les persones”, ha afirmat amb naturalitat l’agent Francisco Javier Guitian Posada
La resta de policies han emprat el mateix guió exculpatori. Cal recordar que, en tractar-se de persones imputades, els agents tenen el dret a mentir durant la declaració. Una de les proves clau del judici és una gravació on es pot veure els agents desenfundant la porra i agredint amb sanya les víctimes, unes imatges que ells han descrit com una intervenció plenament reglamentària. El protocol intern d’ús de les porres determina que només es poden fer servir de cintura en avall, amb una trajectòria horitzontal –mai de dalt a baix– i sempre evitant zones sensibles com el cap, ha recordat la fiscal.
L’advocada defensora dels agents, malgrat demanar-ne l’absolució, ha fet saber als tres jutges del tribunal que abans d’iniciar-se la vista oral s’havien consignat 9.000 euros en concepte d’indemnització. El jutge ponent, José Carlos Iglesias, ha demanat a la lletrada que explicités si els diners s’aportaven independentment del sentit de la sentència. Ella ha dubtat i ha mirat a l’inspector Lluís Miquel Venteo i als altres quatre agents asseguts a la banqueta: n’ha rebut un gest afirmatiu amb el cap. Iglesias ha confirmat aleshores que, d’acord amb el criteri jurisprudencial de la sala, l’aportació de diners podrà ser considerada com un element atenuant en la sentència.
Des d’un primer moment, ja en la declaració de l’inspector, el relat dels policies ha evitat fer cap referència als cops de porra i les ferides. “Es genera una situació de confusió i caos dins del portal. Aleshores dono l’ordre de sortir. L’últim noi que surt té una ferida al cap”, afirma Venteo sense concretar com s’ha produït la lesió. El policia, a més, diu que en adonar-se de la lesió li ofereixen assistència mèdica. El noi pocs minuts després ho ha desmentit. Davant les preguntes de la fiscal, Venteo ha reconegut que va veure com “el company Guitian es va defensar d’un cop i va donar un cop amb la defensa a la cama d’un jove, no sé com es va originar la lesió al cap”.
Des d’un primer moment, ja en la declaració de l’inspector, el relat dels policies ha evitat fer cap referència als cops de porra i les ferides
Quan han pres la paraula les acusacions particulars, representades per Eduardo Cáliz i Anaïs Franquesa, l’inspector ha respost les preguntes en català, però, instintivament ha mirat al jutge, se li ha escapat un “perdó” i s’ha passat de nou al castellà. Iglesias, que presidia la sala, en la segona ocasió que ho ha fet li ha recordat que es pot expressar en català “si així ho desitja”. Daniel Muñoz, David Villares i Jesús Antonio Zoyo, els tres antiavalots que tenien la funció d’escuders –i amb el menor rang dins de l’operatiu–, han declarat al final. Dos d’ells afronten una petició fiscal de set anys de presó –per haver agredit a més d’una persona– i de fins a tretze anys basant-se en l’escrit de les acusacions particulars. Els policies han negat una vegada i una altra els cops de porra al cap i, fins i tot, han fet servir expressions com “acompanyar” o “ajudar a aixecar-se” per descriure com van interactuar amb les víctimes a l’interior del portal.
El testimoni de les víctimes
Les denunciants han descrit una escena que res tenia a veure amb les declaracions dels agents. “Em colpegen a les cames, després al braç i després un cop al cap que em fa caure. Ara, anys després, ja no vaig a manifestacions ni concentracions. A llocs on hi ha molta gent sempre busco per on sortir”, ha explicat en Joan. “Em van donar moltíssims cops de porra. Fins a una quarantena crec. A les cames, el braç, les espatlles, em van trencar un dit perquè em vaig protegir el cap. Des d’aleshores pateixo insomni i tinc cert pànic quan veig un cotxe de policia”, ha detallat en Bernat. “Entren al portal i comencen a colpejar tothom. Rebo una pluja de cops als braços, l’abdomen i l’últim a l’orella. Va ser molt angoixant, no havíem fet res i ens van venir a pegar. Em sagnava l’orella i unes veïnes em van atendre”, ha reblat en Miquel. Dos dels jutges que integraven la sala s’han mostrat en tot moment comprensius amb els policies, i han preguntat a les víctimes per quina raó es trobaven a la plaça de Sants i si havien participat o no a la manifestació de suport a Can Vies: un aspecte del tot irrellevant en una causa on el que es jutja és la presumpta actuació il·legal dels policies. Els tres joves han detallat que es coneixien del campus universitari i que s’havien apropat a la zona –hores abans de l’agressió policial– per participar en una cassolada solidària amb Can Vies.
“Els policies han descrit uns fets que serien un atemptat contra l’autoritat i no es va produir cap detenció, com a mínim és sorprenent”, ha recalcat Anaïs Franquesa, lletrada d’una de les víctimes
“Els policies han descrit uns fets que serien un atemptat contra l’autoritat i no es va produir cap detenció, com a mínim és sorprenent”, ha recalcat Anaïs Franquesa, lletrada d’una de les víctimes, en una breu atenció a la premsa a la vorera de davant –per imperatiu del dispositiu que vigila l’edifici– del Palau de Justícia. Els antiavalots han assegurat que abans de la intervenció havien patit el llançament d’objectes –pedres i ampolles– i que, per això, l’inspector va ordenar la càrrega. Tot i això, Venteo no ha pogut confirmar si els individus suposadament agressors eren els mateixos que després van ser apallissats a l’interior del portal. I el que més crida l’atenció, malgrat justificar la càrrega basant-se en una anterior agressió, no es va identificar ni detenir ningú, segons es desprèn de les diligències.
Franquesa s’ha mostrat satisfeta per la primera sessió del judici, i considera demostrat que els policies van utilitzar les porres de manera antireglamentària dins del portal. “Aquests fets constitueixen una greu actuació dels Mossos d’Esquadra. Ha quedat acreditat que l’única intenció dels agents que van entrar al portal era colpejar i fer-ho de manera indiscriminada, causant un patiment injust a totes les persones que es trobaven allí, no tant per les lesions, que són greus, sinó també pel dany moral, el patiment i les posteriors seqüeles”, ha afegit l’advocat Eduardo Cáliz, defensor de les altres dues víctimes.
