Una cortina de tela negra que cau sostre avall separa les espectadores d’un viatge transformador. A l’avantsala de l’escenari, llums i somriures. Un cop passada la frontera, prima però opaca, el silenci i la foscor colpegen les assistents. Al fons, a un racó, l’únic focus obert il·lumina una figura encorbada que gira l’esquena sense parar atenció a les visitants. De sobte, una pausa. La figura en moviment s’atura i clava la mirada al seu darrere. “Bienvenidos, novatos”, diu. I comença l’acció.
El protagonista d’aquesta obra, que es pot veure al Teatre Eòlia de Barcelona fins aquest diumenge 15 d’abril, és un gos que vigila el campament del mont Gurugú, situat al nord del Marroc, a tocar de Melilla. A través de la mirada de l’animal, les espectadores acompanyen diversos personatges en l’odissea que suposa saltar la frontera sud de l’estat espanyol després de mesos d’espera a la muntanya. El Rey del Gurugú és un espectacle immersiu que denuncia una realitat encara existent però ja no tant present als mitjans de comunicació.
Ferran Joanmiquel, director de l’obra, explica que donar veu a algú que ha passat pel trauma de la migració “sense haver-ho viscut en primera persona i des d’un punt de vista occidental” el feia sentir incòmode
Ferran Joanmiquel, director de l’obra, explica que donar veu a algú que ha passat pel trauma de la migració “sense haver-ho viscut en primera persona i des d’un punt de vista occidental” el feia sentir incòmode. Per aquesta raó, quan va descobrir que al mont Gurugú també hi tenien gossos, va optar per un joc teatral en què l’espectadora s’identifiqui amb la mirada de l’animal. “Aquest no entendre què hi ha a l’altra banda de la tanca tan important com per arriscar la vida és una pregunta que es fa el gos, però que també ens fem nosaltres”, assegura el dramaturg.
David Martínez és l’actor que dóna vida, entre lladrucs i udols, a aquest relat carregat d’intensitat. “El text em va atrapar des del principi. És un monòleg diferent amb una proposta escènica que busca la participació del públic”, explica Martínez. El joc de mirades entre l’artista i les assistents és constant al llarg de l’obra i permet establir un vincle que perdura fins i tot un cop acaba la funció. “Hi ha gent que s’ha apropat per dir-me que els ha impactat més aquest espectacle que qualsevol documental que han vist sobre aquest tema”, assegura.
Per canalitzar les emocions que genera l’experiència artística, moltes funcions han acabat amb un col·loqui posterior on participen activistes, testimonis i periodistes que complementen el relat de l’obra. Entre el públic sempre es repeteix la mateixa pregunta: “Què podem fer?”. La resposta, segons Ferran Joanmiquel, no és sempre fàcil: “A vegades, el que més costa és fer el pas de la sensibilització a l’acció. La gent espera una resposta clara, però les respostes clares costen molt”.
Una de les intencions d’aquesta obra és, de fet, sensibilitzar “no només sobre les barreres físiques, sinó també mentals, que ens separen dels altres”, explica l’actor David Martínez
Una de les intencions d’aquesta obra és, de fet, sensibilitzar “no només sobre les barreres físiques, sinó també mentals, que ens separen dels altres”, explica David Martínez. “Quan parlem de la gent que salta la tanca o dels manters que treballen a la ciutat és important saber per quin procés han passat aquestes persones, no només durant el viatge, sinó també un cop arriben aquí”, assegura. Més enllà de les concertines, també els prejudicis, els discursos d’odi i la violència institucional esdevenen murs difícils de derruir quan travesses la frontera.
D’aquesta voluntat de sensibilitzar i de la necessitat d’entendre en sorgeix un text amb una gran base documental, en la qual han participat persones com el fotoperiodista Samuel Aranda o l’escriptor Roland Fosso, autor de La última frontera, que destaca la versemblança de l’obra. El Rey del Gurugú seguirà en cartellera fins aquest diumenge 15 d’abril i ha comptat amb la presència als col·loquis d’activistes com Aziz Faye, del Sindicat de Manters, la periodista Laura Arau o Laia Creus, de Casa Nostra Casa Vostra.
