Un dels negocis més suculents del creuerisme és el consum de tota mena de productes que el passatge fa a les terminals on s’aturen els vaixells, especialment a les dels ports base. L’interior dels bucs s’assembla cada cop més a un gran centre comercial, amb restaurants, casinos i botigues amb productes de luxe, i ara el consumisme s’estén a terra. Els governs espanyol i català han promogut beneficis fiscals per a les companyies, amb l’argument de l’impacte econòmic que els creuers tenen a les ciutats que els acullen. És per això que una de les condicions és que, un cop fermats a port, tota la maquinària consumista dels vaixells s’aturi i es convidi el passatge a baixar a terra. És un acord amb trampa. Les terminals on s’amarren els vaixells cada cop són més grans i tenen un ventall de negocis més ampli. A Barcelona en són cinc al moll Adossat –A, B, C, D i E, que ocupen dos quilòmetres lineals de costa– i dos al moll de Barcelona –N i S, gestionades pel World Trade Center. El moll del Maremàgnum també compta amb una terminal de creuers, si més no així consta oficialment, però no existeix cap instal·lació ni infraestructura a terra per acollir-los, només un centre comercial. A l’inici l’Autoritat Portuària de Barcelona era la principal accionista de les terminals, però de mica en mica l’administració pública va anar quedant arraconada i ara són de gestió 100% privada.
Les terminals A, B i C són titularitat de Creuers del Port de Barcelona SA, una societat mercantil amb tres milions d’euros de capital social i presidida per l’empresari turc Arpak Demircan. Tot i això, aquesta primera pantalla jurídica és una filial de Barcelona Port Investments SL, una empresa que presideix des d’Istambul el molt poderós Mehmet Kutman, qui controla societats com Global Liman Isletmeleri SA i apareix conjuntament amb el seu conseller Aysegul Bensel al llistat dels Paradise Papers d’elusió fiscal. En aquest club de persones multimilionàries que eviten pagar impostos i que es pot consultar a través del web Offshore Leaks Database –creat pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació– també trobem Micky Arison, president de Carnival Cruise Lines. Tot això passa sota el paraigua de l’Autoritat Portuària, una administració autònoma regentada pel govern de l’Estat. Per això a les empreses adjudicatàries de les terminals no se’ls podrà aplicar el decret municipal que limita la contractació amb empreses que operin en paradisos fiscals.
L’Autoritat Portuària ha venut la seva participació accionarial a les terminals, que ara es controlen al 100% des del sector privat
L’empresa Royal Caribbean Cruises LTD també és accionista minoritària de les terminals A, B i C. La terminal D, coneguda com a Palacruceros, és titularitat de Costa Crociere SPA, una de les filials de Carnival que ostenta la preferència d’amarratge dels seus vaixells. L’empresari italià Raffaele D’Ambrosio és el director de negocis, però sempre sota la tutela nord-americana. La joia de la corona creuerista a Barcelona, però, és la recentment inaugurada superterminal E, d’ús exclusiu durant 25 anys d’adjudicació per a les nou marques comercials de Carnival, amb 12.500 metres quadrats de superfície –el doble que el terreny de joc del Camp Nou–, 300 places d’aparcament i una inversió de 30 milions d’euros. El moll Adossat s’ha quedat petit i aviat s’ampliarà per a encabir-hi dues noves terminals, F i G, que haurien de substituir les N i S del World Trade Center. MSC Creuers aspira a gestionar-ne una en exclusivitat. El trasllat cap al sud de les terminals és una de les mesures acordades amb l’Ajuntament de Barcelona per allunyar-les del centre de la ciutat.
———————-
Mehmet Kutman, l’home de les privatitzacions a Turquia
És un dels empresaris més rics de Turquia i ara controla les terminals de creuers A, B i C del Port de Barcelona. Kutman és cosí d’un exprimer ministre turc, l’ultraconservador Mesut Yilmaz del Partit de la Mare Pàtria. Sempre ha mantingut bones connexions amb el poder –actualment amb Erdogan, com es veu a la fotografia– i ha esdevingut un dels principals actors dels processos de privatització a Turquia. Va ser l’intermediari de la venda de la companyia estatal Tupras, una operació que fou tombada judicialment. Va concursar a les licitacions –plenes d’irregularitats– dels ports de Galataport (Bòsfor) i Kusadasi (mar Egea). L’any 2007 el seu nom va aparèixer en un dels cables del Departament d’Estat dels Estats Units filtrats per Wikileaks.
Article publicat al número 453 de la ‘Directa’
