Ahir es va fer pública l’absolució de les quatre activistes que van ser encausades durant les mobilitzacions que es realitzaren l’any 2011 contra la línia d’alta tensió que s’estava construint a la serra de la Vall d’Albaida, incendiada uns mesos abans. Després del judici, celebrat el passat tretze de novembre, les encausades ja asseguraren en declaracions a la ‘Directa’ que les proves aportades pels testimonis de l’acusació –en aquest cas la Fiscalia– no encaixaven amb els fets concrets de la denúncia que arrossegaven des de feia sis anys.
Les quatre activistes celebren l’absolució, ja que és el que va demanar la seua defensa en concloure la celebració del judici. La inconsistència de les proves a la que sempre havien apuntat –tant la defensa com les encausades– va quedar palesada amb els testimonis de l’acusació. A la sentència absolutòria, que data del 12 de desembre i a la qual ha tingut accés la ‘Directa’, es detalla la falta de proves que acrediten la fermesa dels delictes de danys i coaccions pels quals els demanaven penes de fins a un any i deu mesos de presó i multes que arribaven als 17.000 euros.
A la sentència absolutòria es detalla la falta de proves que acrediten la fermesa dels delictes de danys i coaccions pels quals els demanaven penes de fins a un any i deu mesos de presó
El jutge del cas, Juan Luis de la Rúa, assenyala al document judicial que hi ha una “falta de proves concloents sobre els danys denunciats”, pel que reconeix que no existeixen proves documentades que constaten els fets concrets que s’atribuïen a les encausades. Així mateix, també ha posat en dubte alguns dels suposats danys denunciats, com és el dany a la maquinària, de la qual l’empresa afectada ni tan sols va aportar factura. Pel que fa al delicte de coaccions, el jutge no considera que amb les proves aportades es puga acreditar que hi va haver tal delicte, pel que rebaixa els fets de coaccions a faltes, les quals prescriuen passats sis mesos, qüestió per la qual han quedat també absoltes les activistes.
En altre ordre, Maria Josep Martínez, advocada de les encausades, ha expressat la seua discrepància amb certes valoracions que el jutge exposa en la sentència “perquè considera provades coses que al judici no hi van quedar provades”. Segons Martínez, el jutge dóna molta rellevància a l’atestat policial que va fer la Guàrdia Civil l’any 2011, “quan aquest no prova de res perquè la Guàrdia Civil no va comparéixer a l’acte del judici, ni tampoc fou citada”. “El jutge considera que hi ha elements provats, respecte a l’atestat policial, que nosaltres considerem que no poden ser provats, malgrat que després es considere que no acreditarien ser delictius”, comenta l’advocada, “i també discrepem en considerar les coaccions, encara que les rebaixe a faltes, perquè no va quedar acreditat que cap de les quatre encausades coaccionaren a cap treballador, ja que no van ser identificades i no va haver prova que les situara en cap conducta concreta que puga implicar una coacció, ni que siga de caràcter lleu”.
En aquest sentit cal destacar la valoració d’Ester, una de les encausades, que en finalitzar el judici va afirmar que la falta de proves presentades per acusar-los d’uns fets concrets corroborava que “ens van detenir només per desestabilitzar la lluita, que comptava amb un alt grau de participació, i per rebaixar la mobilització social amb l’amenaça de conseqüències legals”. Martínez aprecia que l’únic que va quedar provat a l’acte del judici va ser que les quatre encausades van participar en una manifestació de protesta el dia 14 de juliol, “la resta considerem que no es pot considerar provat i que el jutge ho estima d’acord amb un atestat que no suposa cap prova”. I conclou que, malgrat això, “el pronunciament és absolutori i això sí que ho compartim i ho celebrem”.
