Les tres veteranes activistes en vaga de fam des de l’1 de febrer per pressionar el govern espanyol a prendre decisions que contribueixin a frenar la massacre a Gaza, Gabriela Serra, Llum Mascaray i Martí Olivella, han posat punt final avui a l’acció. Després de quinze dies, se senten “alentides”, però amb les constants vitals correctes, explica Olivella.
Aquest “recurs últim de l’acció no violenta”, com es refereix a la vaga de fam, el van activar amb un objectiu principal: interpel·lar el govern espanyol i aconseguir-ne canvis per contribuir a aturar la massacre contra la població a Gaza. “No n’hem tingut resposta, tot i que aturem la vaga en un moment en què sí que percebem indicadors que ens fan pensar que, tard o d’hora, prendrà les decisions”, considera Olivella.
Es refereix, per una banda, a la carta que el president espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, han adreçat a la Comissió Europea per demanar que s’investigui la violació de drets humans per part de l’Estat d’Israel. I, per l’altra, a les recents declaracions del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que ha apuntat la necessitat de fer un pas més enllà de “manifestar preocupació” per la quantitat de població que està morint sota els atacs del govern de Benjamin Netanyaju i imposar un embargament d’armes a Israel.
“La nostra haurà estat només una acció més per sumar en la pressió ciutadana per generar aquest canvi”, afirma Olivella. Les tres activistes van iniciar la vaga amb dues demandes que consideren bàsiques per contribuir a l’alto el foc a Gaza: suspendre el comerç d’armes amb Israel i que el govern estatal doni suport a la denúncia de Sud-àfrica per genocidi davant la Cort Internacional de Justícia.
“La nostra haurà estat només una acció més per sumar en la pressió ciutadana per generar aquest canvi”, explica Martí Olivella, un de les tres activistes en vaga de fam
En paral·lel a la vaga, les activistes van animar a “inundar” de cartes al ministre d’Exteriors José Manuel Albares amb aquestes dues demandes “de mínims”. Al Ministeri n’han arribat un miler i, per Olivella, mantenir “un degoteig” d’enviaments és una de les accions “a mà” per moltes persones.
“Necessitem pressionar, pressionar i pressionar, ja sigui des d’un sindicat de barri, des d’una parròquia de barri, des d’un mitjà de comunicació o des d’un partit polític, per tal que es concretin els objectius als quals hem volgut contribuir amb aquesta acció”, afirma Olivella.
Durant les dues setmanes en vaga de fam, les activistes han rebut el suport de més de 200 entitats de la societat civil. També les han visitat representants dels grups parlamentaris d’ERC, Comuns, CUP, Junts i PSC. Olivella afirma que s’han mostrat alineats amb els plantejaments de les vaguistes i que se’n pot esperar accions que empenyin l’executiu estatal a “deixar de ser part” de la massacre.
Segons ha identificat el Centre Delàs, l’Estat ha exportat a Israel munició valorada en gairebé un milió d’euros des del 7 d’octubre, data de l’atac de Hamas i d’inici del foc indiscriminat sobre Gaza, que ha provocat vora 30.000 morts en un escenari que la mateixa ONU qualifica de “malson”, sense cap lloc segur per la població.
Una altra de les demandes plantejades amb l’inici de la vaga va ser que el Parlament de Catalunya aprovi la proposta de resolució de suport a la denúncia liderada per Sud-àfrica, a partir de la qual el Tribunal de la Haia ha detectat indicis del crim de genocidi. “Fer declaracions és molt fàcil, el que costa són els fets que tenen conseqüències econòmiques i polítiques”, insisteix Olivella, amb esperances d’un “canvi de tendència” que acosti l’alto el foc a Gaza.
