El tancament recent del centre de naixements de Martorell per la renúncia de diverses llevadores que reivindicaven en bloc unes cures de qualitat i denunciaven la falta de compromís de l’hospital
i l’equip mèdic, així com per la vaga de sanitat, ha possibilitat obrir un debat que ha deixat de ser intern de l’àmbit sanitari per formar part, per fi, del conjunt de l’opinió pública.
En aquest article breu volem fer unes pinzellades sobre el que, com a llevadores, creiem que són les causes que ens han portat a una situació insostenible que avui no té perspectiva política de canvi.
A finals del 2022 es van jubilar 190 llevadores a Catalunya i se’n van formar només 73. Això representa que només es va cobrir el 38,4 % de les places. De cara al 2026 es calcula que hi haurà un 47 % de places vacants. A tot això, cal afegir que molts centres no ens reconeixen el plus econòmic d’especialitat i que en els que sí que ho fan, la suma que aquest representa no va de bracet amb les responsabilitats que assumim.
La precarització progressiva de les nostres condicions laborals posa en perill tant la continuïtat de la professió com els drets sexuals i reproductius de les dones i persones gestants.
La precarització de les nostres condicions laborals posa en perill els drets sexuals i reproductius de les dones i persones gestants
A aquesta alarma professional cal afegir-hi la desvaloració de la nostra professió tant per part de molts equips d’obstetrícia i pediatria, com a nivell social. En altres països de la Unió Europea com el Regne Unit, la llevadora és la veu i la defensora dels desitjos i opcions de les usuàries i el vincle principal amb les altres professionals que intervenen en la gestació.
La nostra vivència en tornar del Regne Unit i treballar com a llevadores a Catalunya ha sigut constatar una gran diferència pel que fa al rol, l’autonomia i el reconeixement. En els nostres llocs de feina, les nostres decisions no són escoltades i els equips mèdics les qüestionen constantment. Aquest fet genera un desgast en el dia a dia en l’àmbit psicosocial, que ens desmotiva per fer les nostres tasques tal com sentim que les usuàries mereixen i tal com estem autoritzades (i èticament obligades) a exercir.
Un dels exemples més radicals és el tracte que es dona al part a casa des de l’àmbit de l’obstetrícia i el tractament que se’n fa des dels mitjans de comunicació. Hi ha una evidència de pes que demostra que el part a casa atès per professionals competents a gestants de baix risc té una taxa de mortalitat materna i neonatal equiparable a la dels parts hospitalaris i, així i tot, rebem dures crítiques que no tenen cap mena de base científica.
En un estudi mundial sobre la professió de llevadora es va detectar que aquí tenim menys autoritat en la presa de decisions en comparació amb altres països. Les autores ho relacionen amb la manca de formació rebuda i en el fet de ser una professió representada majoritàriament per identitats de gènere femení. En conseqüència, com en qualsevol estructura patriarcal, observem la realitat de la bretxa salarial: hi ha una marginació, una sobrecàrrega de feina i està pitjor remunerada.
És hora d’entendre que la nostra vocació i el rol històric de les cuidadores no són una excusa per exposar-nos a situacions límit que freguen la il·legalitat, com és l’augment de guàrdies extres, l’anul·lació de vacances o la falta de suport i compromís dins de les organitzacions. Qui cuida les que cuidem? Estem esgotades, però volem oferir de manera real i genuïna unes cures dignes i de qualitat a les usuàries. Tristament, això no s’aconseguirà fins que les ràtios llevadora-gestant siguin 1:1 o les ràtios en atenció primària s’apropin a les recomanacions de l’OMS (una professional per cada 400 usuàries).
És molt frustrant no poder oferir una atenció holística en l’experiència del part per la sobrecàrrega laboral
En conseqüència, això té un impacte en la qualitat de la salut de les usuàries que es queden sense opcions públiques i gratuïtes on parir com desitgen, amb consultes exprés on difícilment podran sentir-se escoltades, sense un acompanyament individualitzat i informat el dia del part i una munió de coses més que hem anat perdent al llarg dels anys.
Parir prenent les decisions informades i de manera responsable empeny les dones i persones gestants a connectar amb el seu poder i la seva capacitat de parir i està directament associat a una millor salut tant de la gestant com dels nounats. No es tracta d’un antull, sinó que ens hi va la salut física, emocional i relacional.
Les polítiques de part respectat i erradicació de la violència obstètrica es queden en bones intencions i il·lusions, a causa de la impossibilitat de materialitzar-les per falta de professionals.
És tremendament frustrant per a nosaltres no poder oferir una atenció holística i personalitzada en les experiències de part i en les consultes d’atenció primària per sobrecàrrega laboral. Ara ens toca aixecar la veu juntes per tal que els nostres drets siguin una realitat.
