ERC, Comuns i CUP han signat un acord per exigir a Salut que retiri els indicadors sobre l’”excés” de dies de baixa que condicionaran part del pressupost dels equips d’atenció primària. El text s’hi refereix com una “ingerència” en la feina del personal mèdic i una “vulneració del dret a la salut” de les treballadores.
Els grups parlamentaris que han signat l’acord l’han fet entrar a registre per possibilitar que altres partits s’hi afegeixin.
Segons han explicat les organitzacions de metgesses d’atenció primària impulsores de l’acord, FOCAP i Capçalera, Junts s’ha excusat per no assistir a la reunió i el PSC ha anul·lat l’assistència poc abans de l’hora d’inici. És la segona plantada que reben, segons expliquen les portaveus de les organitzacions professionals. Preveien reunir-se el 20 d’abril amb el responsable de baixes de l’Institut Català de la Salut, però el Departament ha cancel·lat la cita. Salut indica que “avisarà els interessats per una nova data”.
Hi donen suport els sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya, Intersindical, CGT, CATAC-CTS, FTC-IAC i Infermeres de Catalunya.
Més de 2.000 professionals sanitàries van signar un manifest per rebutjar la decisió de Salut pocs dies després de saltar als mitjans. També hi donen suport els sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya, Intersindical, CGT, CATAC-CTS, FTC-IAC i Infermeres de Catalunya.
Si bé sanitàries i alguns sindicats van celebrar que l’acord del PSC amb Comuns per aprovar els pressupostos de la Generalitat, fa gairebé dos mesos, inclogui no incentivar econòmicament personal mèdic i directiu dels CAP segons el temps de les baixes prescrites, s’ha fet evident que, pel Govern d’Illa, no altera els nous objectius amb contraprestació econòmica per als centres d’atenció primària. En cap moment el Departament d’Olga Pané ha posat damunt la taula retirar-los i als equips mèdics dels CAP se’ls presenta com una mesura vigent.
Un percentatge que cobreix personal i incidències
El catàleg d’objectius pel 2026 de l’anomenada contraprestació per resultats (CPR) –un mecanisme que condiciona fins a un 5% dels recursos econòmics de què disposa cada CAP–, incorpora dos indicadors enfocats a “adequar” a la durada “òptima” les incapacitats temporals, concretament, per patologies de salut mental i osteomusculars.
Les metgesses estimen que, en un equip amb un pressupost de quatre milions d’euros, no complir els objectius de la CPR pot suposar no comptar amb uns 200.000 euros “cabdals” pel funcionament del CAP.
Les metgesses estimen que, en un equip amb un pressupost de quatre milions d’euros, no complir els objectius de la CPR pot suposar no comptar amb uns 200.000 euros. “És una part del pressupost que s’utilitza per cobrir baixes, incidències o l’escreix d’analítiques del centre quan se sobrepassen les pressupostades, és a dir, els recursos que depenen d’assolir els objectius són cabdals pel funcionament dels centres d’atenció primària”, expliquen des de la Capçalera.
També els indicadors afecten el sou de les professionals. Els objectius de la CPR formen part, alhora, dels objectius individuals de cada metgessa, que els reporten uns incentius econòmics quan els compleixen. “Els nous indicadors suposen una mesura de coacció econòmica amb impacte tant en les professionals com en els equips i pot condicionar una decisió que hauria de ser purament clínica”, conclouen en un comunicat FOCAP i Capçalera. Defensen que els objectius haurien de centrar-se en tot cas a la millora de la qualitat assistencial.
La introducció dels incentius per “adequar” la durada de les baixes al temps “òptim” d’acord amb els barems de la Seguretat Social –objectiu amb un pes econòmic principal en el conveni de gestió de les incapacitats temporals renovat fa poc més d’un any entre el Deparament de Salut i el Ministeri de Seguretat Social– és una mesura que, davant les crítiques creixents, la conselleria d’Olga Pané defensa que s’orienta a agilitzar l’accés a proves diagnòstiques i a rebre el tractament adequat.
La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària considera “inadequada i potencialment contrària a l’ètica i a la deontologia mèdica”.
El Govern manté que la decisió no alterarà que les baixes es prescriguin estrictament amb criteri mèdic, mentre que la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària considera “inadequada i potencialment contrària a l’ètica i a la deontologia mèdica”. “Aquesta formulació introdueix un conflicte d’interessos estructural, pot erosionar la confiança metge-pacient i pot augmentar el risc de dany i d’iniquitat”, consideren, i plantegen que seria “acceptable” si es redissenya l’objectiu de manera que “incentivi processos assistencials”, en referència a la “reducció de demores”.
Tenint en compte la firma, el juliol passat, d’un acord de col·laboració entre Salut, la Seguretat Social i l’associació de mútues, AMAT, la previsió és que aviat el sistema sanitari compti de manera més estesa amb les mútues per fer proves i seguiment de malalties traumatològiques per contingències comunes (és a dir, no professionals). Això, amb un incentiu econòmic per fer-ho. És una via que tant FOCAP com Capçalera han rebutjat. Consideren que els recursos que es destinen a les mútues haurien de nodrir el sistema públic de salut i acabar amb un doble sistema, anòmal a escala europea, que en els últims anys s’ha anat enfortint rere la bandera de combatre “l’absentisme”.
