Ursula K. Le Guin, tota una vida fent brollar imaginació desbordant

Autora de ciència-ficció i literatura fantàstica, és una de les escriptores nord-americanes més brillants del segle XX. Amb la seva narrativa i la valentia a l’hora de construir universos, ha fet trontollar els cànons d’uns gèneres clàssics
Pepepué

«La imaginació, treballant en tota la seva potència,
ens pot sacsejar del nostre fatal egocentrisme
i fer-nos mirar amunt i veure -amb terror o alleugeriment-
que, de fet, el món no ens pertany en absolut.»

Ursula K. Le Guin

Ursula Kroeber Le Guin és una escriptora nascuda l’any 1929 a la ciutat de Berkeley, Califòrnia. Amb 88 anys és una de les més brillants autores nord-americanes. Des del 1959 viu a la ciutat de Portland, Oregon, amb el seu marit. La seva extensa obra, publicada des del 1961, inclou 20 novel·les, desenes d’històries curtes, una dotzena de llibres de poesia, catorze llibres infantils, un grapat de treballs com a traductora i vora deu textos de prosa o crítica. A més, manté de fa anys un blog.

El gruix de la seva escriptura s’ubica en els gèneres de la fantasia i la ciència-ficció, un camp fèrtil per donar ales a la seva profundíssima imaginació. Le Guin crea mons aliens i desconcertants que ens plantegen visions alternatives sobre temes com l’ecologisme, el gènere, la religió, la sexualitat, la política i l’organització social i comunitària. Durant anys va donar classes d’escriptura, però fa temps que s’ha retirat de l’ensenyament.

És filla d’un antropòleg cultural i d’una investigadora que treballà sobre la desaparició de les tribus natives americanes. Les vacances d’estiu a un vell ranxo a la Vall de Napa eren un punt de trobada i de tertúlia les diverses amistats dels seus pares: científics, escriptors, estudiants i nadius americans de la zona. Allà, entrà en contacte amb les històries d’altres cultures i relats mitològics. A l’edat de 9 anys redactava la seva primera història de ciència-ficció i als 11 aconseguia la seva primera publicació a la revista Astounding Science Fiction.
 

Una obra prolífica i influent durant més de quaranta anys

Ha guanyat els premis Hugo, Nebula, Locus i World Fantasy, tots ells en més d’una ocasió. És membre de l’American Academy of Arts and Letters i la Library of America està publicant la seva obra. El 2014 rebia la medalla de la National Book Foundation. L’any 2003 obtingué el títol de Science Fiction Grand Master, sent una de les sis dones que han rebut el màxim guardó d’aquest gènere literari -a comparació, l’han guanyat 27 homes. Tota una victòria per Le Guin i les seves contemporànies, ja que començà a publicar quan moltes autores de ficció encara empraven un pseudònim masculí per aconseguir que se les escoltés i llegís sense prejudicis.

Però Le Guin desconfia dels guardons i de la indústria literària, per "l’ús dels premis com a estratègia de màrqueting del capitalisme corporatiu i, a vegades, com esquer polític". Malgrat tant reconeixement, la seva obra és difícil de trobar i molts dels seus llibres estan descatalogats.

L’any 2003 obtingué el títol de Science Fiction Grand Master, sent una de les sis dones que han rebut el màxim guardó d’aquest gènere literari -a comparació, l’han guanyat 27 homes

Això sí, moltes de les seves idees han inspirat obres cèlebres. És el cas de la pel·lícula Avatar (2009), que sembla un calc profund de la novel·la The Word for World is Forest (1976), tant pel que fa a l’argument com al món en què se situa -la colonització capitalista d’un planeta verge amb nadius profundament interconnectats amb la natura del bosc. Quelcom semblant passa amb l’obra de George R. R. Martin, A Song of Ice and Fire (1996), on es dóna un peculiar cicle d’estacions que no duren mesos sinó dècades. Calcat al món que Le Guin descriu a Planet of Exile (1966), en què a les acaballes d’una tardor d’anys, diverses civilitzacions humanoides afronten el risc espantós d’una guerra i el cada cop més pròxim mortal hivern que durarà vides. També Orson Scott Card prengué l’ansible, un artefacte de comunicació instantània ideat per l’autora l’any 1961, i l’incorporà a la seva novel·la Ender’s Game (1985).

Actualment hi ha dos projectes en marxa, liderats per dones, que volen homenatjar i explicar l’univers d’Ursula K. Le Guin. El primer és un documental de la cineasta Arwen Curry que està en fase de postproducció. L’altre projecte és un llibre al voltant de l’escriptura i la maternitat de Julie Phillips, on el perfil de K. Le Guin encaixa a la perfecció, com a mare de tres criatures i que va escriure la seva obra compaginant les tasques reproductives i de cura. Alhora, Phillips està documentant-se per fer una biografia de l’autora.
 

Interseccionalitat: gènere, raça, naus espacials i dracs

«La ciència-ficció no és predictiva: és descriptiva.»

Les seves primeres obres, com Rocannon’s World (1961), segueix els patrons d’uns gèneres altament masculinitzats. Le Guin triga uns anys a iniciar la seva particular deconstrucció del cànon androcèntric a la literatura scifi i de fantasia. És amb The Left Hand of Darkness (1969), una de les seves novel·les més icòniques i revolucionàries, que comença a trencar motlles polítics, sexuals, culturals, socials i de gènere.

En aquesta rebenta tota convencionalitat sobre sexualitat(s) i gènere(s) al convidar-nos al planeta glacial Gethen, on els humans no tenen una genitalitat permanent sinó períodes curts, anomenats kemmer, en què expressen un o l’altre sexe. Com tothom pot ser home o dona, la societat assumeix la responsabilitat d’una criança.

La dècada dels 60 també és el punt de naixement de l’univers fantàstic d’Earthsea. De Ged, el mag, i de Tenar, la sacerdotessa rebel, que durant sis llibres ens mostra les entranyes d’aquest món format per illes i en què la paraula, el llenguatge, és el material del qual es compon la realitat. Earthsea és una societat patriarcal en diversos àmbits, un statu quo que serà desafiat i desmuntat pels personatges femenins que apareixen als sis volums.

Un altre aspecte revolucionari és la raça: els seus protagonistes són de pell fosca, personatges negres que irrompen en un gènere fantàstic de pells clares ideades des de l’experiència monolítica caucàsica

Un altre aspecte revolucionari és la raça: els seus protagonistes són de pell fosca, personatges negres que irrompen en un gènere fantàstic de pells clares ideades des de l’experiència monolítica caucàsica. Tots els habitants de les illes de l’Oest d’Earthsea són de pell bruna. En canvi, els bàrbars Kargs dels arxipèlags Kargad de l’Est són de pell blanca. Aquest petit gran canvi en la ideació d’un univers fantàstic o d’scifi també apareix en el cicle Hainish: la majoria dels viatgers intergalàctics són de pell fosca, contravenint un cànon no explicit però que ha esborrat a la població no caucàsica.

A finals dels 70 Le Guin s’interessa per corrents feministes occidentals i escriptores invisibilitzades. "Vaig haver de reflexionar sobre mi mateixa, sobre què significa escriure sent dona i per què fer-ho era aterridor. Va suposar molt d’esforç alliberar la meva obra de la dominació de l’experiència masculina, per tal d’aconseguir una millor comprensió de l’experiència humana".
 

El viatge i els xocs culturals

«Aquest és l'encant de la novel·la com a tal.
Es tracta de viure a un altre món en detall.»

Le Guin salta el mur entre els mal anomenats gèneres menors i la Literatura (amb majúscules erectes), fusionant-los. Sovint, el protagonisme el tenen les escenes quotidianes, fent de la rutina una oda als petits instants que passen desapercebuts entre grans afers i qüestions de vida o mort. La Natura, incontrolable o misteriosa, és un personatge més a les seves novel·les.

Sovint, el protagonisme el tenen les escenes quotidianes, fent de la rutina una oda als petits instants que passen desapercebuts entre grans afers i qüestions de vida o mort

L’actualitat sociopolítica, sovint, també ha estat una font d’inspiració. Per exemple, escriu The Word for World is Forest arran de la Guerra del Vietnam, amb la invasió nord-americana del territori asiàtic. D’altra banda, la seva Berkeley natal va ser escenari de la conquesta de l’Oest americà: allà va ser exterminada la pràctica totalitat d’un conjunt de clans nadius a causa de les epidèmies i del colonialisme occidental. L’explotació humana i ambiental és un dels fantasmes vigents que inspiren l’obra de Le Guin.

El tema del viatge, de la transició entre espais i temps, entre identitats i estats, és un dels seus temes recurrents, sumat al tropos del xoc de cultures. Le Guin ens planteja els dilemes de la identitat individual versus la memòria. De descobrir qui som, quan tot allò que ens ha constituït -família, parents, amistats, el planeta natal- queda enrere en aterrar a un món desconegut. Seguim sent nosaltres mateixos, si la realitat d’on partíem ha desaparegut?

I qui som nosaltres, si l’espècie humana pot canviar tant de món en món? Qui és humà, si n’hi ha amb ales, hermafrodites o telèpates, si alguna civilització encara no ha inventat la roda i d’altres viatgen a la velocitat de la llum? Aquesta benvinguda a escenaris en què tot allò que donem per descomptat deixa de tenir valor ens ajuda a emmirallar la nostra realitat i a acceptar que "el fet universal" no és més que una fal·làcia.
 

Anarres, imaginant la utopia llibertària

«Què és una persona anarquista? Aquella que, en escollir, accepta la responsabilitat de la tria.»

Un dels llibres més famosos i, potser, més explícitament polítics de Le Guin, és The Dispossessed: an ambiguous utopia (1974) dins el cicle Hainish. L’autora hi condensa, a través de la narrativa de ciència-ficció futurista, les seves idees anarquistes i pacifistes, fortament influenciades per l’anarcosindicalisme, el mutualisme antiautoritari de Piotr Kropotkin, el municipalisme llibertari i ecologista de Murray Bookchin i el feminisme d’Emma Goldman -a qui considera "una dona excepcional".

A través dels ulls de Shevek, el científic i filòsof protagonista, se’ns presenten dos mons oposats: Urras, un planeta ric, de societats jeràrquiques i organitzades en el capitalisme i Anarres, la seva lluna, molt pobra en recursos naturals, on una societat anarquista ha aconseguit desenvolupar-se arran d’una revolució al planeta mare, encapçalada un parell de segles abans per una lluitadora quasimítica, l’Odo.

Al relat, l’autora posa èmfasi en detalls de la vida quotidiana i l’organització social d’Anarres, amb la intenció de mostrar a les lectores que "l'anarquisme és realment una idea molt simple. No és difícil d'imaginar". Però, com el títol original alerta, l’utopisme de Le Guin presenta ambigüitats, ensenyant-nos que una societat edificada sobre els principis llibertaris no està ni molt menys lliure de conflictes i opressions. Entre les motivacions d’aquesta novel·la, explica que no coneixia cap utopia ni obra de ciència-ficció anarquista, ja que "sembla que tots els autors escriuen sobre imperis!". Alhora, tampoc tenia constància de cap utopia "escrita per una dona". Per sort, ella es va atrevir a trencar aquest motlle i tants altres.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades