Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Alternatives que donen llum

En resposta al sistema elèctric espanyol, controlat per l’oligopoli de cinc multinacionals, al llarg dels darrers anys han proliferat projectes d’energia comunitària i cooperatives

Generador eòlic del projecte “Viure de l’aire del cel”, impulsat pel veïnat de Pujalt, a la comarca de l’Anoia / Arxiu

A Ares dels Oms, situat als Serrans, entre les comarques de Gúdar-Javalambre (Terol) i la Serranía Alta (Conca), el veïnat està fart que el poble es quede sense llum. El municipi es troba al final de la xarxa de llum i els talls de subministrament són habituals, sobretot a l’hivern. Una vegada s’apaga la llum, poden estar des de cinc minuts fins a 36 hores aïllades i incomunicades. Després de cinc anys plantejant i debatent possibles solucions, Ares dels Oms està cada vegada més prop de posar fi a les avaries i aconseguir el seu objectiu final: desconnectar-se de la xarxa elèctrica estatal i aconseguir autoabastir-se amb energia renovable els 365 dies de l’any. Aquesta fita no es podria fer realitat sense el treball precedent de cooperativisme i apoderament social que van encetar a finals del segle XX nombroses cooperatives d’energia renovable.

L’objectiu d’aquest municipi de 381 habitants podria complir-se a finals de l’any 2020, i es convertiria en la primera localitat de l’Estat espanyol que genera i distribueix la seua pròpia energia, completament ecològica. Per a aconseguir-ho, l’Ajuntament d’Ares dels Oms, en col·laboració amb l’empresa pública municipal Sersuma i el Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de València (UPV), preveu l’ús d’una planta fotovoltaica, un generador eòlic i una planta de biomassa per a reutilitzar els purins generats en les activitats ramaderes; així com tecnologia hidràulica, amb què s’aprofitarà la força dels salts d’aigua dels rius i basses més pròximes. Es tracta d’una combinació de quatre energies “prou complicada, ja que s’han de preveure i cobrir les necessitats del poble”, explica Mutaz Alajimi, enginyer municipal i director tècnic de l’empresa Sersuma, qui subratlla que el projecte permetrà estalviar-se “les pèrdues que suposa el trasllat de l’energia en xarxa”.

El projecte, que compta amb un pressupost de quatre milions d’euros, constarà d’una primera fase, en què es farà un estudi de viabilitat per a comprovar que amb l’energia que es genere es podrà abastir tot el poble durant l’hivern i l’estiu. Per això, per exemple, “l’Ajuntament preveu emmagatzemar els excedents d’energia hidràulica en centres de bombament”, matisa Alajimi. L’obtenció d’aquest tipus d’energia renovable, però, és la que més dificultat està suposant, ja que un salt d’aigua prové del riu Arcos –ubicat en la comarca de Gúdar-Javalambre– i “s’han de demanar els permisos pertinents a la comunitat d’Aragó”, exposa.

Generador eòlic del projecte “Viure de l’aire del cel”, impulsat pel veïnat de Pujalt, a la comarca de l’Anoia

Segons l’última anàlisi de FACUA – Consumidors en Acció, en octubre el rebut de la llum va experimentar una pujada mensual del 4,8%. Així, la factura amb la tarifa semiregulada PVPC (preu voluntari per al petit consumidor) es va situar en 70,08 euros, enfront dels 66,87 euros del de setembre de 2019. Aquestes pujades de preu “no es preveuen amb el projecte que hem plantejat, amb què s’espera reduir entre un 15% i un 25% la factura de la llum”, destaca el tècnic municipal.

El veïnat serà, doncs, el principal beneficiari en tots els sentits, ja que l’Ajuntament també es planteja que les habitants puguen aportar diners i es facen sòcies. “És una manera d’apoderar la ciutadania i democratitzar el sector elèctric”, afegeix Alajimi. Quant als efectes mediambientals i locals, a banda d’apostar per l’energia renovable com a eina de desenvolupament rural i per a combatre l’amenaça del despoblament, s’espera evitar l’emissió de fins a 1.200 tones de CO2. “Pot semblar una xifra menuda, però, si tenim en compte que el poble té menys de 200 habitants, el nombre és molt gran
i el medi ambient i les futures generacions ho agrairan”, conclou.

Energia comunitària

El veïnat d’Ares dels Oms ha tingut com a referents projectes d’autoabastiment energètic espanyols i europeus com, per exemple, el del municipi alemany de Feldheim, les 150 habitants del qual han aconseguit la independència energètica; així com algunes experiències d’autosuficiència compartides entre les entitats socials i la ciutadania dels Països Catalans. És el cas del primer projecte comunitari d’energia eòlica “Viure de l’aire del cel”, impulsat pel veïnat de Pujalt, a la comarca de l’Anoia. “Davant d’un sistema elèctric que està en mans de molt poques mans, decidim instal·lar un molí de vent de propietat compartida per generar electricitat neta i verda i fer possible la solidaritat entre persones”, recorda Pep Puig, un dels impulsors de l’aerogenerador, el qual, amb un funcionament previst de 2.405 hores a l’any, genera electricitat neta suficient per a abastir unes 2.000 llars.

Seu social de l’Elèctrica de Vinalesa, a la comarca de l’Horta Nord

Per tal de dur a terme la iniciativa, que fa dos anys que va començar a funcionar, es va constituir l’empresa Eolpop SL, a través de la qual es va supervisar el muntatge i la instal·lació de l’aerogenerador i es van gestionar els contractes de venda d’energia i l’assegurança de les 615 usuàries participants –les aportacions de les quals van arribar fins als 2.800.000 euros. “Es va convidar la ciutadania a participar amb una quantitat econòmica, que, invertida en l’aerogenerador, genera l’energia que les famílies utilitzen en el seu dia a dia i durant els 25 anys de vida útil del molí”, explica Puig. “Una vegada vam assolir la quantitat de diners necessaris –continua–, vam començar a produir energia. Ara estem treballant per expandir el projecte a altres llocs”.

Els projectes d’energia comunitària que, al llarg dels darrers anys, han nascut als Països Catalans no hagueren estat possibles sense el procés de democratització del sistema elèctric espanyol que van encetar cooperatives d’energia renovable com, per exemple, Som Energia i la centenària cooperativa de Vinalesa, la qual va iniciar la seua activitat “gràcies al treball dels llauradors del poble, que, dins del Sindicat Agrícola, van decidir crear la secció elèctrica per a donar llum al veïnat”, conta el seu gerent, Javier Pujol.

Ontinyent, Otos, Carrícola o el Palomar, municipis situats a la Vall d’Albaida, han decidit abandonar l’oligopoli elèctric

En paraules de Pablo Cotarelo, expert en política energètica i membre de la cooperativa d’assessoria econòmica i energètica Ekona, les cooperatives “han generat les bases per a crear nous projectes, en què s’uneix la gent i, a més a més, beneficien el conjunt de la societat”. “Ara toca aconseguir que les administracions públiques també s’apoderen i utilitzen aquesta unió perquè l’energia deixe de ser un negoci i passe a ser un servei públic”, exigeix.

Els ajuntaments d’Ontinyent, Otos, Carrícola o el Palomar, municipis situats a la comarca de la Vall d’Albaida, són algunes de les administracions locals que han decidit abandonar l’oligopoli elèctric de les cinc multinacionals que dominen el sector –Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP– i fer el canvi cap a un model sostenible, descentralitzat i de proximitat, contractant l’electricitat a la cooperativa Seneo. “Cada vegada són més ajuntaments els que aposten per aquestes alternatives, però encara som una minoria, tot i que ara hi ha més coneixement sobre el frau de les elèctriques”, lamenta Xavier Galiana, actual responsable de la gestió i administració de Seneo. La cooperativa va nàixer en 2013 a Ontinyent com la resposta ecologista als incendis que van cremar els terrenys on després Iberdrola va construir una línia d’alta tensió, tot i l’oposició del veïnat.

El següent pas, segons Marta Province, secretària i enginyera elèctrica de la cooperativa Xicoteta Energia, és que les entitats públiques comencen a contractar l’energia més econòmica i neta possible i “que es deixen de prorrogar els contractes amb les grans elèctriques sense fer concursos perquè, almenys, les menudes també tinguem l’opció de participar-hi”, rebla amb rotunditat.

Transició energètica ecofeminista

Les treballadores del sector posen l’accent en les traves burocràtiques amb què es troben per a poder impulsar qualsevol iniciativa ciutadana, sobretot “a l’hora d’aconseguir llicències”, explica Province, i de poder incloure mesures socials per a ajudar els sectors més vulnerables. “Hi ha comercialitzadores menudes –matisa– que no poden oferir, per exemple, els bons socials, perquè està establert que només el poden brindar les cinc empreses de l’oligopoli”.

Des de la Xarxa de Dones per una Transició Energètica Ecofeminista denuncien la relegació de les dones als llocs administratius

A les dificultats legislatives i econòmiques se suma la masculinització del sector elèctric. Des de la Xarxa de Dones per una Transició Energètica Ecofeminista han identificat diverses discriminacions, com la relegació de les dones als llocs administratius i no tant als òrgans de decisió, gestió o tècnics. “En tots els models energètics s’ha de començar a incloure la perspectiva ecofeminista, amb què fiquem en el centre la cura de la terra, dels nostres cossos i de les dones, les més afectades per la pobresa energètica”, defensa Gabriela López, presidenta de Xicoteta Energia, on el consell rector l’integren només dones, i membre de la Xarxa de Dones per una Transició Energètica Ecofeminista. El seu objectiu és aconseguir un nou model d’energia amb què no només es creen alternatives per a generar llum, sinó també es pose fi a les mateixes estructures centralitzades i masculinitzades que han copat el sector elèctric.

Article publicat al número 494 publicación número 494 de la Directa