“El foc té senyor, l’aigua no”. Senyor, aturador… Hi ha diverses variants, com en totes les dites populars. Aquests dies, la dana ha provocat una tragèdia al País Valencià, i el poble ha omplert places i carrers per plorar, cridar la seva ràbia, demanar responsabilitats i exigir dimissions. Milers de voluntaris, milers de donacions i, si més no ara per ara, cap senyal que res canviï en la política institucional. Tot pilotes fora. Com si la tornada de la cançó de Raimon, aquella pluja que no sap ploure, fos només un lament resignat.
És cert que cada cop són més habituals els fenòmens meteorològics extrems, que les males planificacions i desastroses gestions no fan més que agreujar. “Oblit del llamp, oblit del tro, de la pluja i del bon temps. Oblit de món del treball i de l’estudi”, continua la cançó. El retrat de la postguerra que feia Raimon sembla aquí una crida a recuperar el coneixement i el respecte per la natura, a abandonar la prepotència i a no pensar que la podem dominar, que en podem fer el que vulguem; que sol ser sempre, és clar, per interessos econòmics.
Quan vam pensar a parlar-vos de literatura sobre les lluites populars pel clima, no comptàvem que, malauradament, l’actualitat es desbordaria d’aquesta manera. Alçades per la terra (Descontrol, 2023) és un llibre col·lectiu fet tot ell gràcies a l’esforç militant, que ens parla de les accions anticapitalistes per la justícia climàtica i social del moviment dels Alçaments de la Terra (Soulèvements de la Terre, en francès), a terres franceses, contra les megabasses i l’acaparament de terrenys per a l’agroindústria. Les seves accions apleguen mobilitzacions massives i fan ús d’una estratègia valenta, intel·ligent, enginyosa, ben coordinada i titllada d’ecoterrorisme pels governants; també es parla d’altres mobilitzacions com la lluita contra la indústria del carbó a Lützerath (Alemanya) i Stop Cop City a Atlanta (els EUA).
Perquè, com sempre, ens adaptem al canvi posant pedaços i enganyant-nos amb el greenwashing, intoxicant la terra i posant ciment arreu, i qui hi guanya són els grans de l’agroindústria, de la construcció, de la indústria o del turisme. Escola de radicals: quaranta anys defensant el territori de l’Empordà (Brau, 2018) és un altre recull de textos il·lustrat i molt ben documentat, i molt necessari. Ens parla d’èxits i també de derrotes, però, sobretot, ens deixa molt clar com seria l’Empordà si no haguessin existit moviments activistes permanentment a l’aguait. Itziar González o Jordi Sargatal són només dos dels autors dels diversos articles, tots molt interessants.
Dos docucòmics (o còmics reportatge) rigorosos i farcits de dades ben exposades ens acosten a problemàtiques d’aquest capitalisme que ho trinxa tot. Algas verdes (Astiberri, 2022), de la periodista d’investigació Inès Lérau i el dibuixant Pierre Van Hove, relata la història del llarg procés de recerca i denúncia contra els abocaments de nitrats a la costa bretona a conseqüència de l’agricultura intensiva, que cobria les platges amb algues intoxicades que van provocar la mort de tres de persones i de diversos animals. Va ser un procés llarguíssim, obstaculitzat per infinitud d’interessos. A Rural: crónica de un conflicto (La Cúpula, 2017), Etienne Davodeau (autor d’Els ignorants i Le droit du sol) ens explica l’any que va passar en una zona tranquil·la on hi havia prevista la construcció d’una autopista: va conèixer una parella que va haver d’abandonar la casa que els havia costat deu anys construir i convertir en llar, pagesos que apostaven per una agricultura ecològica i una altra manera d’organitzar-se i viure la pagesia, amb bons resultats, i que també en van patir les conseqüències per culpa dels grans propietaris que van marcar-ne el traçat. Un any també és el temps que va passar al Pirineu Federica Ravera, científica social i cultural i activista ecofeminista, per escriure, amb la il·lustradora Martina Manyà, la novel·la gràfica Dones de la muntanya: cròniques de pagesia i ruralitats (Pol·len, 2022), on veiem les dificultats i les satisfaccions del dia a dia de dones. Un cop més, es constata l’eficàcia de les bones novel·les gràfiques en la divulgació. Són molt recomanables.
A casa nostra, l’activisme no s’atura i també aposta per una manera diferent de relacionar-nos amb la natura i l’economia, va aprenent a coordinar-se i a compartir aprenentatges: contra l’ampliació de l’aeroport del Prat al delta del Llobregat; els grans parcs solars en terres conreables; l’agroparc d’Ametller Origen, que necessitarà tantíssima aigua en una zona on no n’hi ha… Confiem en aquesta lluita col·lectiva.
LA LLIBRETERIA
Fa cinc anys va obrir a Gelida (l’Alt Penedès) La Llibreteria, un espai cultural amb llibres, cafeteria, producte ecològic i de proximitat que mira de servir de lloc de trobada a la gent del poble, tant de debat polític i social com de discussió col·lectiva sobre els temes que ens afecten de prop. Forma part de la cooperativa de nova creació La Teranyina, dedicada a l’organització d’esdeveniments culturals en xarxa.
